L’epicentre del fenomen s’ha situat a Caldes de Malavella

Un terratrèmol de 3,6 graus en l’escala de Richter ha sacsejat diverses poblacions gironines a les 7:08 hores del passat 19 de desembre, segons han informat els Bombers i els Mossos d’Esquadra, L’epicentre d’aquest sisme s’ha localitzat a Caldes de Malavella (La Selva).

L’Institut Geològic ha determinat la magnitud del fenomen i ha fet públic que el fet d’haver estat percebut amb més intensitat en les zones properes a l’epicentre s’explica perquè s’ha tractat d’un moviment localitzat en menys d’un kilòmetre.

Aquest terratrèmol, que no ha causat danys, ha estat el més important a la comarca de la Selva des del 2008, any en què es va produir un moviment sísmic de 3,8 graus.

Diari de Girona

Aquest és un dels objectius de les expedicions andaluses recolzades pel Ministeri de Ciència i Innovació

L’expedició Antártida 2010-2011 viatjarà fins el Pol Sud per analitzar l’activitat volcànica d’aquella regió, entre d’altres activitats de recerca. Aquesta iniciativa, impulsada pel Ministeri de Ciència i Innovació, tindrà com a pioners els investigadors de l’Institut Andalús de Geofísica de la Universitat de Granada, el encarregats d’examinar l’activitat sísmica en aquella àrea, considerada com a perillosa.

En aquesta missió es duran a terme els seguiments de l’activitat sismovolcànica a Isla Decepción i del terratrèmols de llarg període, provocat per explosions en cavitats internes del volcà. Entre d’altres projectes, s’engegarà l’anomenat Manteniment d’estacions sísmiques de banda ampla per a l’anàlisi de l’estructura cortical en l’àrea de les Shetland del Sud. El seu responsable, Javier Almendros, destaca que s’han instal·lat estacions sísmiques en tres punts de l’Antàrtic, separades per 250 kilòmetres. L’objectiu és mesurar el comportament de l’escorça davant l’activitat sísmica en la zona.

Europa Press

Aquests bacteris van formar un tipus d’estromatòlits completament desconegut fins ara, ja que estan formats principalment per òxids de manganès i no per carbonat càlcic, com és habitual en aquestes formes de vida

· Consulta tota la informació a la nota de premsa adjunta.

El president del Il·lustre Col·legi Oficial de Geòlegs s’ha referit a les obres del TAV i la Sagrada Família.

Consulta en el recull adjunt les repercussions d’aquesta entrevista en els mitjans.

Les emissions inclouen blocs incandescents que rodolen pel volcà, segons les autoritats equatorianes

L’Institut de Geofísica de l’Equador ha informat que el volcà Tungurahua continua emetent una columna constant de gasos i cendres a una alçada de dos kilòmetres i en direcció sud-oest.

Les autoritats equatorianes també han relatat que l’activitat del volcà, que ja ha afectat les poblacions properes de Palictagua y San Juan, ha inclòs set explosions, cinc episodis de sacsejades contínues i l’expulsió de blocs incandescents que rodolen pels costats del volcà.

Des del 1999 el Tungurahua es troba en procés eruptiu i els períodes de calma i  activitat se succeeixen. Aquest volcà va començar a expulsar cendres per darrera vegada el 22 de novembre, i el 4 de desembre va registrar una notable expulsió de fluxos piroplàstics.

EFE

La Comunitat de Madrid ha aprovat les bases reguladores dels Premis a la Millor Instal·lació Geotèrmica al Sector Residencial i a la Millor Instal·lació Geotèrmica al Sector Industrial i Serveis a la Comunitat de Madrid, i ha convocat la tercera edició daquests guardons.

Els premis suposen el reconeixement i el suport a les actuacions encaminades a assolir la millora i la innovació tecnològica en els edificis de la Comunitat de Madrid, a fi d’aconseguir que es dotin de les més avances tecnologies, que contribueixin al estalvi i leficiència energètica, i que això repercuteixi en la preservació dels valors ambientals i en el desenvolupament econòmic i social de la regió.

Els guardons tracten, així mateix, de potenciar la conscienciació social sobre l’ús de noves fonts d’energia renovable en els habitatges i edificis, i així contribuir a un major desenvolupament sostenible a la Comunitat de Madrid.

Font: Fenercom

La Cartoteca de Catalunya de l’ICC continua fornint de continguts la cartoteca i la biblioteca digitals que són d’abast de tots els usuaris.

