Mostra totes les entrades de admin

Hawaii es troba en alerta per l’activitat del volcà Kilauea

Els vulcanòlegs fan el seguiment de l’activitat mentre la zona és desallotjada

L’ensorrament del cràter Pu’u’O’o del volcà Kilauea ha posat Hawaii en estat d’alerta. Aquest volcà, que porta 28 anys d’erupció ininterrompuda, fa 1.100 metres d’alçada i la seva darrera activitat ha obligat a tancar el Parc Nacional dels Volcans de Hawaii.

Els vulcanòlegs ja estudien la seva evolució, que de moment es fonamenta en erupcions ràpides i imprevistes i en columnes de lava de 20 metres. L’esquerda on es generen aquestes emissions de lava es troba a sud-oest del cràter Pu’u’O’o, que no s’havia vist afectat per erupcions en els darrers anys, per la qual cosa es tracta d’un sector on s’havia acumulat força vegetació.

L’Observatori Hawaià de Volcans ofereix informació i imatges en directe d’aquest fenomen.

Lainformación.com


COLGEOCAT sol·licita revisar la convocatòria d’una plaça d’inspector ambiental

La reacció del Consell Comarcal del Maresme ha estat immediata i positiva

En referència a la convocatòria del procés selectiu d’una plaça d’inspector ambiental, amb codi en la Relació de Llocs de Treball TS10, Codi d’Expedient Decret 12/11, de 19 de gener de 2011, publicada al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de 9 de febrer de 2011 i CVE-Num. de registre: 022011002297, on quedava exclosa, d’entre les requerides, la llicenciatura en Geologia i l’enginyeria geològica, i ateses les tasques assignades a la plaça a proveir i temari específic publicat, COLGEOCAT ha estat en contacte amb el Consell Comarcal del Bages per sol·licitar la revisió de la convocatòria, tot demanant:

– la modificació de les bases específiques, per tal que s’incloguin, addicionalment a les titulacions ja requerides, la llicenciatura en Geologia i l’enginyeria geològica com a titulacions vàlides per tal d’optar al procés selectiu i també com a mèrit de formació complementària per a la fase de concurs,

– que no s’exclogui a cap geòleg o enginyer geòleg que s’hagi presentat al procés selectiu ja que, per la seva formació, té les capacitats professionals necessàries i requerides per a dur a terme el treball que es posa a concurs,

– que s’ampliï el termini de presentació d’ofertes

– i que es torni a publicar la convocatòria amb aquestes modificacions.

La reacció del Consell Comarcal del Maresme ha estat immediata i del tot positiva, modificant les bases de la convocatòria i tornant-la a publicar.

Agraïm la seva col·laboració.


Devolució de la Quota Col·legial del 2010

La Normativa de Visats vigent, aprovada per l’Assemblea General Extraordinària de l’ICOG del dia 25 de Setembre del 2010 preveu en el seu punt 2.14 que tots els col·legiats que hagin visat per un import superior a 3.000 euros en un any natural tindran dret al retorn de la quota col·legial.

Per acord de la Junta de Govern de l’ICOG el passat dia 15 de febrer, s’ha acordat el següent mètode de devolució de la quota:

1.- Cal que el col·legiat ho sol·liciti expressament.
2.- La devolució es farà efectiva a través d’un descompte en el següents visats a efectuar pel col·legiat.

Per tant, si durant el passat any fiscal 2010 has abonat en concepte de taxes de visat més de 3000, pots sol·licitar aquest descompte en futurs visats. Només cal que contacteu amb nosaltres enviant un correu electrònic a info@colgeocat.org.

(Imatge: Julien Jorge)


Descompte als cursos del Caateeb

Segons l’acord amb el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona, els col·legiats de Colgeocat podeu gaudir d’una bonificació del 10% de descompte sobre el preu dels cursos que trobareu al document addicional.

NULL


Descompte als cursos del Caateeb

Segons l’acord amb el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona, els col·legiats de Colgeocat podeu gaudir d’una bonificació del 10% de descompte sobre el preu dels cursos que trobareu al document addicional.

