Els treballs que des del mes de juliol passat tenen lloc a lembassament de Sant Martí de Tous acabaran a final daquest any, segons han confirmat fonts del departament dAgricultura, Ramaderia i Pesca (DAR).

Ja han finalitzat els treballs geotècnics de camp, que eren el gros de les tasques, i queda per reparar una comporta de la presa. Ara mateix sestan elaborant els estudis per trobar alternatives per la pressió de laigua al cos de la presa, i la previsió és que acabin a final dany. Els treballs bàsics han estat els «sondejos en el vas de lembassament» i en el cos de la presa, la instal·lació de piezòmetres hidràulics al cos de la presa i la realització de cales «en lespatller daigües avall del cos» de lembassament.
La presa que va ser inaugurada fa més 10 anys ha patit de forma discontinua problemes de filtració, que nhan condicionat laprofitament per als regadius. Després daquesta intervenció no es preveu que hi hagi cap disminució de la capacitat inicial.

REGIó 7

Més de 4.000 delegats de 170 països participen fins a divendres a Barcelona en les converses preparatòries de la XV Conferència de les Parts de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP-15) que se celebrarà del 7 al 18 de desembre a Copenhaguen.

Les Barcelona Climate Change Talks 2009 són l’última reunió oficial de caràcter general abans de les sessions de desembre on s’hauria d’aprovar el nou acord de lluita contra el canvi climàtic, com a continuació del famós Protocol de Kyoto.
La convocatòria internacional aplega aquesta setmana a Barcelona tres grans grups de participants. Per una banda, en les negociacions oficials que protagonitzaran els delegats dels Estats. Per una altra, de forma paral·lela, els observadors internacionals acreditats treballaran en activitats complementàries i seguiment de les converses oficials. A més, els grups ecologistes, organitzacions socials i institucions diverses realitzaran durant tota la setmana, a diversos punts de la ciutat, mig centenar d’activitats de divulgació, sensibilització i protesta per reclamar un major compromís dels poders polítics en la lluita contra el canvi climàtic. Aquests treballs preparatoris tenen un caràcter essencialment tècnic i l’última paraula haurà d’arribar en les últimes sessions de la reunió de Copenhaguen.

AVUI

La creixent competència de les constructores xineses a l’Europa emergent, especialment a Polònia, ha obert un conflicte empresarial.

Les patronals que engloben a les majors referències del sector en aquest continent, FIEC i EIC, busquen que la CE veti a firmes estatals asiàtiques que liciten per les obres públiques molt per sota dels pressupostos de licitació. Els costos salarials o el suport dels seus Governs són alguns dels seus avantatges. Les patronals estimen que si les institucions no frenen aquestes pràctiques es posarà en risc a la indústria privada.

CINCO DÍAS

El Govern ha aprovat el projecte de llei de captació de finançament en els mercats pels concessionaris d’obres públiques.

Una de les principals novetats és que sexigirà una major solvència a les constructores que licitin les concessions administratives d’infraestructures, fonamentalment autopistes i autovies. Així, en el text del projecte consta que les companyies adjudicatàries hauran de tenir uns fons propis (el mínim de matalàs de diners exigibles) de, almenys, el 10% de les inversions que requereix l’obra adjudicada.
D’altra banda, la norma intenta ajudar a les constructores a aconseguir finançament en un moment en el qual la banca és reticent a prestar diners i demana més garanties. Per facilitar això últim, l’Estat concedirà avals i crèdits participatius a les constructores que guanyin concessions d’infraestructures.
El ministre de Foment, José Blanco, vol potenciar les concessions d’infraestructures i la col·laboració públic-privada. De fet, prepara un pla d’inversió extraordinària de 15.000 milions per als propers tres anys.

PÚBLICO

Les restes dun crani de 2,4 metres de llarg de fa 155 milions danys han estat trobades a Doreset (Anglaterra).

Els paleontòlegs han assegurat que és un pliosaure del Juràsic que podria haver mesurat entre 12 i 16 metres i pesat 12 tones, la qual cosa el convertiria en el més gran trobat fins ara. Com encara està pendent d’estudi, es desconeix si és una nova espècie, com tot sembla indicar, o bé és un parent proper del Depredador X, un altre rèptil marí de dimensions espectaculars, també pliosaure, que es va trobar a Noruega fa tres anys i que es va presentar oficialment el març passat.

EL MUNDO

El cabal del riu Ebre al seu pas per Tortosa ha tancat l’any hidrològic (d’octubre de 2008 a setembre de 2009) amb el millor registre dels darrers cinc anys.

