Una eina per a la mitigació del Canvi Climàtic a Catalunya.

El proper 7 de juny, de 9 a 14 h, se celebrarà la jornada EL CARBONI ORGÀNIC DELS SÒLS AGRÍCOLES: UNA EINA PER A LA MITIGACIÓ DEL CANVI CLIMÀTIC A CATALUNYA, organitzada conjuntament per ICGC, IEC, DARP, CREAF, IRTA, CTFC.

Lobjectiu daquesta convocatòria és obrir un debat sobre el paper dels sòls agrícoles com a embornal de carboni, fet que determinarà el seu paper en la mitigació del canvi climàtic, identificant possibles actuacions de futur en la caracterització i protecció del sòl com a recurs.

En el transcurs de la jornada, es farà una doble presentació:

– La Base de dades i Sistema dInformació dels Sòls de Catalunya (BDSISCat), que sestà desenvolupant des de lInstitut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i que es pot consultar al portal Geoíndex de lICGC.

– El nou Mapa digital destocs de Carboni als sòls agrícoles de Catalunya, escala 1:500.000, realitzat en el marc dun conveni de col·laboració entre lICGC, el DARP, lIRTA, el CTFC i el CREAF per a la realització dun estudi destimació dels estocs de carboni als sòls agrícoles de Catalunya.

La jornada, que tindrà lloc a la seu de l’IEC (Institut d’Estudis Catalans), està adreçada a professionals de ladministració, del món empresarial i de làmbit acadèmic interessats en els aspectes del canvi climàtic, els sistemes agrícoles, i la protecció del sòl com a recurs, amb un èmfasi especial en laplicació de lestratègia 4 x 1000 de la COP21 i 22.

Es pot consultar tota la informació detallada accedint al següent ENLLAÇ i/o al FULLETÓ INFORMATIU.

L’assistència a la jornada és gratuïta, si bé és imprescindible inscriure’s prèviament a través del següent FORMULARI D’INSCRIPCIÓ.

(Font/Imatge: ICGC)

De l’11 al 24 de juliol del 2018.

L’Escola de Gemmologia de la Universitat de Barcelona organitza aquest curs intensiu de gemmologia, la superació del qual donarà accés a matricular-se directament al 2n curs del postgrau de Gemmologia.  

Aquesta formació està dirigida a titulats universitaris en Geologia o Enginyeria Geològica, o estudiants que acreditin                   haver aprovat cristal·lografia i mineralogia.  

Es realitzarà a l’aula 1 de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB, de l’11 al 24 de juliol del 2018, en horari de 8 a 14.30 h.  

El cost del curs és de 400 + taxes de matrícula.

El període de preinscripció serà de l’11 al 22 de juny de 2018, i la matrícula es podrà formalitzar del 2 al 6 de juliol de 2018.

Tota la informació detallada al següent ENLLAÇ.

(Font/Imatge: UB)

14 corredors representant el COLGEOCAT.

El passat dissabte 14 d’abril, a les 9 h., es donava el tret de sortida a la IX Cursa Intercol·legial Sabadell Professional 2018, que enguany ha aplegat quasi 250 corredors, que han tingut que completar un circuit de 10 km. (5 km. pels infants) ubicat a la zona de la Mar Bella de Barcelona.  

En aquesta edició, 20 col·legis i associacions professionals, entre ells el COLGEOCAT, han sumat esforços per organitzar aquesta cursa, unint els diferents professionals de Catalunya a través de l’esport.  

Amb el patrocini principal del Banc Sabadell, i el suport de l’Ajuntament de Barcelona, la convocatòria ha rebut el recolzament de diferents entitats i empreses.

Per part del COLGEOCAT han col·laborat:

– Union Suiza, com a col·laborador Premium, aportant 8 rellotges pels guanyadors de cada categoria.

– i com a col·laboradors Especials, aportant regals pel sorteig final entre tots els corredors, el Club de Cultura TR3SC, Love Oils Barcelona i El Llibertí.

