Aquests fenòmens van generar una gran combustió de carboni i una ingent presència de gasos amb efecte hivernacle

Un equip d’investigadors de la Universitat de Calgary (Canadà) ha aconseguit vincular amb proves la intensa activitat volcànica amb un gran escalfament global durant l’època coneguda com la Gran Mortalitat del Pèrmic, quan van desaparèixer un 90% de les espècies marines i un 70% de les terrestres.

Aquests científics, sota la direcció de Stephen Grasby, han descobert capes de cendres de carbó en unes roques trobades al Canadà formades en aquell període. Segons Grasby, es tracta de la primera troballa d’evidències directes de les erupcions volcàniques massives que van originar una enorme combustió de carboni. Aquesta combustió va donar lloc a l’emissió d’un ingent volum de gasos que produeixen l’efecte hivernacle.

El Mundo

A gairebé 4.000 metres per sota del gel àrtic, aquesta aigua pot contenir informació sobre l’origen de la vida

Una expedició científica russa es troba a 50 metres del llac Vostok, situat a 3,748 metres sota els gels de l’Àrtic. Aquest treball de perforació permetrà accedir a un dels dipòsits d’aigua dolça més antics, del qual s’espera que pugui reportar informació sobre l’origen de la vida.

D’acord amb les expectatives, el giny enllestirà la perforació cap a finals d’aquest mes, moment en el qual s’espera que un potent raig d’aigua pugi a la superfície, com si d’una erupció es tractés, empès per la diferència de pressió.

Aquest llac, descobert per científics soviètics el 1957, és un ecosistema únic amb 50 vegades més oxigen que l’aigua dolça. Es creu que el poden habitar espècies desconegudes o fòssils que donin nous indicis sobre el passat biològic de la Terra.

El Periódico

Kirguizistan ha patit també lleus sotracs

Un fort sisme d’una magnitud de 6,1 graus en l’escala de Richter ha afectat Tadjikistan, segons han informat les autoritats d’aquest país asiàtic i l’Institut de Geofísica Americà (USGS). L’epicentre del terratrèmol s’ha localitzat a 106 kilòmetres al sud-est del llac Karakul, a prop de la frontera amb la Xina.

L’activitat sísmica és freqüent en aquesta antiga república soviètica el territori de la qual és muntanyós en un 93%. A més, a Kirguizistan, país veí, s’han fet notar sismes menors, de 3 a 5 graus en l’escala de Richter.

Rtve.es

Aquesta espècie ha estat localitzada per primer cop en la prehistòria de l’actual Cantàbria

Científics de les universitats de Cambridge, Cantabria i de l’Autónoma de Barcelona, y del Instituto Internacional de Investigaciones Prehistóricas de Cantabria (IIIPC), han identificat restes fòssils d’una foca monge a la Cueva de La Fragua  (Santoña, Cantàbria). Es tracta del primer cop que aquesta espècie és localitzada en la prehistòria càntabra.

La troballa, publicada a la revista Proceedings of the Geolologists Association, més enllà de la novetat, suposa un pas important de cara a estudis climàtics que pugui predir el futur impacte de l’escalfament global. Les restes tenen una antiguitat de 6.300 anys, època situada a mitjans de l’Holocè, l’era geològica en què ens trobem, que abarca els darrers 10.000 anys.

La Vanguardia

L’Agència Catalana de l’Aigua tutela les actuacions

L’Ajuntament de Ripoll ha confirmat, per veu del seu regidor de Medi Ambient, Àngel Ferrer, que continuarà les tasques de neteja de les lleres dels rius Ter i Freser. Aquestes actuacions s’han centrat en el tram urbà del riu Freser a la zona d’Ordina i al tram del Ter que transcorre des de les passeres de Can Guetes fins l’interior de Ripoll.

Amb aquests treballs es pretén protegir el medi ambient d’ambdues riberes. Les expectatives assenyalen que les actuacions es podran dur a terme també a altres poblacions del Ripollès, doncs els programes de finançament seran vigents fins el 2016.

