La nova secció del web del CADS ésuna realitat

En la nova secció del web del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya  es poden veure els documents audiovisuals, dacord amb el següent:

Actualitat: darrer vídeo del CADS sobre una qüestió actual
Presentacions: Presentació de diferents estudis, publicacions i informes.
Entrevistes a diferents experts en sostenibilitat.
El + valorat: llistat amb el vídeo més vist al darrer mes.  
Videoteca: Tots els vídeos classificats per àmbit temàtic.

El passat 15 de novembre es va convocar la segona reunió territorial a la província de Lleida. A la reunió, que va aplegar una desena de col·legiats, es va informar del panorama actual de la nostra professió amb lentrada en vigor, el passat 1 doctubre, del Real Decreto 1000/2010, alhora que es van exposar les idees que planteja el nostre Consell de Govern per afrontar el futur immediat.

Aprofitem la ocasió per agrair la participació dels col·legiats que hi van assistir, així com per informar que, el proper dilluns 22 de novembre, es durà a terme la corresponent reunió a la demarcació de Tarragona.

Científics de la NASA han efectuat la quantificació amb l’ajut de satèl·lits

Un 20% de la massa gelada perduda a l’Àrtic s’ha fos entre el 1993 i el 2009, segons les anàlisis dutes a terme per científics de la NASA amb l’ajut de satèl·lits. Es tracta de 1.400 quilòmetres cúbics de gel menys que els investigadors han aconseguit diferenciar del gel que marxa arrossegat per les corrents.

La investigació ha aconseguit provar que, a la conca àrtica, es produeix la fusió de gel antic i que l’àrea fosa ha anat creixent durant els darrers anys. A més, els científics han observat com es va perdent, des de fa una dècada, el gel multicapa, aquell gel que sobreviu al menys a un cicle anual.

El País

L’expedició encapçalada per la Universitat de Vigo és considerada un èxit donades les dades obtingudes

La campanya expedicionària al Gran Burato, encapçalada per la Universitat de Vigo, ha recollit dades que confirmen indicis de presència de gas a la zona, situada a 250 kilòmetres de la costa Gallega i a 1.900 metres de profunditat. A partir d’ara, si l’anàlisi qual se sotmetrà la informació obtinguda és positiu, s’encetarà una segona fase d’estudi en una superfície més extensa.

Els investigadors David Rey i Federico Vilas han explicat que van detectar diverses estructures originades a partir de fuites de gas més antigues que la que va originar el Gran Burato, així com d’altres més recents i d’altres menors i actives.

La segona fase d’exploració, cas de ser engegada, consistirà en una recerca més intensa i predefinida sobre una superfícies entre 5 i 6 vegades mejor que la de la primera expedició. S’espera, tanmateix, que la segona fase pugui reportar les primeres dades quantitatives.

El Mundo

La protuberància en el satèl·lit havia desconcertat els investigadors durant dècades

Investigadors de la Universitat de Califòrnia sostenen que la protuberància topogràfica de la cara oculta de la Lluna pot ser el resultat de la incidències de la força de les marees en una etapa primerenca del satèl·lit. Aquesta recerca, que ja ha estat publicada a Science, té com a fonament una funció matemàtica no gaire complexa.

La Lluna, 4,4 milions d’anys enrere, tenia la seva escorça separada de la capa inferior per magma. L’atracció gravitacional de la Terra va fer que l’escorça es doblegués i s’escalfés, però el procés del que va resultar que l’escorça dels pols lunars fos més prima no explica el misteri topogràfic, que hauria de ser present en els dos costats del satèl·lit, simètricament. Els investigadors creuen que l’activitat volcànica o altres processos geològics durant els darrers 4,4 milions d’anys han pogut variar la protuberància en el costat proper de la Lluna, desfent la simetria.

ABC

El llibre recull els factors geològics, econòmics i culturals d’aquestes mines

La història de l’antiga Mequinensa i el seu passat miner publicada per Jaume Fullola ha estat guardonada amb el Premi Lladonosa d’Historia Local. L’explotació de lignits a la conca de Mequinensa. Una societat rural minera (1800-1950) és una monografia que repassa tots els factors geològics, econòmics i socials que van marcar la vida de les mines, incloent-hi la convivència de l’activitat minera amb l’agrícola.