Després de penjar al web diverses col·leccions de mapes solts, fotografies i instruments cientificotècnics, ara ha encarat un nou repte: oferir un atles històric virtual.

http://www.icc.cat/cat/Home-ICC/Inici/Cartoteca/Biblioteca-digital

L’objectiu del projecte és conservar el concepte del format atles de l’obra original, que consisteix en una col·lecció de mapes acompanyats de textos i relligats com un llibre. Aquest atles virtual ens permet consultar l’obra mantenint visualment el seu format original ja que conserva l’encarament original de les pàgines i en veiem les cobertes i el llom. La funcionalitat de poder girar pàgina dóna a l’usuari la sensació de consultar una sola obra, talment com l’original, i no un grup de fulls deslligats.

El primer atles escollit per aquest projecte ha estat una de les peces més antigues de la Cartoteca de Catalunya. Es tracta de la Geographia de Claudi Ptolemeu, segons una edició publicada per Sebastian Münster a Basilea l’any 1542. Aquesta obra compta amb 446 pàgines i conté 48 mapes de tot el món a doble pàgina.

El projecte s’ha dut a terme en col·laboració amb ADHOC Synectic Systems. Per a visualitzar l’atles cal que descarregueu el programa gratuït Silverlight i podreu accedir-hi des de qualsevol sistema operatiu.

Esperem anar afegint altres obres a aquesta biblioteca digital, de manera que ben aviat pugueu accedir a una significativa mostra del fons d’atles de la Cartoteca mitjançant aquest nou visualitzador.

Jaume Miranda i Canals
Director de l’ICC

Un dibuix a bolígraf, únic document sobre l’obra que va provocar un accident ferroviari al maig a Mallorca

L’ensorrament un mur va provocar, el 19 de maig passat, un accident en la línia de tren que uneix Manacor i Palma de Mallorca en el qual una trentena de persones van resultar ferides, entre elles el maquinista, en estat greu. El mur, d’acord amb la informació rebuda pel Jutjat número 7 d’Inca, només té com a suport documental de la seva planificació un croquis fet a bolígraf.

L’esquema del mur, que tampoc coincideix exactament amb el que veritablement es va aixecar, preveia una construcció de formigó de 1,5 a 2 metres d’alçada, que en realitat va ser de 3,8 metres. La manca de cimentació i subjecció, segons explica l’informe de la Cap de Projectes i Obres de Serveis Ferroviaris de Mallorca, Ana García Serrano, va ser el motiu de l’ensorrament. Aquest document també posa de manifest que la junta constructiva no existeix i que el projecte constructiu no consta, com tampoc els càlculs d’estabilitat ni cap secció en el mur o l’armadura.

El Mundo

Un estudi en col·laboració amb l’Institut de Geofísica de Pequin estableix un model de la propagació d’ones sísmiques i de localització

El treball d’investigació titulat Estructura de la velocitat sísmica de l’escorça i el mantell superior en el sud-est de la Xina, elaborat conjuntament per la Universitat de Saragossa i l’Institut de Geofísica de Pequin, ha ampliat el coneixement de l’escorça terrestre en el país asiàtic i ha establert un model per a la propagació d’ones sísmiques i la localització més exacta dels terratrèmols.

Aquest aprofundiment en la relació entre les propietats elàstiques de l’interior de la Terra i la rapidesa de les ones sísmiques no serà l’únic fruit de la col·laboració entre la Universitat de Saragossa i l’Institut de Geofísica de Pequin. Està prevista la propera publicació d’una nou article que analitza l’escorça de tot el subcontinent xinès.

Europa Press

Greenpeace culpa l’escalfament global d’aquest fenòmen

La comparació de dues fotos de la glacera Ameghino, a l’Argentina, ha posat de manifest el retrocés del gel en els darrers 79 anys. Des del 1931, la glacera ha perdut gairebé 4 kilòmetres, segons denuncia Greenpeace, que atribueix aquest fet a l’escalfament global.

L’Ameghino és una de les glaceres del Camp de Gel Patagònic Sud, d’on es desprenen 13 grans glaceres i 190 glaceres menors. La seva pèrdua de massa gelada coincideix amb la pèrdua que s’ha experimentat als Andes en els darrers anys, i ha donat lloc a una llacuna que no existia en les fotografies del 1931.

El Mundo