Els sismòlegs coneixien des del 2008 el risc d’un sisme sota Port-au-Prince, que no en patia de gran intensitat des del 1751

Un estudi publicat el 2008 advertia de la possibilitat d’un gran terratrèmol a Port-au-Prince, capital d’Haití, però era impossible determinar-ne la data exacta, segons els sismòlegs. Aquest estudi, realitzat per geòlegs dels EUA, datava el darrer gran terratrèmol al 1751 i exposava que la capital haitiana podia patir un sisme de 7,2 graus en l’escala Richter.

Encara que es produeixen avenços en el pronòstic de zones de risc, no n’hi ha gaires és en la predicció exacta en termes de localització, datació i magnitud, com reconeix el geofísic nord-americà de l’Institut de Mesures Geològiques Stuart Spikin, Les previsions a l’abast dels experts s’aconsegueixen mesurant la tensió acumulada a la falla i extrapolant la quantitat d’energia que podria alliberar.

ABC

Un estudi de la Universitat de Salamanca explica la relació entre la formació de l’antic continent únic i els processos de generació dels dipòsits de carbó i minerals

Astúries tenia un clima tropical i formava part del centre de Pangea, el continent únic a partir del qual es van formar els actuals. Un estudi de la Universitat de Salamanca explica els processos que van esdevenir llavors i que van acabar generant els dipòsits de minerals i carbó de la conca minera asturiana.

Els científics han demostrat que la unió de dos continents va formar una serralada al centre de la qual hi ha els Pics d’Europa. En aquesta estructura van originar-se moltes conques de carbó asturianes i mineralitzacions, como ara l’or de Boinás.

La investigació ha aplicat tècniques de paleomagnetisme arreu del Principat d’Astúries, cosa que ha ajudat a determinar l’antiguitat de l’arc iberoamericà que s’estén també per Extremadura, Portugal i Galícia. Tanmateix ha servit per descartar la tesi del geòleg austríac Suess, segons la qual Astúries havia sigut un cap endinsat a la part sud de Pangea.

El Mundo

El Col·legi d’Arquitectes presenta aquest curs, dirigit a arquitectes i urbanistes, però també a geòlegs i economistes

El Col·legi d’Arquitectes organitzarà la segona edició del postgrau d’ordenació territorial i arquitectura de muntanya, que s’impartirà entre el febrer i el juliol. Montserrat Giné, presidenta a Lleida del Col·legi i Ricard Lobo, delegat del Pirineu al Col·legi, va presentar aquest curs, dirigit a arquitectes i urbanistes, però també a geòlegs i economistes.

L’objectiu del postgrau és reconduir el plantejament urbanística d’alta muntanya cap a la sostenibilitat, tal i com reconeix Ricardo Lobo.

Segre

Ens plau presentar-vos la nova web de COLGEOCAT 2.0, una web moderna, adaptada als nous canals de la xarxa, que pretén ser una eina eficient i eficaç, que us faciliti al màxim l’ús de les noves tecnologies, i allotjada, per millorar el servei, a un nou servidor.

Visita la nova web COLGEOCAT 2.0

COLGEOCAT ha publicat aquest llibre de divulgació de la geologia, que és una guia dels fòssils que hi ha a les façanes de Barcelona.

Tots els col·legiats teniu disponible un exemplar gratuït a la nostra seu. Consulta la nostra Geoteca i aquests enllaços per obtenir més informació:

Acabo d’escriure aquesta guia: Fòssils urbans de Barcelona
La lectora corrent
Bloc de Ferran Alexandri
Recerca en acció

Omple la butlleta, imprimeix-la i envia-la per correu postal o fax, o bé guarda el fitxer i envia’l per correu electrònic.

Amb la voluntat d’estar presents en el conjunt de reflexions i propostes dels col·legis professionals, COLGEOCAT ha fet arribar la seva visió sobre el futur de Catalunya a l’organització del Tercer Congrés Catalanista, opinió que també trobareu publicada a l’apartat de reflexions "Els col·legis Professionals opinen" de la seva web.

NULL

COLGEOCAT s’ha sumat al conjunt d’entitats i associacions que s’han adherit a l’editorial en defensa de l’Estatut "Por la Dignidad de Catalunya".

NULL

Segons estableixen els Estatuts del Ilustre Colegio Oficial de Geólogos de España, enguany s’hauran de fer eleccions a la Junta de Govern de la Delegació de Catalunya per a la totalitat dels seus càrrecs.

Les eleccions se celebraran el proper 12 de març de 2010 i aquesta és la llista dels candidats:

Candidatures a president (per votar, escollir-ne 1)
Escuer Solé, Juan
Serra i Castella, Xavier

Candidatures a vicepresident (per votar, escollir-ne 1)
Pérez i Mir, Ramon

Candidatures a secretari (per votar, escollir-ne 1)
Albó Selma, Maria
Cuello Vivas, Xavier

Candidatures a tresorer (per votar, escollir-ne 1)
Gibert Elias, Roger Oriol

Candidatures a vocals (per votar, escollir-ne un màxim de 4)
Fructuoso Barea, Lluis
Gutiérrez López, Ricardo
Jané Espelt, Òscar
Martinez Rius, Albert
Orejudo Ramírez, Emilio
Salvador Sales, Carles
Ventayol Lázaro, Albert

Científics de la Universitat de Saragossa segueixen la iniciativa catalana i estudiaran Canfranc, Benasc i La Sarra

Investigadors de la Universitat de Saragossa s’han adherit al projecte de la Universitat de Barcelona i l’Institut Geològic de Catalunya amb l’objectiu de cartografiar les zones amb més risc d’allaus de l’Aragó.

Els primers indrets estudiats seran zones pirenaiques d’Osca: els voltants de Canfranc, Benasc i La Sarra. La selecció d’aquests indrets es deu al seu interès des del punt de vista cronològic, segons reconeix Asunción Julián, membre de la Universitat de Saragossa que participa al projecte.

Fins ara l’Aragó no tenia la més mínima cartografia d’aquesta classe de riscos, mentre que el Pirineu català ja comptava amb quantificacions sobre les àrees de risc. Segons la investigadora catalana Elena Muntán, l’estudi dels esdeveniments del passat ajuda a alleujar els riscos i prevenir les allaus.

El Periódico de Aragón

Foment extremarà el control quan la tuneladora passi sota la pista principal

Les obres del túnel de Rodalies que s’excavarà sota el Prat disposaran d’un equip especial d’enginyers mentre sactuï sota la zona de vols. Els enginyers a les ordres del Ministeri de Foment es troben davant el repte d’excavar 300 metres per sota de la pista principal de l’aeroport, un escull que va paralitzar el projecte durant anys mentre Magdalena Álvarez va ser la ministra.

La tasca dels enginyers serà actuar si s’observen deformacions en l’asfalt de la pista. Els problemes que podrien sorgir son l’enfonsament de la calçada o l’aixecament resultants de la pressió de la tuneladora.

Aquesta fase s’iniciarà el 2011 i durarà quatre mesos, segons consta a les previsions de Pablo Ramos, l’enginyer de camins que ha redactat el projecte.

El Periódico de Catalunya