Creació del dossier digital Jardins de lObservatori del Paisatge.

L’Observatori del Paisatge acaba de crear el dossier digital Jardins, que recull, classifica i ordena la principal informació sobre jardins històrics i botànics d’arreu del món.

PIMEC Mediació d’Assegurances posa a disposició de tots els seus socis la pòlissa SINPA

Aquesta és una assegurança a tot risc pel vostre vehicle amb avantatges i serveis exclusius.

Després de nombrosos estudis geològics lempresa canadenca Escal UGS espera començar les obres del projecte Castor la primavera que ve.

El projecte Castor consisteix en aprofitar lantic jaciment petrolífer de Vinaròs, abandonat fa anys degut a que va començar a esgotar-se, i reconvertir-lo en un dipòsit que podria albergar 1.900 milions de metres cúbics de gas natural.
El jaciment Amposta és una mola de roca calcària, porosa, situada a 1.750 metres sota el llit marí al sud del delta de lEbre i a 22 quilòmetres mar endins des de Vinaròs (Castelló). Té cinc quilòmetres de longitud, dos damplada i uns 300 metres daltura i durant milions danys, una gruixuda capa de sediments argilosos va resguardar la formació geològica, cosa que gràcies a la pressió i el pas del temps, va permetre que a les cavitats shi formés petroli.
Aquest nou dipòsit serà el quart magatzem de gas subterrani dEspanya juntament amb els de de Serrablo (Osca), Gaviota (Biscaia) i Yela (Guadalajara).

El Periódico

El projecte inicial ha hagut de ser modificat ja que no respectava la integritat de la Devesa, espai considerat bé cultural dinterès nacional.

Tot i que lAVE ha de passar obligatòriament per sota la Devesa degut a qüestions geològiques, la comissió de Patrimoni de Girona va decidir unir esforços amb ADIF i amb lajuntament per a modificar un projecte de construcció agressiu i que no incloïa mesures de protecció de lentorn. De fet, el projecte inicial preveia talar entre 30 i 50 arbres a més de construir garites per a la sortida demergència i per a lestació de bombament daire.
Una falla al subsòl de la ciutat de Girona és el motiu pel qual no es pot canviar el traçat del projecte encara que el tren circularà uns 40 metres per sota del parc, distància suficient per a que no afecti els quasi 2.500 plàtans protegits.
Tot i les precaucions preses, lexecució del projecte obligarà a installar estructures permanents i necessitarà utilitzar la superfície del parc urbà durant el procés de construcció.

El Periódico

Degut a la complexitat de les mesures per prevenir les esllavissades a Montserrat sha hagut de doblar el pressupost destinat en un principi per a aquesta intervenció.

8 milions deuros en tres anys és la inversió que suposaran les mesures per prevenir les esllavissades a Montserrat.
En principi, shavia previst invertir en el projecte 4 milions deuros en tres anys però la complexitat de la intervenció ha fet que sampliï el pressupost per tal de poder assegurar de manera preventiva les roques situades en una zona de Montserrat que es considera especialment vulnerable
Quan es va anunciar el pressupost inicial destinat a aquesta intervenció el mes de març passat es parlava dabarcar una àrea d’una longitud de prop de 2 quilòmetres -amb uns desnivells en vertical fins a un màxim de 400 metres -, que abraçava tot el front situat per damunt de l’accés de vehicles des del monestir fins a aproximadament la confluència de les carreteres de Can Maçana i Monistrol. A hores dara l’àrea creix més enllà d’aquest punt en direcció cap a Santa Cecília i, a més s’ha previst també intervenir per sota de la carretera per incrementar la protecció sobre la via del cremallera.

Regió 7

Gràcies a lestudi del fòssil Tawa hallae sha descobert que els dinosaures són originaris dAmèrica del Sud.

