El passat 13 d’abril el Consell de Govern de la Delegació d’Astúries de l’ICOG va dimitir en ple i amb caràcter irrevocable, després d’haver estat escollit pels col·legiats d’aquesta Comunitat el 18 de febrer.

Davant la situació de la Delegació d’Astúries, la Junta de Govern de l’ICOG va aprovar, en la seva reunió del 26 d’abril, la constitució d’un Consell de Govern Provisional per la gestió d’aquesta delegació.

El proper 28 de juny tindran lloc novament les eleccions al Consell de Govern de la delegació asturiana de l’ICOG.

Davant el nou paradigma al que s’han d’enfrontar els col·legis professionals, l’entorn de crisis econòmica que afecta a tots els sectors, i a l’espera dels resultats de les eleccions, queda en interrogant el futur i la viabilitat de la Delegació d’Astúries.

Més informació: http://www.icog.es/_portal/noticias/noticias.asp?bid=1900&ini=1

Des de la creació de la Delegació a Catalunya del Ilustre Colegio Oficial de Geólogos, l’any 2002, la corba de l’evolució dels visats ha passat del seu punt àlgid el 2007-2008 a una tendència totalment descendent.

Podeu consultar l’evolució dels visats de Colgeocat als gràfics de la documentació addicional.

La davallada dels visats troba la seva justificació en la fi de la bombolla immobiliària i en el nou paradigma al que han de fer front els col·legis professionals, agreujat per un entorn de crisis, on el Govern de l’Estat, i amb el suport de la Llei Òmnibus, desestima la obligatorietat del visat i de la col·legiació.

Colgeocat planteja als seus col·legiats la creació d’un col·legi autonòmic català que defensi de ben a prop els seus interessos, una eina amb entitat jurídica pròpia per poder tirar endavant i defensar, amb independència, però també amb voluntat de col·laboració i cooperació, la nostra professió.
Podeu consultar més informació al següent enllaç.

Sovint els geòlegs tenim la necessitat de senyalar el nostre vehicle d’una manera clara, ja que ens movem en obres, pedreres o cartografiant al costat de les carreteres.

El millor és utilitzar un pilot lluminós rotatiu (V2) que es pugui treure i posar fàcilment amb un iman.

Fins fa poc la tramitació era llarga i lenta. Des de Colgeocat es va fer la consulta a Trànsit de com els col·legiats havien de fer aquests tràmits.

A partir del 23 de gener de 2010, però, s’ha modificat la normativa, que datava del 1998, i amb l’ordre PRE/52/2010, ja no és necessari sol·licitar el permís.

La nova normativa referida a aquest senyal lluminós V-2 diu:

1 – poden portar el senyal V2 els vehicles que fan un servei, activitat o treball i estan parats o circulen a una velocitat inferior a 40 km/h.

2 – la utilització del senyal V2 no requereix autorització.

3 – el senyal V2, homologat pel Reglament CEPE/ONU 56, serà visible en totes les direccions i situat per damunt dels llums més alts.

Per tant, recomanem a tots els col·legiats que, en el cas de fer treballs de camp en una carretera, i tal i com es diu en el llibre publicat per l’ICOG "Formación preventiva para el desempeño del puesto de Geólogo", cal senyalar el vehicle clarament amb el pilot lluminós i portar les armilles reflectants.

Ahir, 31 de maig de 2011, va morir Oriol Riba i Arderiu, deixant un profund buit en el món de la Geologia, al qual va consagrar amb gran afany els millors esforços de la seva vida.

Oriol Riba i Arderiu va néixer a Barcelona el 23 de setembre de 1923.

Llicenciat en Ciències Naturals i Doctor en Geologia, fou investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques, becari a Wageningen (Holanda) i a Angers i Rennes (França) i catedràtic a la Universitat de Saragossa i a la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona, on va fundar el Departament d’Estratigrafia i Geologia Històrica.

Membre fundador de l’Associació Internacional de Sedimentologia, President de l’Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) i Director del Diccionari de Geologia de l’Institut d’Estudis Catalans, fou promotor de les especialitats de sedimentologia, geologia marina i geologia del petroli a la UB. Va investigar la conca terciària de l’Ebre i la serralada Ibèrica i va fer recerca d’hidrocarburs al País Basc, a Navarra, a la Rioja i a la Catalunya central, així com a Guinea i al Sàhara.

Fou coautor amb Ferran Colombo del llibre Barcelona: la Ciutat Vella i el Poble Nou; assaig de geologia urbana, i fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans i del Consell de Protecció de la Natura, de la zona volcànica d’Olot.

L’any 1992 va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya.

Va dedicar la seva vida a la docència i va fer importants aportacions al coneixement de l’evolució geològica del territori.

Oriol Riba i Arderiu va morir ahir 31 de maig de 2011.
Des de Colgeocat volem fer arribar les nostres condolences als seus familiars i amics.
Descansi en pau.

La cerimònia tindrà lloc demà 2 de juny a l’Oratori Sancho d’Àvila de Barcelona.
Per a tots aquells que vulgueu fer arribar les vostres condolences podeu fer-ho a través d’aquest enllaç.

La Beca Oriol de Bolòs de Ciències Naturals es convoca, un any més, per fomentar la recerca en el camp de les ciències naturals en l’àmbit de la comarca de la Garrotxa.

