Aquest mètode s’utilitza per primer cop a Barcelona

El pou de manteniment del carrer Enric Granados de Barcelona serà perforat per una tuneladora vertical. Es tracta del primer cop que el Ministeri de Foment aplica aquesta solució en les obres del TAV a Barcelona, una opció que ja va fer servir a Girona i Montcada i Reixac.

Els avantatges d’utilitzar la tuneladora vertical són diversos: s’afecta menys a la superfície perquè no calen les pantalles perimetrals disposades fins ara, s’evita ocupar tot un xamfrà i afectar tant la mobilitat dels ciutadans i, segons les estimacions de Foment, es garanteix millor l’estabilitat del terreny.

Avui

Els projectes i iniciatives subvencionats pel CADS durant el 2010, ja són una realitat.

A partir de la convocatòria realitzada el març de 2010, 29 entitats del sector públic i privat darreu de Catalunya han rebut 180.000 euros per engegar iniciatives d’estudi i difusió dels valors de la sostenibilitat en la societat catalana.

Els resultats daquests projectes shan desenvolupat en els àmbits del territori i habitatge, la salut i lalimentació, leducació i la participació, la sostenibilitat econòmica, la mobilitat, lagricultura sostenible, laigua, lenergia i el consum responsable.

Els destinataris del programa d’ajuts han estat entitats sense finalitat de lucre. Shan valorat especialment aquelles que proposen treballs per a l’estudi i la promoció de la cultura de la sostenibilitat a Catalunya i iniciatives d’àmbit local exportables com a bones pràctiques a altres àmbits territorials, així com iniciatives pioneres i que integrin en si mateixes els objectius i valors de la cultura de la sostenibilitat en tot el seu desenvolupament.

Indonèsia ha rebaixat el nivell de precaució, com van fer en el cas del Merapi.

L’activitat del volcà Bromo, situat a l’illa de Java, ha remès, fet que ha comportat una rebaixa del nivell d’alerta, que les autoritats indonèsies havien situat en el grau màxim.

Així, com ja va succeir tres dies abans amb el cas del Merapi, el Centre de Control Geològic i Vulcanològic d’Indonèsia ha reduït el grau de protecció i precaució entorn al Bromo, una muntanya de 2.239 metres al voltant de la qual s’havia disposat un perímetre de seguretat amb un radi de dos kilòmetres.

La zona on se situen el Bromo i el Merapi, coneguda com l’Anell de Foc, es caracteritza per una intensa activitat sísmica i volcànica, i suma al voltant de 400 volcans, 129 dels quals es troben actius.

Investigadors de l’IGME troben per primer cop estromatòlits dins una cova

La cova d’El Soplao (Cantàbria) compta amb un nou atractiu a banda de les seves galeries mineres, d’on s’extreia zinc i plom, i dels espeleotemes. Un equip científic encapçalat per Rafael Lozano, de l’Institut Geològico i Miner d’España (IGME), hi ha trobat per primer cop estromatòlits dins una cova.

Aquestes roques d’origen biològic són formades per capes de carbonats que resulten de l’activitat metabòlica de microorganismes. A diferència de les roques biològiques que es poden contemplar a Austràlia, com publica la revista Geology, aquesta troballa a Cantàbria s’ha format en absència total de llum i no resulta de la fotosíntesi. Rafael Lozano ha declarat que els òxids de manganès conformen bàsicament els blocs d’El Soplao, enlloc del carbonat càlcic, com és habitual en aquests casos.

El País

Els Pirineus i la costa, sectors més sensibles

Catalunya presenta un risc moderat de patir un terratrèmol que comporti una gran destrucció. A més, les zones més susceptibles de patir-ne, la costa i el Pirineu, són les que menys possibilitats tenen de patir grans danys, doncs sovint els epicentres sísmics se situen mar endins.

Del total de terratrèmols que es registren a Catalunya, només dos o tres arriben a ser percebuts pels habitants. En la història, el territori català va patir una seguit de tremolors entre el 1427 i el 1428. En aquella ocasió un gran sisme va tenir epicentre a Camprodon i va causar devastació fins i tot a Barcelona. Aquests terratrèmols, segons la cap de la Unitat de Risc Sísmic de l’Institut Geològic de Catalunya, Teresa Susagna, es poden repetir en períodes d’un miler d’anys, aproximadament.

La Vanguardia

El cràter més gran de la península es troba entre Aiguaviva, Estanyol i Sant Dalmai

El volcà de la Crosa té el major cràter de la península Ibèrica, el diàmetre del qual fa 1.250 metres. Aquest volcà localitzat entre els municipis d’Aiguaviva, Estanyol i Sant Dalmai, sobre la falla que hi ha entre les Guilleries i la plana de la Selva, disposa d’un consorci des del 2005 que té cura del manteniment, la senyalització, la neteja i les visites a l’indret.

Aquest ens pretén engegar una nova fase per atraure visitants mitjançant la creació d’un centre d’interpretació i acollida. A partir d’una inversió inicial de 250.000 euros, les instal·lacions es concebran per incrementar el nombre de visites anuals, xifrada actualment al voltant de les 3.000.

La Vanguardia

Un equip científic andalús ha aplicat el clustering’ en la previsió de terratrèmols de mitjana i alta magnitud

Investigadors de la Universitat de Sevilla i de la Universitat Pablo de Olavide han descobert patrons de comportament que presenten els terratrèmols registrats en la península Ibèrica. La descoberta ha estat possible mitjançant l’aplicació de tècniques matemàtiques d’agrupament o clustering.

