Larbreda de Folgoso do Courel ha perdut 52 hectàrees com a resultat de lactivitat extractiva

Limpacte de lextracció de pissarra ha minvat lextensió de larbreda de Folgoso do Courel, a Lugo, que va arribar a ser de 140 hectàrees el 1988 i que ara en manté 88 que es puguin catalogar com a boscoses.

Després dhaver perdut 52 hectàrees dextensió, aquesta arbreda a tocar del riu Laruda ha estat guardonada amb el premi Bosque Amenazado, lliurat per la Fundació Biodiversidad, el Ministeri de Medi Ambient i lONG Bosques Sin Fronteras. El paratge, teòricament blindat per les lleis comunitàries i situat en una zona que pertany a la Red Natura 2000, rep un torrent contaminat provinent de lescombrera de lextracció de pissarra.

Público

Gairebé tota una meitat de la primera línia costanera de la localitat pertany a lEstat

Hotels, negocis i habitatges de Roses es troben en risc denderroc, doncs es troben en zona de domini públic. 650 dels 1.600 metres de la primera línia costanera de Roses haurien destar lliures dedificacions perquè pertanyen a lEstat i estan subjectes a la Llei de Costes.

Les construccions amenaçades es van aixecar quatre dècades enrere en condicions de legalitat, però els veïns no coneixien les implicacions de la Llei de Costes fins que es va negar el permís a un ciutadà per canviar de nom un pis. Malgrat que els veïns van deixar constància en registres oficials de la localització dels immobles, larticle 8 de la Llei de Costes disposa que el domini públic preval sobre les propietats avalades pel Registre de la Propietat.

El País

La fase més delicada de la intervenció consisteix en recompondre una estalagmita trencada

Un equip despeleòlegs del grup Mauxo de Vigo treballa en la restauració de la gruta de Carballo, un lloc amb estalagmites que van trigar milers danys en formar-se en el relleu kàrstic situat entre O Courel i Mondoñedo. En els darrers anys aquestes estalagmites han patit un deteriorament accelerat, en bona part per actes vandàlics com els del 2007, quan es van tallar tres daquestes formacions.

Lequip, sota la direcció de Marcos Vaqueir, va culminar la primera fase dels treballs al setembre: la unió amb un adhesiu químic dels fragments duna estalagmita. La tasca, donat el tall mecànic que havia patit lestalagmita, era especialment complicada, doncs les roques calcàries van quedar plenes de pols blanc i la base que connectava aquesta formació a la superfície de la gruta va quedar danyada irreversiblement. En aquest sentit, lactuació ha consistit també en omplir els petits forats amb petites pedres.

La fase més delicada de lactuació tindrà lloc en una setmanes. Els espeleòlegs esperaran fins al final de lhivern per col·locar una peça destalagmita trencada, probablement amb lajut duna vara de ferro inoxidable que fixi les parts. Una tercera fase consistirà en millorar lestètica de la gruta amb una barreja de resina i pols generada en els talls.

El País

Deu minuts de petites explosions van seguir lactivitat sorollosa, segons lInstitut de Vulcanologia i Sismologia

El volcà Bulusan, situat a la província filipina de Sorsogon, a 250 kilòmetres al surest de Manila, ha registrat la seva activitat més intensa el passat 21 de novembre des que es va tornar a manifestar, per primer cop en tres anys, el 6 doctubre.

Al voltant de 3.000 persones han hagut dabandonar les seves llars després que el Bulusan emetés una columna de cendres i vapor de dos kilòmetres dalçada, acompanyada de una sèrie de petites explosions durant deu minuts.

Filipines, situada en la zona coneguda com lAnell de Foc,  totalitza 23 volcans actius. Fonts militars daquell país estimen que unes 70.000 persones de 70 localitats es podrien arribar a veure afectades si el volcà Bulusan entrés en erupció, com va succeïr per darrera vegada lany 2006.

ABC

Lactivitat del volcà equatorià no va generar soroll per sí tremolor

LInstituto Geofísico de la Escuela Politécnica Nacional dEquador ha informat de la sobtada explosió del volcà andí Tungurahua, que va emetre una columna de cendres de més de 7 kilòmetres. El material va ser expulsat de manera balística i va caure per les vessants del volcà més enllà del refugi situat a 1,5 kilòmetres del cim, segons informa aquest institut.

Després de la primera explosió, de caire bastant energètic i percebuda com una tremolor i sense soroll, nhi van haver un seguit daltres explosions menors. Entre el material emès pel Tungurahua hi ha cendres i grava caiguda als voltants.

Des daquest dimarts, 23 de novembre, les explosions han perdut continuïtat, encara que lexpulsió de cendres persisteix.

EFE

Colgeocat, va reproduir el passat 11 de novembre a la seva seu el documental "El Misterio de los Cristales Gigantes".

Arrel d’aquest acte, Colgeocat es fa càrrec de gestionar la comanda dels productes relacionats:

– DVD EL MISTERIO DE LOS CRISTALES GIGANTES – 18 (+IVA)
http://www.trianatech.com
– KIT EXPERIMENTO DE CRISTALIZACIÓN – 15 (+IVA)
http://www.trianatech.com/index.php?option=com_content&view=article&id=125&Itemid=110&lang=es

Si vols formalitzar el teu encàrrec ho pots fer enviant un correu electrònic a info@colgeocat.org o bé trucant al  93 425 06 95.

