Mostra totes les entrades de admincol

COLGEOCAT participarà a la Trobada d’Estudiants de Ciències de la Terra i Empresa

El proper 12 de febrer, el COLGEOCAT participarà a la jornada d’orientació professional que organitza anualment la Universitat de Barcelona.


Guanyadors del premi a treballs de recerca 2024

El Col·legi de Geòlegs i Geòlogues de Catalunya ha resolt els premis als treballs de recerca del 2024.

Els guanyadors del premi treballs de recerca del 2024 són:

1r Premi:

El món del maquillatge: Quina és la influència dels minerals?

Ma José Miranda Chicaiza

2n Premi:

Estudi de la qualitat de l’aigua de les fonts de Castellolí.

Laia Cos Ferrer

3r Premi:

Estudi i classificació de set fòssils del Museu Tomàs Balvey de Cardedeu.

Arturo Fandos Garea

Els premis és lliuraran el dijous 13 de març al Carrer Casp, 130 – edifici COACB – Sala d’actes, a les 17:30 hores.

Moltes felicitats, als guanyadors i a tots el participants.


Guanyadors del premi a l’excel·lència acadèmica 2024

El Col·legi de Geòlegs i Geòlogues de Catalunya ha resolt els premis que atorga conjuntament amb el Ilustre Colegio de Geólogos a la excel·lència acadèmica del 2024. 

Els guanyadors del premi a l’excel·lència acadèmica del 2024 són:

Per la UB: 

Marta Meléndez Camacho amb el treball: Icnites de Pterosaure (Pteraichnus) del Cretaci inferior de Sòria (centre-nord d’Espanya): Implicacions en la locomoció quadrúpeda i paleoecologia

Per la UAB:

Joana Fusté Costa amb el treball: Procedència dels sistemes sedimentaris de la conca tremp-graus durant l’eocè (Pirineu Central)  

Els premis és lliuraran el dijous 13 de març al Carrer Casp, 130 – edifici COACB – Sala d’actes, a les 17:30 hores.

Moltes felicitats, als guanyadors i a tots el participants.


The Quaternary La Garrotxa volcanic field (NE of Iberia): A geochronological approach

S’ha descobert que les erupcions de la Garrotxa són més recents del que es creia i que la ciutat d’Olot va tenir activitat volcànica fa només 20.000 anys (volcà de Montsacopa).

S’ha descobert que les erupcions de la Garrotxa són més recents del que es creia i que la ciutat d’Olot va tenir activitat volcànica fa només 20.000 anys (volcà del Montsacopa ).


Un equip d’investigadors de diferents centres nacionals i internacionals, IDAEA – CSIC, New Mexico Tech University ( EUA ), GeoNat SL, i UNAM ( Mexico ), ha dut a terme un estudi que revisa l’estratigrafia i les edats de les erupcions en el camp volcànic de la Garrotxa els resultats de les quals s’han publicat a la prestigiosa revista Quaternary Science Advances .
L’estudi s’ha realitzat a partir de 14 mostres de diferents cons volcànics i colades de lava, les quals han revelat dades inèdites i han millorat edats en disposar actualment d’una tecnologia més avançada. Concretament s’ha vist que les primeres erupcions reconeixibles a la zona, corresponents a la colada de lava inferior al Molí Fondo de Sant Joan les Fonts són de fa 248 mil anys, i que el volcà del Montsacopa va fer erupció fa tan sols 20 mil anys. També sorprèn l’edat de 26 mil anys de la colada de lava a la Moixina (Olot), i es confirma que el volcà del Croscat va tenir l’erupció entre 13 i 15 mil anys i la colada de lava al Bosc de Tosca es va emplaçar fa 17 mil anys.


La tècnica utilitzada per a les datacions és radiomètrica, a partir de la relació dels isòtops 40Argon/36Argon, les anàlisis es van realitzar al prestigiós Geochronology Research Laboratory, de la Universalitat New Mexico Tech , Socorro, als Estats Units, que té una dilatada experiència en datacions radiomètriques de roques volcàniques basàltiques joves.
La investigació conclou que l’obtenció d‟aquestes dades és una millora significativa per entendre el camp volcànic de la Garrotxa, en proporcionar nova informació que millora l‟estratigrafia relativa prèvia de les unitats volcàniques d’aquesta zona, revelant que les erupcions van ser més freqüents i són més recents del que es creia. També revela que la morfologia dels volcans i el seu estat de conservació no és determinant per establir-ne l’edat relativa, ja que les tasques de urbanització i diferents factors d’erosió els poden haver modificat i, amb això, induir a errors. Aquest estudi també confirma que cal una millor investigació geològica i geocronològica per comprendre aquests camps
volcànics i en general el Sistema de Rift Europeu, el qual donada la seva relativa joventut i manifestacions actuals d’activitat (sismicitat, activitat fumaroliana , etc ) s’hauria de monitoritzar per afrontar reptes futurs de mitigació del risc volcànic.