El Ripollès

El passat 21 de gener, en Joan Escuer i en Ramon Pérez, President i Vicepresident de Colgeocat, es van reunir amb l’Hble. Sr. Recoder i Miralles, Conseller del Departament de Territori i Sostenibilitat, i el senyor Francesc Damià Calvet i Valera, secretari de Territori i Mobilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat del nou Govern de la Generalitat de Catalunya.

Es van tractar temes tan rellevants com són la infraestructura geològica de Catalunya, les tasques de l’Institut Geològic de Catalunya (els Geotreballs de l’IGC, el binomi IGC-GEOCAT), concretant així mateix en temes de vital importància pel país com el paper de la geologia en l’obra pública (en especial les subterrànies), l’energia geotèrmica com a font renovable a potenciar a l’obra pública i edificis oficials i tot allò que fa referència al recurs aigua (Agència Catalana de l’Aigua).

Una investigació prova que aquestes simes actuen com a embornals de carboni

Les fosses oceàniques actuen com a embornals de carboni i tenen una incidència en la regulació climàtica més important del que es creia fins ara. Aquesta és la principal conclusió que ha extret un equip d’investigadors que va submergir a la Fossa de les Marianes, la regió oceànica més profunda, una giny no tripulat fins els 10.900 metres de profunditat.

Segons afirma l’investigador Ronnie Glud, encara que aquestes fosses només sumen el 2% de l’extensió oceànica, podrien ser d’una gran importància, donada la gran acumulació de carboni que han detectat les primeres investigacions. El següent pas en aquesta recerca és determinar la quantitat de carboni present en aquestes regions i comparar-la amb la que es troba en d’altres.

El Mundo

El Parc Nacional va estar a punt de prendre aquesta condició l’any 2009

La superfície entollada al Parc de las Tablas de Daimiel (Ciudad Real) era, al setembre del 2010, de 1.075 hectàrees, el doble que al mateix mes del 2004 i el 1997, quan es van registrar les mateixes puges en les rodalies. El Govern espanyol a promogut l’adquisició de les finques properes per recuperar l’estat d’aquest parc, que va estar a punt de prendre l’etiqueta de Parc Nacional l’any 2009.

Entre els anys 2005 i 2009 el parc va patir per la manca d’aigua, i la seva recuperació s’ha basat en les inversions en la compra de terrenys propers que impedeixen la despesa excessiva d’aigua dels agricultors. A més, les pluges han impulsat la recuperació de 1.125 hectòmetres cúbics d’aigua entre el desembre del 2009 i l’octubre del 2010.

Público

L’Ajuntament de la localitat enllesteix aquests dies els quatre itineraris senyalitzats

La història, la flora i la fauna, la geologia i les estacions i els sentits són els quatre temes que fonamentaran les quatre rutes que l’Ajuntament de Salt està a punt d’enllestir al Parc de les deveses.

Potenciar aquest indret és l’objectiu d’aquesta iniciativa en el marc de la qual s’han instal·lat una trentena de rètols informatius, a banda d’altres cartells amb informació sobre la flora. Les quatre rutes recorren part dels 19 kilòmetres de camins que transcorren per les deveses de Salt i comencen cadascuna en un dels quatre punts d’accés.

Avui

Les emissions de material incandescent provenen d’un cràter del sudest

El volcà Etna, situat a l’illa italiana de Sicília, ha tornat a entrar en erupció i ha expulsat una gran riuada de lava el passat dia 13 de gener. L’expulsió de material incandescent ha tingut lloc en un cràter situat al sud-est, a la vessant de la Vall del Bove. L’erupció, que ha estat visible des de les ciutats de Catània i Taormina, ha donat pas a una fase de menor intensitat en què l’activitat de l’Etna ja no ha estat acompanyada d’explosions de lava.

Els científics de l’Institut Nacional de Geofísica i Vulcanología d’Itàlia han indicat que el senyals detectats els darrers dies tenen molt en comú amb les fases primerenques de les explosions de l’Etna corresponents als anys 2006 i 2007. Al maig del 2008 va tenir lloc la darrera gran erupció d’aquest volcà, una activitat que va anar acompanyada de més de dos-cents petits sismes.

El Mundo