Colgeocat, conscient de la importància que té el treball de recerca, premia els treballs sobre Geologia i Ciències de la Terra, elaborats per nois i noies de batxillerat en el conjunt dels Instituts de Catalunya.

Enguany, els premiats són:

1er premi Eva Serra Torra, de lIES Manuel Blancafort, pel treball Traiem suc de les pedres-Una guia per entendre la natura.
2º premi Loreto Garcia Boris i Alba Monistrol Arcas, de lIES Alexandre Dolfeu, pel treball Allau de cristalls.
3er premi Oriol Andrearini, de lINS. Joan Puig i Ferreter, pel treball La riera de la selva del camp.
4rt premi Mireia Romagosa Vilamau, de lAura, pel treball Paisatgisme de les àrees verdes del col·legi.

Volem agrair la participació a tots els estudiants que ens han fet arribar els seus treballs, així com la col·laboració de tots els Instituts.

Colgeocat, va reproduir el passat 11 de novembre a la seva seu el documental "El Misterio de los Cristales Gigantes".

Arrel d’aquest acte, Colgeocat es fa càrrec de gestionar la comanda dels productes relacionats:

– DVD EL MISTERIO DE LOS CRISTALES GIGANTES – 18 (+IVA)
http://www.trianatech.com
– KIT EXPERIMENTO DE CRISTALIZACIÓN – 15 (+IVA)
http://www.trianatech.com/index.php?option=com_content&view=article&id=125&Itemid=110&lang=es

Si vols formalitzar el teu encàrrec ho pots fer enviant un correu electrònic a info@colgeocat.org o bé trucant al  93 425 06 95.

Juntament amb el Cercle Català de Negocis (CCN), el passat 17 de novembre es va organitzar, a lauditori de Pimec, una presentació sobre el dèficit dinfraestructures de Catalunya.

L’acte va comptar amb l’assistència d’una trentena de persones. Va obrir l’acte el Sr. Antoni Bertran, responsable de presentacions del CCN, que va cedir la paraula al Sr. Xavier Olivella i al Sr. Ricard Garrete. Per tancar l’acte, es va obrir un torn de preguntes i debat. Volem agrair la participació a tots els assistents.

Podeu consultar les presentacions a www.ccn.cat.

El juliol de 2010 lICC va publicar la 4a edició de lAtles topogràfic de Catalunya, en format de paper

Aquesta edició conté 448 pàgines, 202 de les quals corresponen al mapa topogràfic 1:50 000. Senriqueix amb la incorporació de noves bases cartogràfiques, com el mapa de carreteres 1:275 000, fraccionat en 12 pàgines i completat amb lampliació de les principals àrees urbanes a 1:130 000, i el mapa municipal i comarcal 1:500 000, fraccionat en 4 pàgines.

El cos de cartografia específica es troba precedit també per un apartat de cartografia general, dàmbit català essencialment, i europeu, amb mapes complementats amb taules de dades numèriques i textuals: població, superfície, distàncies per carretera, relació dels principals cims, cursos fluvials i estanys, i gentilicis comarcals i dels estats dEuropa i llurs capitals. Tota aquesta informació té com a objectiu complementar lAtles amb dades significatives sobre el territori i la seva població.

La informació de lAtles prové essencialment de les bases cartogràfiques de lICC a la mateixa escala. El contingut del mapa 1:50 000 sestructura en: altimetria, coberta vegetal, planimetria, informació temàtica i turística, i espais protegits. La informació planimètrica procedeix del mapa topogràfic a la mateixa escala i la informació de carreteres prové de la Direcció General de Carreteres (DPTOP) i del Ministerio de Fomento.

També són de font externa el traçat del Senders de Gran Recorregut (Federació dEntitats Excursionistes de Catalunya) i els espais naturals de protecció especial i els que formen part del PEIN (DMAH). Els noms de lloc han estat transcrits segons el Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya (2a edició, 2009) publicat per la Generalitat de Catalunya i validat per lInstitut dEstudis Catalans i els ajuntaments respectius.

Per facilitar la lectura amb continuïtat territorial, cada pàgina de cartografia conté una franja de solapament amb les pàgines veïnes.

Laltra part important de lAtles és líndex toponímic, més ampli que el de les edicions anteriors. Sha dividit en 3 parts:
– General: recull tots els topònims que es troben en latles en qualsevol de les seves escales de representació. Contempla 54 316 noms de lloc.
– El segon índex conté la totalitat dentitats de població endreçats per comarques i municipis.
Són un total de 5 271 nuclis.
– El darrer contempla els 947 municipis de Catalunya ordenats alfabèticament.

De cada nom de lloc sofereix el concepte geogràfic, el municipi, la comarca, la pàgina de mapa i escala, i les coordenades UTM don es troba el nom.

LAtles permet una gran multiplicitat dusos i ofereix respostes precises tant a lusuari novell en el maneig de mapes com al lector experimentat en la interpretació de la cartografia.

Jaume Miranda i Canals
Director