Lestudi dels ossos del nou dinosaure bípede i carnívor, Tawa hallae, descobert el 2004 a Nou Mèxic demostren que els dinosaures es van originar a l’Amèrica del Sud.
Quan els dinosaures van sorgir durant el Triàsic, fa entre 251 i 199 milions d’anys, vivien a Pangea, una massa de terra unificada que s’estava dividint en dos continents, un dels quals era l’Amèrica del Sud. A partir daquest moment es van diferenciar en tres grups (ornitisquis, sauròpodes i teròpodes) i es van dispersar pel món.
Lestudi daquest fòssil ha permès pautar levolució primerenca dels dinosaures i com es van estendre per la terra. Segons lequip dinvestigació, Tawa hallae té trets dels seus contemporanis i altres que no havien aparegut, descobriment que ajuda a unificar els dinosaures del Triàsic carnívors en un mateix grup: els teròpodes, en els que sinclouen el Tiranosaure i les aus.

Regió 7

El Ministeri de Foment ha decidit que el 47% de les obres de soterrament de la línia de Rodalies C2 al seu pas pels barris de Bellvitge, el Gornal i la Torrassa a l’Hospitalet de Llobregat (més de 4 quilòmetres) es faran amb tuneladora.

El ministeri ha aprovat l’estudi informatiu del projecte de soterrament de les vies de Renfe al Baix Llobregat, de manera que aquestes obres ja es podran licitar i començar a fer el 2010 .
Tot i les dificultats tècniques i a causa dels esvorancs que van aparèixer quan es va construir el túnel del TGV amb el sistema de pantalles, a cel obert, Foment, a petició de l’Ajuntament de l’Hospitalet i els veïns, va estudiar la possibilitat de soterrar els 4.320 metres de via amb tuneladora.

AVUI

El Consell de Ministres va aprovar divendres passat, previ informe favorable de la Comissió d’Explotació de l’Aqüeducte Tajo-Segura, un transvasament de fins a un màxim de 20 hectòmetres cúbics per al Parc Nacional de les Taules de Daimiel que es realitzarà quan les condicions de transport ofereixin les majors garanties d’eficàcia.

La inversió anirà destinada a construir una canonada provisional, i incorporar recursos a través de les lleres del riu Valdejudíos i del Gigüela, fins a una zona intermèdia propera a Villanueva d’Alcardete. A més, perquè l’aigua arribi a la zona cal construir una estació de bombament per salvar la diferència de cotes entre ambdós punts.

PÚBLICO

A través del portal siu.vivienda.es, que ha posat en marxa el Ministeri de Vivenda en col·laboració amb les comunitats autònomes, es pot accedir a tot el marc normatiu relacionat amb l’ús del sòl, els creixements urbans, el planejament de més de 669 municipis espanyols i ortofotografies amb una resolució superior (1/2.000) a la de Googlemaps i sense ombres.

La iniciativa respon a un mandat de la Llei del Sòl i a l’esperit de la directiva europea Inspire que advoquen, respectivament, per la planificació i la disponibilitat de les dades espacials cartogràfiques existents, qualsevol que sigui el seu titular, en aquest cas, les comunitats autònomes i els ajuntaments.
Estan disponibles els planejaments de les ciutats amb més de 22.000 habitants, el 50% de la població espanyola. Per 2010, es preveu que estiguin accessibles les dades de més de 2.500 municipis, on es concentra més del 81% del cens.

Les càmeres d’alta resolució de la nau espacial Messenger han captat noves imatges que cobreixen un 6% de la superfície del planeta que fins ara no s’havia vist amb detall.

A més d’ampliar l’espai fotografiat, en aquest tercer vol s’han captat nous trets geològics de Mercuri, amb depressions circulars envoltades de material brillant que segurament es deuen a processos volcànics de fa uns mil milions d’anys. També sha mesurat la composició química de la superfície del planeta, registrant concentracions altes de ferro i de titani, mentre que mesures anteriors d’equips espacials havien indicat que aquests metalls eren escassos. El menor planeta del Sistema Solar té un nucli ric en ferro que constitueix almenys el 60% de la seva massa total.

EL PAÍS