Segons les dades facilitades per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), l’aportació fluvial de l’Ebre al seu pas per Tortosa va ser en aquest període de 10.265 hectòmetres cúbics, una xifra superior als darrers quatre anys, però inferior als registres obtinguts en els anys hidrològics 2000-01, 2002-03 i 2003-04. Els temporals i els episodis de pluges intenses registrades al nord de la península Ibèrica durant el mes de febrer van ser la causa d’aquest extraordinari cabal que va mantenir, gairebé durant tot el mes, l’Ebre en el seu tram final, una aportació que va beneficiar especialment la pesca de l’angula al delta de l’Ebre. Per als experts en hidrologia, les dades d’aquest any hidrològic són només una excepció a l’alarmant tendència a la baixa del cabal del riu Ebre al seu pas per Tortosa, que en els darrers cinquanta anys s’ha reduït a la meitat. Si en la dècada dels anys seixanta la mitjana anual de l’Ebre a Tortosa va ser de 16.842 hectòmetres cúbics, va anar descendint fins als 14.051 als setanta, els 9.502 als vuitanta, i els 8.253 als noranta. A un any per tancar la primera dècada del segle XXI, la mitjana se situa en 8.991 hectòmetres cúbics, una xifra superior a la dels noranta encara que cal tenir en compte les riuades de 2003 que van elevar molt la mitjana.

DIARI DE TARRAGONA

Prospeccions geofísiques mitjançant tècniques de georadar s’empraran per estudiar la basílica paleocristiana que hi ha a l’interior de l’amfiteatre de Tàrraco.

Amb aquests treballs, que començaran a finals del mes de novembre, s’intentarà esbrinar si a sota s’hi troben restes d’un antic monument commemoratiu o un altar en record dels primers màrtirs de Tarragona. Gràcies a un conveni signat entre l’Ajuntament de Tarragona, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i l’Arquebisbat de Tarragona, es duran a terme sondejos estratigràfics, excavacions i prospeccions geofísiques i amb georadar (similars a les que es van dur a terme per estudiar el subsòl de la catedral) per intentar revelar alguns dubtes que planen sobre aquesta construcció situada a l’interior de l’amfiteatre. En la realització del projecte hi col·laborarà Albert Casas, catedràtic de prospecció geofísica de la Universitat de Barcelona, el mateix que va treballar en les prospeccions a la catedral.

EL PUNT

Si no plou, l’única manera de sufocar l’incendi subterrani que des de l’agost consumeix el parc nacional de Las Tablas de Daimiel (Ciudad Real) és inundar l’àrea afectada.

L’aigua arribarà mitjançant una canonada a mig construir i que inicialment havia de servir per transferir aigua del Tajo a una trentena de pobles de la plana manxega. La Comissió Europea ha anunciat que ha iniciat una «investigació sobre una possible infracció mediambiental» al parc i que ha demanat al Govern espanyol que expliqui «les mesures adoptades».

EL PERIÓDICO

En els informes tècnics encarregats per Adif es conclou que les obres de construcció del túnel del tren d’alta velocitat (TAV) no han provocat afectacions a l’immoble situat al número 615-619 del carrer Mallorca de Barcelona.

Segons ha informat Adif, després que alguns veïns van denunciar l’aparició d’esquerdes i fissures en el citat immoble, s’han elaborat quatre informes, dos dels quals, signats per catedràtics de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i doctors enginyers de camins, canals i ports; un altre, per Intemac, i l’últim per la Unió Temporal d’Empreses Intecsa-Inarsa Censa. Adif recorda que, abans de les obres, Intemac va fer un informe, el desembre del 2008, en què ja constaven els danys.

EL PUNT

Els projectes destinats a completar la connexió de l’alta velocitat entre Barcelona i la frontera francesa rebran el 2010 una aportació de 1.098 milions d’euros, cosa que suposa el 25% de la dotació total de la disposició prevista en els pressupostos de l’Estat (4.447 milions).

De fet, i segons les xifres del Govern, Catalunya serà la comunitat que rebrà una inversió ferroviària (1.921 milions d’euros, el 2,8% més que el 2009) i portuària (249 milions) més important. L’ampliació del port de Barcelona rebrà una aportació de 193 milions, als quals se sumaran 56 milions per a Tarragona. La inversió en carreteres puja a la quantitat de 550 milions per finançar projectes entre els quals destaquen el túnel Vilaller-Viella i la millora i ampliació de les autopistes A-22, a Lleida, A-27, a Tarragona, i A-2, a la comarca del Baix Llobregat. L’últim capítol rellevant és el d’infraestructures hidrològiques i mediambientals, que suma 351 milions amb plans com la millora de les platges de Barcelona.

EL PERIÓDICO