Si bé enguany no hem fet podi, un any més, els corredors del COLGEOCAT han fet un gran paper, aconseguint un quart lloc en la categoria Sènior Femení.  

Podeu consultar la classificació AQUÍ.  

Accedir a la GALERIA FOTOGRÀFICA i al VÍDEO.

Felicitats a tots els guanyadors i la nostra enhorabona a tots els corredors del COLGEOCAT, per la seva participació, implicació i esperit d’equip.

L’any vinent no hi pots faltar!     Serà la 10a cursa i la organització ja està pensant en fer una edició especial. T’animes?

(Imatge: equip del COLGEOCAT)

12a edició dels Treballs de Recerca de Geologia i Ciències de la Terra.

COLGEOCAT convoca una nova edició dels premis als millors treballs de recerca sobre un tema de Geologia i Ciències de la Terra.  

Aquest és un concurs dirigit a tots els estudiants de batxillerat en el conjunt dels IES i escoles de Catalunya.  

El termini per la presentació de treballs finalitza el 31 d’octubre del 2018, i es farà entrega dels premis al mes de desembre.

Es poden consultar les bases detallades i tota la informació clicant AQUÍ.

Participa en aquesta nova comissió.

Benvolguts/des col·legiats/des,

 Des del COLGEOCAT hem vist la necessitat de crear la Comissió de Divulgació per tal de donar a conèixer les Ciències de la Terra i la professió del geòleg a l’entorn educatiu i a la ciutadania.

L’objectiu principal de la comissió és elaborar una estratègia de comunicació i divulgació de la Geologia a la societat per tal de donar a conèixer la nostra professió.  

En els últims anys s’ha anat reduint la quantitat d’alumnes matriculats a les Facultats de Geologia. En aquest sentit, una de les principals línies de treball anirà orientada en els estudis de secundària i batxillerat. És per aquest motiu que animem a tots els professors col·legiats a participar en aquesta comissió.  

També volem treballar per promoure tasques de divulgació entre la societat.  

Si desitgeu formar part de la Comissió de Divulgació, us hi podeu inscriure enviant un correu electrònic a info@colgeocat.org.

       La primera reunió de la comissió de divulgació està prevista pel 16 de maig a les 18 h al COLGEOCAT.  

Quedem a la vostra disposició per qualsevol qüestió al respecte.  

(Imatge: COLGEOCAT, 2007)

Avisar al 112.

En una entrevista al diari La Mañana de Lleida, el President del COLGEOCAT, Ramon Pérez, ha traslladat la importància de trucar al 112 quan un vehicle es troba una pedra enmig d’una carretera, ja que l’avís permetrà avaluar el risc de despreniments a la zona i aplicar les mesures adients per neutralitzar-los.

Es pot llegir el contingut de l’article accedint al següent ENLLAÇ.

(Font: La Mañana / Imatge: S. García)

Article de Joan Escuer, de l’Observatori del GeoRisc del COLGEOCAT.

Aquestes darreres setmanes sembla que alguna força natural shagi enfadat i força. Aquest ens rancuniós hauria premut linterruptor que activa els moviments de terreny. Ho dic així perquè estem massa acostumats a donar les culpes dels riscos geològics a la Natura o fins hi tot, hi ha qui així ho considera, cal interpretar-ho com un càstig de Déu Nostre Senyor, en tot cas quelcom dineludible.

CONTINUAR LLEGINT.

(Imatge: Bombers de la Generalitat. Despreniment a la carretera del Pallars Jussà)

14 corredors representant el COLGEOCAT.

El passat dissabte 14 d’abril, a les 9 h., es donava el tret de sortida a la IX Cursa Intercol·legial Sabadell Professional 2018, que enguany ha aplegat quasi 250 corredors, que han tingut que completar un circuit de 10 km. (5 km. pels infants) ubicat a la zona de la Mar Bella de Barcelona.  