NULL


El president de l’ICOG espera un gran sisme a Espanya en un futur no llunyà

El territori de l’Estat no viu actualment una època de gaire intensitat sísmica

Espanya va patir un gran terratrèmol per darrera vegada l’any 1884, localitzat a Arenas del Rey (Granada). Aquell sisme va tenir una intensitat entre els 6,5 i els 6,7 graus i va causar 900 morts i 2.000 ferits, a més de la destrucció de més d’un miler de cases.

Luis Suárez, president del Ilustre Colegio Oficial de Geólogos (ICOG), ha declarat que en un futur no massa llunyà Espanya podria patir un terratrèmol important, malgrat que actualment no viu una etapa significativa pel que fa a activitat sísmica.

Les estadístiques indiquen que Espanya pateix un gran terratrèmol cada 70 anys i les estimacions de major risc són per a Andalusia i Múrcia. Suárez considera que Espanya s’enfrontaria a un fenomen d’aquests característiques amb garanties, doncs en els darrers anys s’han implementat mesures antisísmiques en les edificacions i s’ha reforçat la cimentació.

El Periódico


Més a prop de predir erupcions amb l’estudi dels tremolors previs

Un model matemàtic pot ser la clau per anticipar-se a l’explosió dels volcans

Científics de les universitats de Yale (EUA) i British Columbia (Canadà) han desenvolupat un model matemàtic que explica com es produeixen els tremolors previs a les erupcions volcàniques. Aquest avenç, publicat a Nature, es perfila com una base a parir de la qual predir les erupcions i, conseqüentment, evacuar les zones potencialment afectades pels volcans amb major antelació.

L’expulsió de lava i cendres ve precedida d’un lleuger tremolor que els vulcanòlegs poden detectar i mesurar. Els experts han determinat que aquests tremolors concorren en la majoria de les erupcions, sigui amb minuts o setmanes d’antelació, i que es mantenen en una banda de freqüència estreta, entre els 0,5 i els 2 hertzs.

El Mundo


maps-for-free, un ventall de mapes d’interès geològic

Aquest projecte online aporta una visió global dels deserts, les serralades i les selves

L’eina maps-for-free aprofita Google Maps per oferir diversos mapes, mitjançant capes, en un mapamundi.

Clica aquí per accedir a maps-for-free.


Christchurch, sacsejada per fortes rèpliques del sisme mortal

Almenys 148 persones van morir a causa del terratrèmol de 6,3 graus en la ciutat neozelandesa

Christchurch, la segona ciutat més poblada de Nova Zelanda, ha patit diverses rèpliques de forta intensitat del sisme de 6,3 graus en l’escala de Richter que va ocasiona la mort d’almenys 148 persones i una cinquantena de desapareguts. Mentre tant, els equips d’emergència s’afanen en retirar els enderrocs dels edificis ensorrats.

Anteriorment, durant el setembre del 2010, Nova Zelanda va patir un altre terratrèmol de 7 graus en l’escala de Richter que va ocasiones desenes de ferits i va generar danys materials a Christchurch.

ABC


Cinc iniciatives amenacen la Llei de Costes

Damnificats, ecologistes i polítics vaticinen una fi propera a aquesta normativa aprovada el 1988

La Llei de Costes, vigent dels del 1988, sembla una norma condemnada a morir en breu, d’acord amb el punt de vista dels ecologistes, els polítics i els damnificats pels seus efectes. Actualment hi ha cinc iniciatives legislatives en curs que amenacen la seva vigència, algunes de més puntuals i d’altres que comporten una major profunditat.

En el que pertoca a Catalunya, la Generalitat està intentant evitar que la llei s’apliqui a les anomenades ciutats navegables, com és el cas de Marina d’Empuriabrava. A d’altres comunitats autònomes la problemàtica és variada: l’anterior govern gallec va aprovar una llei contra la de Costes sobre els nuclis costaners de Marín, al País Basc es permetrà a Petronor mantenir la seva refineria a l’aiguamoll de Muskiz, i al País Valencià i Andalusia la fricció gira entorn als anomenats xiringuitos.

El País