L’Institut de Cultura de la Ciutat d’Olot, a través del Museu dels Volcans i del Parc Natural de la Garrotxa, convoca la Beca Oriol de Bolòs de Ciències Naturals de 2011.

Aquesta beca, amb una dotació de 4.500 , es destina a treballs de recerca i divulgació en tots els camps relacionats amb el medi natural, pel que fa a la geologia, la zoologia, la botànica i el medi ambient en general, situant l’àmbit d’estudi dins la comarca de la Garrotxa.

Podeu consultar les bases a la documentació addicional.

Es posa en marxa "Geo Mallorca", una aplicació per dispositius smartphone, amb informació referent al patrimoni geològic de l’illa de Mallorca.

El LTIM, Laboratorio de Tecnologías de la Información Multimedia, de la Universidad de las Islas Baleares, creat el 1993  per donar servei i suport a la docència, la investigació i el desenvolupament de tecnologies de la informació, especialment en l’àmbit de la multimedia, treballa en el desenvolupament d’una guia de continguts d’interès turístic de Mallorca, que es materialitza en l’aplicació CIDTUR Mallorca, vàlida per dispositius smartphone.

Amb la col·laboració de la Unidad de Baleares del IGME, s’ha posat en marxa "Geo Mallorca", una aplicació en la qual s’ha incorporat informació referent a 25 Llocs d’Interès Geològic (LIGs) de l’illa.

Aquesta aplicació ofereix un text explicatiu de la geologia de cada punt, permet visualitzar imatges i gràfics geològics explicatius, i localitzar geogràficament els punts mitjançant navegación on-line y off-line.

Podeu consultar més informació al document addicional.

Des de Colgeocat valorem el gran valor d’aquesta iniciativa, i expressem el nostre interès en l’aplicació d’aquest projecte a Catalunya per la divulgació del nostre patrimoni geològic-cultural.

(Font: Sociedad Geológica de España)

La paleosismologia permet predir la possibilitat de grans fenòmens sísmics, tant tsunamis com terratrèmols en terra, en base al registre geològic que aquests han deixat.

Atès que els intervals de recurrència entre els terratrèmols que poden produir falles són d’una durada més àmplia que el temps cobert pel registre històric, el potencial de la paleosismologia és especialment important en regions de baixa sismicitat i en el cas de la seguretat nuclear.

Les centrals nuclears espanyoles es troben sobre territoris amb baixa sismicitat. Amb tot, als anys 90, el CSN (Consejo de Seguridad Nuclear) va fomentar les investigacions paleosísmiques.
Des d’aleshores, s’han format diversos equips per al desenvolupament d’investigacions paleosísmiques a Espanya.

L’accident de Fukushima obre un període de revisió de les condicions de seguretat de les centrals nuclears europees.

(Font: El Pais)
(imatge Wikimedia Commons)

Grimsvötn, l’estratovolcà islandès de sota la glacera Vatnajökull, ha entrat en erupció el 21 de maig del 2011, just dos mesos després que es declarés oficialment adormit el volcà Eyjafjalla, situat a poc més de 100 km. de distància.

Ambdues erupcions són subglaciars i confirmen que la zona de rift atlàntica s’està desplaçant cap a l’est. Actualment, pren força la línia tectònica que als anys seixanta va suposar grans erupcions submarines amb naixement d’una nova illa (Surtsey), així com llargues erupcions fissurals més al nord (Laki).

El cicle atmosfèric trasllada el núvol de cendra de Grimsvötn cap al continent (actualment cap a l’Europeu) i la vulnerabilitat del sistema de transport aeri suposà un tancament de la majoria d’aeroports europeus durant l’erupció volcànica d’Eyjafjalla.

Creieu que succeirà el mateix?

(Imatge: NASA)

El passat 24 de maig de 2011, la Universitat de Barcelona va concedir la seva Medalla d’Or a la Catedràtica de Geologia Dra. Carmina Virgili, per la seva trajectòria humana i científica.

L’acte va estar presidit pel Dr. Dídac Ramírez, rector de la UB; Dr. Jordi Garcia, Secretari General; i Dr. Lluís Cabrera, degà de la Facultat de Geologia.

Carmina Virgili i Rodón, va néixer el 1927 i es va doctorar en Geologia per la UB el 1956. Professora, catedràtica, directora de departament i degana de diverses universitats espanyoles i franceses, es va convertir en la primera dona catedràtica de la Universidad de Oviedo, i tercera de l’Estat Espanyol, en obtenir, el 1963, la Cátedra de Estratigrafia d’aquesta Universitat.

El 2005 Colgeocat li va otorgar el títol de Col·legiada d’Honor, i el 2008 va ser investida Doctora Honoris Causa per la Universitat de Girona, títol honorífic a sumar als molts que ha rebut al llarg de la seva extensa trajectòria professional i científica.

Ha publicat més d’un centenar d’articles i llibres de Geologia, especialment estratigrafia i paleografia, així com història i ensenyament de la Geologia.

Des de Colgeocat, que va acompanyar la Dra. Carmina Virgili en aquest acte, li volem fer arribar la nostra més cordial enhorabona per aquesta distinció.

Colgeocat va organitzar el passat 19 de maig, dins el marc de la 17ª edició del Saló Construmat, la jornada tècnica Seguridad Geológica y Eficiencia en la Edificiación.

Consulta la nota de premsa.