En aquesta edició, 20 col·legis i associacions professionals, entre ells el COLGEOCAT, han sumat esforços per organitzar aquesta cursa, unint els diferents professionals de Catalunya a través de l’esport.  

Amb el patrocini principal del Banc Sabadell, i el suport de l’Ajuntament de Barcelona, la convocatòria ha rebut el recolzament de diferents entitats i empreses.

Per part del COLGEOCAT han col·laborat:

– Union Suiza, com a col·laborador Premium, aportant 8 rellotges pels guanyadors de cada categoria.

– i com a col·laboradors Especials, aportant regals pel sorteig final entre tots els corredors, el Club de Cultura TR3SC, Love Oils Barcelona i El Llibertí.

Si bé enguany no hem fet podi, un any més, els corredors del COLGEOCAT han fet un gran paper, aconseguint un quart lloc en la categoria Sènior Femení.  

Podeu consultar la classificació AQUÍ.  

Accedir a la GALERIA FOTOGRÀFICA i al VÍDEO.

Felicitats a tots els guanyadors i la nostra enhorabona a tots els corredors del COLGEOCAT, per la seva participació, implicació i esperit d’equip.

L’any vinent no hi pots faltar!     Serà la 10a cursa i la organització ja està pensant en fer una edició especial. T’animes?

(Imatge: equip del COLGEOCAT)

Article de la Comissió Tècnica de l’Aigua del COLGEOCAT.

En les darreres dècades sha plantejat de forma reiterada el dèficit hídric de lentorn de Barcelona. Per afrontar aquest problema, shan proposat diferents alternatives, no exemptes de polèmiques,  com és el transvasament de lEbre fins a Barcelona amb la interconnexió entre sistemes dabastament en alta el CAT (Consorci dAigües de Tarragona) i ATLL (Aigües Ter- Llobregat), la derivació des del Segre o el transvasament del Roine.  

En el darrer Pla de Gestió de Districte de Conca Fluvial de Catalunya, document que elabora lAgència Catalana de laigua i que serveix per planificar totes les actuacions del proper lustre, el problema del dèficit estructural de la zona Metropolitana sanuncia però no saborda per diverses raons, però la principal és que totes les solucions anteriors depenen de lEstat.  

Les dues infraestructures més importants per a augmentar la garantia dabastament realitzades als darrers anys són la dessalinitzadora del Prat (2m3/s) i la reutilització centrada en lERA del Llobregat (2-3 m3/s). Un cabal de 2 m3/s pot ser bombat des daquesta ERA fins a Pallejà perquè es barregi amb aigua del Llobregat i aigües avall sigui captat novament per la potabilitzadora de Sant Joan Despí. Tot i que encara no sha posat en marxa, les proves fetes el 2008 van donar resultats satisfactoris en termes de garantia sanitària.  

També saposta per altres actuacions com lestalvi i gestió de la demanda (la qual a làrea de Barcelona ja ha donat molt bons resultats), la recuperació de pous, la millora de xarxes, i els estudis tècnics per a la futura nova ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera (de 20 a 80 hm3/any).

Lestratègia en lexplotació de les diferents infraestructures hidràuliques (embassaments, aqüífers, dessalinitzadores, i estacions de regeneració daigua) passa per, a través duna anàlisi cost-benefici (econòmic i ambiental), establir un rang de funcionament en funció de lestat dels embassaments del Ter i del Llobregat. A mesura que els embassaments redueixen el seu recurs emmagatzemat, saugmenta el règim de funcionament de la dessalinitzadora i dels aqüífers. El retorn de lERA del Prat no sha activat en els darrers anys per problemes econòmics i per no haver entrat en situació de sequera, fet que també ha provocat la paralització de la realimentació artificial de laqüífer del delta del Llobregat.  

Un fet desfavorable que sha detectat en connectar-se algunes poblacions a les xarxes en alta generals, és que això ha provocat labandó de lexplotació dels petits aqüífer locals, en part com a conseqüència del tipus de contracte establert amb el subministrador en alta, el qual a través del preu de connexió molt alt respecte el preu de consum daigua acaba desincentivant lexplotació dels pous propis.