Aquesta investigació és la segona fase d’un estudi més ampli sobre edats i evolució del vulcanisme de la regió, la primera de les quals va ser l’obtenció de dades de cendres volcàniques al paleollac de la Vall d’en Bas on els resultats ja van ser publicats a les revistes Nature i The Holocene i, i que comptarà amb una tercera fase, ja en desenvolupament, que inclou noves datacions que completaran el marc evolutiu de l’activat volcànica i la freqüència de les erupcions al camp volcànic de la Garrotxa i, amb això, permetrà establir un model precís del funcionament i risc associat d’aquest tipus de zones volcàniques, les més abundants del nostre planeta.

Adjunt trobareu la nota de premsa i l’article científic.


VÍDEO I IMATGES DE LA PRESENTACIÓ DEL COL·LEGI DE GEÒLEGS I GEÒLOGUES DE CATALUNYA

El passat 29 de novembre vam celebrar la creació del nou col·legi de geòlegs i geòlogues de Catalunya, una fita aconseguida després de més de 20 anys de tramitació.

Si no vau poder assistir, o voleu tornar a escoltar alguns dels parlaments que es van fer, teniu la sessió gravada al següent enllaç:

També hem fet un recull de fotografies!


Carta a la Consellera d’Educació arrel dels canvis previstos en el currículum de batxillerat dels instituts de Catalunya

Arrel del comunicat de la Conselleria d’Educació dels canvis previstos en el currículum de batxillerat dels instituts de Catalunya, on les matèries de Biologia i Geologia s’unificaran, juntament amb Ciències Ambientals i Física i Química, que també seran una única assignatura, el col·legi de geòlegs i geòlogues de Catalunya ha emès una carta a la Consellera manifestant la nostra perplexitat per les conseqüències que tenen per a la geologia els canvis curriculars que volen dur a terme.

Podeu llegir la carta sencera al següent ENLLAÇ.


CALENDARI NADAL 2024

Benvolguts/des,

El col·legi romandrà tancat del dilluns 23 de desembre de 2024 a l’1 de gener de 2025.

Aprofitem per desitjar-vos unes molt bones festes i un gran any 2025!


Quota COLGEOCAT – 2025

Benvolguts/des col·legiats/ades,

A mitjans de gener de 2025 es girarà el primer dels rebuts semestrals de la quota de col·legiació per l’any 2025 del Col·legi de Geòlegs i Geòlogues de Catalunya.

Es mantindrà el mateix cost de col·legiació dels últims anys pel que el rebut que s’emetrà serà de 88€ per als col·legiats actius.

Podeu revisar i/o modificar les vostres dades a traves de la plataforma de gestió col·legial a: https://colgeocat.e-gestion.es/Account/Entrar.aspx

QUOTES ESPECIALS/BONIFICADES:

  • COL·LEGIATS A L’ATUR: 50% de la quota general, presentant el document del SOC actualitzat que acrediti aquesta situació.
  • COL·LEGIATS ATURATS DE LLARGA DURADA (que no percebin cap mena de prestació i portin més de dos anys a l’atur): 10% de la quota general, presentant el document del SOC actualitzat i el certificat de vida laboral.
  • COL·LEGIATS JUBILATS O EN SITUACIÓ D’INVALIDESA/INCAPACITAT TOTAL: Sense cost, presentant el certificat acreditatiu de la Seguretat Social.

Si pots optar a alguna de les modalitats bonificades, si us plau, envieu-nos la documentació justificativa a info@colgeocat.org abans del pròxim 8 de gener de 2025.


GEODEBAT – DESASTRES EVITABLES? LLIÇONS DE LA DANA AL PAÍS VALENCIÀ

Perquè van produir-se unes pluges tan extraordinàries el passat 29 d’octubre? Perquè la inundació va ser desmesurada, provocant tants danys catastròfics? Quins errors es van cometre en la gestió de l’emergència? Quines lliçons podem extreure del ocorregut al País Valencià durant la darrera DANA? Quins reptes existeixen a Catalunya i quin pot ser el rol dels professionals de la Geologia en la gestió del risc d’inundacions? Aquestes i d’altres qüestions seran el fil conductor del cinquè GeoDebat. El cicle, organitzat per la facultat de Ciències de la Terra, pretén reivindicar la diversitat i vàlua dels coneixement en Geologia com a bagatge fonamental per abordar els múltiples reptes socials, ambientals i econòmics del segle XXI.

