La clau emprada pels investigadors ha estat la relació entre diverses erupcions

L’estudi dut a terme entre 2005 i 2009 per científics de les universitats de Leeds Purdue, Indiana y Addis Abeba a la depressió etíop d’Afar ha donat els seus fruits. Aquest equip de geòlegs ha aconseguit determinar on pot haver-hi una erupció volcànica mitjançant la relació entre diferents erupcions.

En concret, aquests geòlegs han analitzat una seqüència de 13 fenòmens magmàtics en els quals la roca fosa circulava per una escletxa entre les plaques tectòniques asiàtica i africana, observacions gràcies a las quals van constatar que la localització de les filtracions de magma no era casual. La mesura dels nivells de tensió en aquestes zones de filtració magmàtica va servir els científics per saber que les erupcions a la superfície succeïen en les zones on es registrava més pressió.

Público

COLGEOCAT ha iniciat la convocatòria de reunions de caire territorial a les províncies catalanes. Aquestes reunions pretenen ser un punt de trobada pels col·legiats de cada província, un espai on intercanviar i compartir experiències amb companys de la professió i amb membres del Consell de Govern de la nostra entitat; una iniciativa per conèixer de primera mà les vostres inquietuds, propostes, suggeriments i queixes envers la nostra professió i envers la gestió del mateix Col·legi.

El passat 16 de setembre es va convocar la primera daquestes reunions a la província de Girona. A la reunió, que va aplegar una vintena de col·legiats, es va informar del panorama actual de la nostra professió amb lentrada en vigor, el proper 1 doctubre, del Real Decreto 1000/2010, alhora que es van exposar les idees que planteja el nostre Consell de Govern per afrontar aquest futur immediat. Aprofitem la ocasió per agrair la participació dels col·legiats que van assistir, així com per informar que, durant el mes doctubre, es convocaran reunions a la resta de províncies.

El Joan Escuer, president de COLGEOCAT i col·laborador de l’informe Riskat, va atendre la sol·licitud de Catalunya Ràdio per participar, el passat dimarts 21 de setembre, al programa El Secret, presentat per la Sílvia Coppulo, on es va tractar el tema de Rieres i Riades.

Escolta làudio del programa.

Colgeocat ha subscrit un conveni de col·laboració amb Caixa d’Enginyers, per tal que els col·legiats puguin gaudir de les prestacions i els serveis bancaris de que disposa el Grup Caixa d’Enginyers. La signatura conjunta del conveni va tenir lloc el dimecres 22 de setembre, amb el president del nostre col·legi, el Joan Escuer, i el Sr. Joan Cavallé, Director General de l’entitat.

L’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, AQU Catalunya, gestiona, amb la participació i implicació de professionals de tots els àmbits, el procés de verificació i seguiment de totes les titulacions oficials que s’imparteixen a les institucions d’educació superior catalanes. En aquesta ocasió han fet extensiva la crida a tots els col·legiats dels Col·legis professionals de Catalunya.

Més informació en el document adjunt.

Els passats 16 i 17 de setembre es varen celebrar, a la Universitat de Girona, les jornades GEOLOMUN 2010: la Geologia aplicada a la Gestió Municipal, iniciativa duta a terme per GEOCAMB (Centre de Geologia i Cartografia Ambiental), membre de la Xarxa IT dInnovació Tecnològica.

Al suport rebut per part del Consell Social de la Universitat de Girona, GEOLOMUN 2010 també va comptar amb la col·laboració de diverses entitats, entre les que es troba COLGEOCAT, que va participar activament a la sessió de clausura de les jornades, amb la intervenció del Joan Escuer.

Per tal de debatre la importància dels coneixements geològics per la gestió en l’àmbit municipal, les jornades van reunir a professionals experts en diversos camps de la Geologia Aplicada, així com a responsables polítics i tècnics dels Ajuntaments implicats en la gestió urbanística, mediambiental, cultural i turística.

Al llarg de dos matins es van exposar les ponències sobre cartografia geològica, riscos naturals, recursos hidrogeològics, energia geotèrmica, i valorització del patrimoni geològic.