 En tot aquest sistema hidràulic cal afegir a més, la voluntat política danar reduint la derivació de laigua del Ter cap a lÀrea Metropolitana de Barcelona. Però, com es pot aconseguir-ho si Barcelona té un dèficit estructural?

Una primera solució a implantar és la de potenciar la reutilització de lERA del Prat no només en èpoques de sequera (embassaments per sota el 40%) sinó que sactivi en situacions de normalitat i prealerta. En termes deconomia circular sempre és més favorable la reutilització que retorna aigua al medi i el millora, enfront de la dessalinització.  

En lanàlisi de lestat dels aqüífers realitzat en el Pla de gestió es presenta el mal estat del 64%  (24 de 37) de les masses daigua subterrània del districte de conca Fluvial de Catalunya. Per tant, cal dedicar-hi molts esforços tant en la investigació com en la seva millora perquè aquestes masses puguin permetre esponjar la demanda en municipis concrets.

Un dels aqüífers que podria ser utilitzat per la seva baixa utilització és el del Besòs amb 15 hm3/any de recurs disponible. De fet aquesta poca utilització provoca que només del pàrquing de Sant Adrià del Besòs es bombin 8 hm3/any sense donar-li actualment cap ús rellevant.  

Una vegada simplanti de veritat la reutilització al Llobregat, caldria plantejar dimplantar-la també a lEDAR del Fòrum, on la capacitat de generar aigua podria arribar als 3-4 m3/s solucionant amb escreix el dèficit hidràulic de les conques internes. La injecció de part daquesta aigua a laqüífer del Besòs, juntament amb els seus cabals disponibles permetria assolir valors dexplotació de laqüífer comparables amb lampliació prevista de la dessalinitzadora de la Tordera.  

Com a conclusió, cal continuar treballant per aconseguir tenir uns rius i uns aqüífers de millor qualitat i augmentar la garantia i resiliència de labastament a lÀrea Metropolitana de Barcelona. La potenciació de laqüífer del Besòs i de la reutilització de lEDAR del Fòrum pot ajudar a obtenir un nou recurs quilòmetre zero. En termes deconomia circular, socials i polítics aquesta font de subministrament evita haver de parlar de transvasaments o del seu eufemisme, la interconnexió de conques.           

Comissió Tècnica de lAigua

COLGEOCAT

Abril 2018

(Imatge: F. Ribera. Al llarg de la història, el Besòs i el seu aqüífer han jugat un paper fonamental en labastament de lÀrea Metropolitana de Barcelona. En un futur hauria de jugar una altra vegada un paper rellevant).

Despreniments de roques de grans dimensions.

Un despreniment de roques de grans dimensions a la comarcal  LV-9124 al seu pas per Castell de Mur, al Pallars Jussà, amb conseqüències molt greus en sepultar un vehicle amb dues persones que circulava per aquesta carretera, ha deixat al descobert el risc potencial de despreniment que hi ha a diversos vessants de la xarxa viària catalana. El temporal de pluges del darrer trimestre ha multiplicat aquest perill.

El COLGEOCAT i l’Observatori del GeoRisc han atès els diferents mitjans de comunicació que s’hi han posat en contacte:

– La pluja de les últimes setmanes multiplica el risc desllavissada. 18/04/2018. Font: El País.

– Els geòlegs diuen que no són «habituals» despreniments tant grans com el de dilluns. 18/04/2018. Font: La Mañana.

– Els geòlegs adverteixen que «el risc 0 no existeix». 18/04/2018. Font: Segre.

– Els geòlegs centren els seus estudis a la carretera a La Seu i a la del túnel del Cadí. 19/04/2018. Font: Segre.

(Imatge: Bombers de la Generalitat. Despreniment a la carretera del Pallars Jussà)