"Reivindiquem tenir el control de l’execució de fonaments per assumir-ne la responsabilitat"
Entrevista a Carles Salvador, president de l’ACEGAC (Associació de Consultors i Empreses de Geologia Aplicada de Catalunya), publicada al diari Avui el diumenge 11 d’octubre.
AVUI
La primera fase de la canalització que discorre sota Collserola per connectar la conca del Ter amb la del Llobregat ja està finalitzada.
El nou túnel, que va de Sant Joan Despí a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), pensat en principi només per a una canonada d’aigua, acabarà portant també una línia elèctrica de molt alta tensió. El túnel té un diàmetre de 5,2 metres i albergarà una canonada d’1.800 mil·límetres per a aigua. Aquesta canonada serà reversible, de manera que l’aigua podrà fluir des del punt de distribució del Llobregat cap al del Ter i al revés, en funció de les necessitats. En disposar-se del cabal de la dessalinitzadora, aquesta instal·lació permetrà també reduir les aportacions del Ter a l’àrea metropolitana. Amb l’objectiu que puguin conviure sense problemes l’aigua i el corrent elèctric s’han introduït algunes modificacions en el projecte, com vigilar que la temperatura del túnel no superi mai els 40 graus, que la de l’aigua no superi els 25 i que les conduccions elèctriques no estiguin per sobre de 90 graus. L’aigua seguirà circulant per la canonada prevista originàriament, però els cables elèctrics aniran encastats en els laterals oposats del túnel. A més, inclou una via perquè circulin els vehicles utilitzats en possibles reparacions.
EL PAÍS
Una dècada i mitjana després del descobriment del jaciment, de la planta de tractament de coure Las Cruces han començat a sortir planxes d’aquest mineral amb un grau de puresa del 99,99%, reconeguda per la Borsa de Metalls de Londres com de grau A o qualitat suprema.
Es tracta d’una veta extraordinàriament rica en coure (62 quilos per cada 1.000 de mineral, proporció entre 7 i 12 vegades superior a la d’altres explotacions cupríferes del món), localitzada en el cinturó miner de la Faixa Pirítica Ibèrica, un corredor geològic conegut des de l’època tartèssia que recorre el sud-oest de la península.
La multinacional canadenca, Inmet Mining, que controla en un 70% la seva explotació, ha optat per una tecnologia innovadora i mediambientalment més neta per al procés de transformació del mineral (calcosina) en làmines de coure, la qual cosa la situa en l’avantguarda a nivell internacional. Fins ara, cap explotació cuprífera d’Europa utilitzava per a l’obtenció i refinat del coure la hidrometal·lúrgia (mitjançant solucions líquides, aquoses i orgàniques), sinó a través de la pirometal·lúrgia (utilitzant calor). S’elimina així la fase de fosa, amb el consegüent estalvi d’emissions a l’atmosfera.
EL MUNDO
Un dels reptes més importants del Parc Nacional de Doñana és la gestió de l’aigua i la sobreexplotació de l’aqüífer del que beu.
Segons Fernando Hiraldo, director de l’Estació Biològica de Doñana, pertanyent al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), és necessari comptar amb aigua superficial i subterrània de qualitat. L’aqüífer Almonte-Marismas, que és el que assorteix a Doñana, s’està assecant a causa de la pressió del turisme i, sobretot, de l’agricultura descontrolada. Gran part d’aquest aqüífer es troba en un estat de precaució, perill o alerta. A més, en algunes zones el nivell ha arribat a baixar uns 10 metres i les pluges no aconsegueixen revertir la situació.
EL PAÍS
El Pacte Nacional d’Infraestructures sha signat amb un alt grau de consens, però amb labsència dels partits de l’oposició i la principal patronal del país.
El text del pacte conté 130 mesures en els sis àmbits d’intervenció: mobilitat i transport, aigua, sòl per a activitats econòmiques, energia, residus i telecomunicacions. Preveu una inversió de 100.000 milions fins a l’any 2020, tot i que la part que correspon a l’Estat només està garantida fins al 2013.
AVUI
Un grup d’investigadors de l’Institut de Recursos Naturals i Agrobiologia de Sevilla, pertanyent al Consell Superior d’Investigacions Científiques, han desenvolupat «MicroLEIS», un sistema que permet avaluar la qualitat dels sòls i proposar un ús sostenible a la mesura de cadascun d’ells.
L’element clau d’aquesta investigació és la «modelització» del sistema-sòl fins arribar a establir algorismes que expliquin el seu comportament, la capacitat d’ús i els riscos de degradació. Per utilitzar aquest instrument n’hi ha prou amb situar-se en un sòl concret del que es vol conèixer l’aptitud per determinats cultius i la seva collita esperada, la possibilitat de repoblació forestal, el risc d’erosió o contaminació, o la sostenibilitat d’ús en escenaris futurs. Després de comptar amb una sèrie de mesuraments de camp i laboratori -matèria orgànica, carbonats, profunditat útil, color, textura-, s’inclouen les dades en un sistema i el programa calcula una sèrie d’indicadors per proporcionar una previsió sobre el comportament del sòl avaluat. A més, «MicroLEIS» ofereix la possibilitat d’integrar els resultats en un sistema d’informació cartogràfica (SIG), generant mapes de cartografia automàtica.
ABC
Arran de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, moltes activitats industrials desenvoluparen una normativa específica de seguretat i salut adaptada a les seves condicions de treball definint les mesures necessàries per a la prevenció dels riscos derivats del treball.
Molts cops la nostra activitat professional com a geòlegs requereix realitzar treballs de perforació i de prospecció del terreny i en aquests casos es generen dubtes sobre si cal aplicar la normativa de seguretat i salut dactivitats mineres o hidrogeològiques. El cas és que aquest tipus dactivitats de perforació no són objecte destudi i regulació independent, sinó que sels aplica la normativa reguladora de l’activitat industrial per a la qual s’utilitzen aquestes prospeccions.
Així doncs, no és adequat aplicar la normativa minera o hidrogeològica als sondeigs geotècnics i sí en canvi per a sondeigs de prospecció de dipòsits minerals o miners.
Consulta la normativa principal de referència.
COLGEOCAT
La Plataforma Multisectorial contra la Morositat, en la qual COLGEOCAT participa de manera activa, ha convocat el 18 de novembre un acte en el qual s’analitzaran les conseqüències de la falta de compliment de la Llei 3/2004 de Mesures de Lluita contra la Morositat.
Consulteu la informació.
COLGEOCAT