Breument es podran consultar els textos i documents de les diverses conferències al web: www.udg.edu/geocamb

En el marc de l’Acte d’inauguració del curs acadèmic 2010-2011 de les universitats catalanes, celebrat el dimecres 15 de setembre, el professor David Brusi, en representació de l’equip d’autors del GEOCAMP, va rebre una de les distincions Jaume Vicens Vives a títol col·lectiu.

La distinció JVV la concedeix el Govern de la Generalitat per premiar la innovació i l’excel’lència en la docència universitària. Aquest és el primer cop que una iniciativa de contingut geològic rep aquesta distinció. El GEOCAMP ha estat reconegut per l’originalitat de l’experiència d’innovació educativa desenvolupada, la seva fonamentació teòrica i qualitat tècnica.

La candidatura per aquesta distinció va ser presentada pel Consell Social de la Universitat de Girona i el projecte va estar finançat per l’AGAUR i l’IGC. La distinció comporta un premi de 20.000 , que s’han de destinar al projecte d’innovació i millora docent.

El GEOCAMP és un portal informàtic interuniversitari per a l’aprenentatge de les activitats de camp en assignatures de Geologia, que incorpora una eina per l’edició automatitzada d’itineraris geològics, d’accés lliure i gratuït per a qualsevol usuari. Els itineraris publicats es poden trobar al cercador del portal.

L’equip promotor d’aquest portal està integrat pels professors Joan Bach, Rita Estrada, Eudald Maestro, Antoni Obrador, Oriol Oms i Enric Vicens, de la UAB; el professor David Brusi, de la UdG i el professor Josep Biosca de la UPC. També han participat els professors Carles Roqué, Manel Zamorano i Anna Menció, de la UdG, i els professors Joan Poch, Violeta Riera, Gemma Gual i Marc Anglès, de la UAB.

PIMEC ha dissenyat un itinerari formatiu per conèixer els canvis normatius realitzats durant el 2010 així com les aplicacions sobre la gestió del crèdit de clients i les tècniques de credit management. Informat i beneficiat del preu reduït de soci.

Més informació.

Les obertures semblen l’inici de grans túnels formats per un antic riu de lava

La sonda espacial Lunar Reconnaissance Orbiter, destinada per la NASA a l’exploració de la Lluna, ha remès noves imatges dels forats descoberts un any enrere en la superfície del satèl·lit. Aquests forats han estat mesurats amb més exactitud i l’estimació de la seva profunditat supera la previsió inicial.

Les obertures semblen ser l’inici de túnels originats per rius de lava com els que es poden trobar a la Terra; es generen quan un torrent de roca fosa esdevé sòlid i la lava s’escorre originant un tub buit enmig de la roca.

En el cas del forat fotografiat a la regió lunar coneguda com el Mar de la Tranquil·litat, la incidència de la llum solar ha ajudat als científics a calcular que té uns 100 metres de profunditat. Un altre forat, observat al Mar de l’Enginy amb el mateix sistema, té 120 metres d’ample i 70 metres de profunditat.

ABC

La Plataforma per a la Defensa de l’Ebre no confia en que el Govern vulgui incrementar el cabal fins als 200 metres cúbics per segon

El portaveu de la Plataforma per a la Defensa de l’Ebre, Manolo Tomàs, considera que la informació sobre la pretensió del Govern espanyol de duplicar el cabal ecològic del riu Ebre no és més que un globus sonda. Aquesta reacció per part de la PDE es produeix arran d’una notícia publicada per El País, on s’assegura que el Ministeri de Medi Ambient planeja duplicar el cabal mínim l’Ebre que passaria dels 100 als 200 metres cúbics per segon- i també del Tajo.

D’acord amb aquestes informacions, la quantitat d’aigua que circula pels canal de reg d’ambdós marges, uns 70 metres cúbics per segon, estaria inclosa en aquest total suposadament pretès pèl Ministeri en relació a l’Ebre. La PDE vol que la revisió del pla hidrològic de la conca de l’Ebre inclogui el règim de cabals aprovat per la comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre, que va dels 227 metres cúbics per segon als 397 metres cúbics per segon per al tram final del riu.

Avui