En aquest GeoDebat es comptarà amb un panell d’experts i expertes que ens ajudaran a comprendre els perquès dels greus efectes de la darrera DANA i a abordar els reptes que existeixen en territori català en la gestió del risc d’inundacions.

MONTSE FONT

Cap del servei de Gestió d’Emergències (CECAT) de Protecció Civil de Catalunya

GLÒRIA FURDADA

Membre del grup RISKNAT, Universitat de Barcelona. Geòloga i especialista en Risc d’inundacions.

FRANCESC MAURI

Geògraf i presentador de ràdio i televisió. Meteoròleg a TV3

VICENTE MEDINA

Professor de la Universitat Politècnica de Catalunya. Expert en enginyeria hidràulica i mecànica de fluids.

JORGE OLCINA

Catedràtic de la Universitat d’Alacant. Geògraf, investigador principal del grup de recerca Clima i ordenació del Territori de la UA.

L’acte es pot seguir en presencial o streaming (https://youtube.com/live/GeD8BOso5Go)

No cal inscripció. 


ALBERT MARTÍNEZ RIUS – PREMI CARMINA VIRGILI 2024

GUARDÓ AL GEÒLEG/A DE L’ANY

Divendres 29 de novembre, a la trobada de presentació del Col·legi de geòlegs i geòlogues de Catalunya, es va lliurar el 9è Premi Carmina Virgili.

Amb aquest premi, COLGEOCAT atorga un reconeixement especial a un professional de la Geologia que es considera que ha desenvolupat una tasca remarcable al llarg de la seva carrera envers la Geologia, o que ha realitzat una activitat destacable durant l’any amb un impacte significatiu en la professió

El premi al geòleg d’enguany es va entregar al nostre company Albert Martínez Rius, per la seva dedicació, entre d’altres disciplines, a la divulgació del patrimoni geològic.

L’Albert Martínez combina la poc freqüent doble vessant, l’excel·lència científica i professional. Així, l’Albert és un reputat especialista en cartografia geologia i d’altres especialitats com l’espeleologia, topografia, mineria, medi ambient, petroli, geologia estructural i del subsol i el patrimoni geològic.

En el camp de la recerca científica, ha participat en nombrós projectes d’investigació  geològica del Pirineu, publicats en revistes especialitzades nacionals i internacionals, que han permès definir noves estructures i avançar en el coneixement geològic de la serralada.

Es destaca també la seva faceta de divulgador de la geologia. Així, és autor de nombroses guies geològiques, pòsters, plafons i altres materials de divulgació  il·lustrats per ell mateix. I especialment la guia geològica del Parque de Viñales en Cuba.

És autor de 75 publicacions (entre llibres sencers, capítols de llibre, articles i editor) i de més d’un centenar d’il·lustracions científiques.

És membre de nombroses associacions i entitats científiques i va ser membre de la Junta de Govern de la desapareguda Delegació de Catalunya de l’ICOG i de diferents comissions de treball de la SGE i ICOG. Va ser membre fundador d’ITINERARIS GEOLÒGICS, iniciativa per a la divulgació de la geologia i patrimoni geològic de Catalunya.

També és pilot oficial del mini submarí TANIT (10 anys) en diverses campanyes, destacant la realitzada per les universitats de les Balears i Barcelona, a la plataforma de les Balears (1990-1991).

Ha rebut els premis:

  • CIÈNCIA EN ACCIÓN 2014 a la guia “ELS TRESORS GEOLÒGICS DEL PARC DEL CADÍ-MOIXERÓ”, per combinar mitjans clàssics de divulgació i les noves tecnologies (app). 
  • 30è PREMI PICA D’ESTATS (2019) de la Diputació de Lleida al millor treball de premsa especialitzada en viatges i turisme per l’article ‘Descobrir  la geologia del Parc Nacional d’Aigüestortes’, publicat el setembre de 2018 a la revista ‘Muntanya’ del Centre Excursionista de Catalunya, de la qual és col·laborador.

El felicitem per la gran tasca divulgativa que la nostra professió requereix.