L’aplicació d’aquestes tècniques ha permès trobar patrons per a sismes de més de 4,4 graus en l’escala de Richter, segons ha declarat un dels responsables de la investigació, Francisco Martínez Álvarez.

L’estudi, publicat a la revista Expert Systems with Applications, ha analitzat dades de les dues zones sismogràfiques millor documentades: la de la Mar de Alboran i la compresa entre les Azores i la falla de Gibraltar.

Aquesta anàlisi ha tingut en compte tres atributs: la magnitud sísmica, l’antiguitat del darrer terratrèmol i les variacions dels moviments sísmics que reflecteixen la tectònica de la zona.

Europa Press

Pere Brachfield, morosòleg i professor de Credit Management dEAE Business School, assessor en temes de morositat i impagats de la patronal catalana de PIMEC, va donar una conferència, el dijous 2 de desembre, sobre morositat, prevenció i recuperació dimpagats.

L’acte, presentat pel Joan Escuer, president de Colgeocat, va comptar també amb la intervenció del Sr. Carlos Manuel Calvo, Vocal de la Junta de Govern de l’ICOG, que va presentar la Plataforma Geólogos-E, un grup de professionals, dedicat a l’estudi i anàlisis de la professió.
En un moment en que el PMC (període mitjà de cobrament) a Espanya és de 107 dies, es fa indispensable aplicar mesures rígides per evitar la morositat i recuperar els impagats. La importància econòmica d’evitar incobrables i la adequada gestió dels impagats d’una empresa, poden evitar, en darrer terme, la seva desaparició.

Es fa necessari doncs aplicar tota una sèrie de mesures per gestionar el crèdit d’una empresa, com la incorporació de tècniques de Credit Management al teixit administratiu empresarial, així com mesures per evitar impagats.

Es va destacar la importància de conèixer molt millor els clients a través d’un informe jurídic sobre la societat mercantil, que aportarà una radiografia de la salut econòmica i de la situació financera de l’empresa. Comprovar l’adequació de la dimensió de l’empresa al nivell de risc assumit i al volum de negoci, així com augmentar la juridicitat de les operacions i tenir sempre els tres documents essencials vinculats a les operacions comercials (comanda, factura i albarà) són eines de gran utilitat per establir un marc d’actuació més estable.

Tenir una política de crèdits, elaborar un ratio de risc dels clients i establir un rigorós control informàtic, són elements bàsics de la gestió interna d’una empresa per fer front a la morositat.

Basant-se en la indeterminació, la imprecisió i la indefinició, la principal estratègia d’un morós és guanyar temps i la seva habilitat és eludir compromisos. El temps esdevé doncs, el principal enemic per l’empresa que ha de cobrar. Pressionar i combatre el morós, implica que l’empresa fixi un marc temporal en la negociació i estableixi un CCP (compromís concret de pagament): un quan, un com i una quantitat.

Publicacions d’utilitat: http://www.perebrachfield.com/index.php?p=1_2_Publicaciones

El Grup Radó del Departament de Física de la Universitat Autònoma de Barcelona, està immers en el projecte d’ampliació del mapa espanyol de gas radó, dins d’un acord amb el Consell de Seguretat Nuclear i coordinat pel grup de la Universitat de Cantàbria.

Ens permetem sol·licitar la vostra col·laboració per mesurar la concentració de radó, un gas radioactiu d’origen natural, que es genera en el terra i pot acumular-se a l’interior de les cases.

El projecte consisteix en realitzar mesures a les cases de planta baixa o primer pis sense un habitatge a sota, en un número mínim d’una per cada 100 km2 (quadrícula de 10 km x 10 km), a més de les corresponents a la densitat de població i al risc geològic (un tipus de sòl més radioactiu comporta més mesures).

Dels 3 grups col·laboradors (Santander, Santiago de Compostela i Barcelona) el Dpt. de Física de la UAB n’és el responsable de la zona oriental i, per tant, responsable de realitzar les mesures en els següents territoris: Catalunya, Balears, Osca, Saragossa, València i Alacant. La mesura consisteix en col·locar un petit detector plàstic de 4 cm de diàmetre en un dormitori o sala d’estar d’una planta baixa o un primer pis, durant 6 mesos.

Es demana la participació de totes aquelles persones que visquin en aquests territoris i que vulguin col·laborar. Només cal adreçar un correu a victoria.moreno@uab.cat, o posar-vos en contacte directament a través de la pàgina web del projecte (www.radon10x10.net).

La col·laboració, per descomptat, no té cap tipus de cost econòmic i s’informarà confidencialment als col·laboradors del resultat obtingut.

La darrera erupció daquest volcà va succeir lany 2004

Lilla indonèsia de Java pateix una nova amenaça afegida a la del volcà Merapi, que ha provocat la mort de més de 300 persones. Es tracta del Bromo, un altre volcà de 2.329 metres situat a lextrem oriental de lilla, que no entrava en erupció des del 2004. Recentment ha tornat a emetre petites columnes de fum i cendres, per la qual cosa les autoritats dIndonèsia han demanat els habitants del país asiàtic que no pugin a aquesta muntanya, i ha decretat lalerta vermella.

El Merapi, per la seva part, continua forçant el desplaçament de milers de persones, que fugen ara dels rius de fang i cendres que shan format a partir de lacumulació del material expulsat per aquest volcà.

ABC