El president del jurat que lliure el premi, Manel Lladonosa, ha destacat que la Primera Guerra Mundial va suposar una gran oportunitat per a la mina, explotada per Carbonífera del Ebro. Els treballs miners, que van continuar fins al franquisme, es veuen reflectits  en aquesta obra, un estudi que, segons Lladonosa, cobra més força donada la desaparició de l’activitat minera en poblacions properes a Mequinensa.

La Mañana

Els 9.051 hectòmetres cúbics anuals de mitjana durant la primera dècada del segle XXI són un 46% menys que la dada dels anys 60

L’any hidrològic, entre octubre del 2009 i setembre del 2010, ha acabat amb un cabal de l’Ebre al seu pas per Tortosa de 9,540 hectòmetres cúbics, 750 menys que en el període anterior. La mitjana anual a l’alçada de Tortosa, malgrat quedar per sota de la registrada entre 2008 i 2009, va ser superior a la dels períodes 2007-2008 i 2005-2006.

El promig del cabal de l’Ebre a Tortosa durant la primera dècada del segle XXI ha estat de 9.051  metres cúbics, dada que suposa una lleu recuperació respecte als anys 90 i que trenca una tendència de davallada de mig segle de durada. Malgrat això, l’aigua del riu Ebre s’ha reduït en més d’un 46% des dels anys 60. En aquella època, els cabals voltaven els 16.853 metres cúbics de mitjana anual.

Diari de Tarragona

El Jutjat d’Instrucció Nº 1 de Madrid ha admès a tràmit la querella presentada per l’Il·lustre Col·legi Oficial de Geòlegs el passat 14 d’octubre de 2010 contra tres persones per la presumpta participació en delictes d’usurpació de l’estat civil o suplantació de personalitat (article 401 del Codi Penal), intrusisme (article 403 del Codi Penal), falsificació documental en document públic (article 392 del Codi Penal) o privat (article 395 del Codi Penal) i estafa (article 248 del Codi Penal).

Els querellats, presumptament, haurien suplantat la personalitat de dos col·legiats i falsificat les seves signatures en 15 estudis geotècnics presentats a visar.

Atesa la importància de l’estudi geotècnic en el procés d’edificació, aquestes conductes il·legals comporten un gran risc, tant en la identificació de les característiques i problemàtiques del terreny en relació amb el tipus d’edifici a construir i l’entorn, com també en la seguretat de les persones i béns.

Amb aquesta acció, el Col·legi exerceix les seves competències de defensa de la professió, de protecció dels interessos dels usuaris dels serveis dels nostres professionals, i vetlla per la seguretat de la ciutadania, en general.

Es posa així de manifest la importància del visat dels treballs professionals i del seu control per part dels Col·legis Professionals.

Aquest cas és un exemple més de la necessitat i del interès del Col·legi per depurar irregularitats i il·legalitats en l’activitat del visat de treballs professionals.

Desprès del canvi de normatiu, que ha deixat sense ús les antigues acreditacions de laboratoris de la construcció, i entrar en vigor el sistema de Declaracions Responsables, s’han iniciat les inspeccions dels laboratoris de mecànica del sòl i de presa de mostres (antigues GTL i GTC) a nivell de Catalunya.

Els tècnics de la Secció d’Inspecció i Coordinació de laboratoris estan fent les inspeccions per a verificar el compliment de la ISO 17025 i dels requisits tècnics de treball.

L’Estudi Geològic de la Xina assenyala que els científics d’aquest país han descobert 900 jaciments minerals en els darrers 12 anys

La Xina s’ha decidir a explotar intensivament el seu potencial en l’extracció de minerals i invertirà 4.480 milions de dòlars en els propers 5 anys per tal d’explorar el subsòl a la recerca d’aquests recursos.

L’Estudi Geològic de la Xina estima que els científics del país asiàtic han trobat fins a 900 jaciments minerals en els darrers 12 anys, entre els quals n’hi ha que contenen 5.000 milions de tones de mineral ferrós i 38,5 milions de tones de minerals de coure.

Xinhua Chen Renyi, del departament de Valoració de Recursos Minerals de l’Estudi Geològic de la Xina, considera que les importacions de minerals de coure, de ferro i de silvita hauran de reduir-se, respectivament, un 75%, un 50% i un 60%.

Terra