Mostra totes les entrades de admin

Els Pics d’Europa tenen la seva guia geològica

L’obra, de caràcter divulgatiu, exposa els processos de formació d’aquestes muntanyes

La Facultat de Geologia de la Universitat d’Oviedo ha acollit el passat 3 de novembre la presentació de Guía Geológica del Parque Nacional de los Picos de Europa, editada per l’Institut Geològic i Miner d’Espanya.

Aquest llibre és una obra de caràcter divulgatiu que inclou les claus dels processos geològics que van conformar les muntanyes dels Pics d’Europa. El volum, a més, permet reconèixer sobre el terreny la varietat de trets geològics d’aquesta regió de muntanya.

En total,  aquesta guia comprèn 14 itineraris mitjançant els quals es detalla la geologia del Parc Nacional dels Pics d’Europa. Alguns d’ells transcorren pels llacs de Covadonga, Bulnes i la Gola del Cares.

20 Minutos


Riudecanyes queda al marge del projecte de la pedrera Victoria

Les normes urbanístiques municipals són incompatibles amb el projecte de l’empresa La Ponderosa

Riudecanyes ha quedat exclosa de l’activitat extractiva de la pedrera Victoria, que duu a terme l’empresa La Ponderosa, segons un informe dels serveis de Medi Ambient en la província de Tarragona.

L’explotació projectada per La Ponderosa és una pedrera de 351 hectàrees que comprenia els termes municipals de Riudecols, Duesaigües i Riudecanyes, i que representa una ampliació de la que és operativa a Riudecols des del 1992.

La posició de l’Ajuntament de Riudecanyes s’ha mantingut invariable, sostenint que el seu pla urbanístic municipal no admet l’activitat que La Ponderosa pretén dur a terme. Així, aquesta empresa ha hagut de presentar novament el projecte d’activitat, que ha quedat reduït a unes 145 hectàrees en l’àrea d’extraccions, principalment de pòrfirs, pissarres i granits que s’utilitzen en els traçats del TAV o en la capa de rodatge del ferm de les carreteres.

El Punt


La Xina invertirà 4.480 milions de dòlars en 5 anys per trobar minerals

L’Estudi Geològic de la Xina assenyala que els científics d’aquest país han descobert 900 jaciments minerals en els darrers 12 anys

La Xina s’ha decidir a explotar intensivament el seu potencial en l’extracció de minerals i invertirà 4.480 milions de dòlars en els propers 5 anys per tal d’explorar el subsòl a la recerca d’aquests recursos.

L’Estudi Geològic de la Xina estima que els científics del país asiàtic han trobat fins a 900 jaciments minerals en els darrers 12 anys, entre els quals n’hi ha que contenen 5.000 milions de tones de mineral ferrós i 38,5 milions de tones de minerals de coure.

Xinhua Chen Renyi, del departament de Valoració de Recursos Minerals de l’Estudi Geològic de la Xina, considera que les importacions de minerals de coure, de ferro i de silvita hauran de reduir-se, respectivament, un 75%, un 50% i un 60%.

Terra


Vegetació per frenar l’erosió de l’Ebre a Tortosa

El mig quilòmetres que separa el pont de l’Estat del pont del ferrocarril, zona on es duu a terme l’actuació

L’Ajuntament de Tortosa ha engegat treballs de millora ambiental a la façana fluvial del marge esquerre del riu Ebre en el tram comprès entre el pont de l’Estat i el pont del ferrocarril. Aquesta actuació es fonamenta en tècniques de bioenginyeria dirigides a desenvolupar vida vegetal pròpia dels entorns fluvials, controlar els processos d’erosió, estabilitzar els talussos i implementar canvis topogràfics amb l’objectiu d’afavorir la dinàmica natural del riu.

Part de l’obra consistirà en bolcar 800 metres cúbics de terra per reduir les pendents dels talussos i facilitar que s’instal·li la vegetació. El projecte, defensar per Medi Ambient com una actuació tova i respectuosa amb el riu, ha estat finançat amb 103.157 milions d’euros pel Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local.

Diari de Tarragona


Participació activa a la xerrada sobre fonamentacions

El passat 3 de novembre, COLGEOCAT va organitzar, a la seva seu, una xerrada sobre les alternatives de formulació al Codi Tècnic de lEdificació.

Impartida pel professor F.J. Torrijo, autor de lestudi comparatiu entre la formulació del CTE i altres dàmplia utilització, la xerrada va comptar amb la participació activa dels seus assistents, creant un espai on es van plantejar dubtes i es van intercanviar impressions, experiències i opinions al respecte.

Volem agrair al professor F.J. Torrijo el seu treball i la seva aportació, així com la implicació de tots els col·legiats que van assistir.


El dèficit d’infraestructures de Catalunya

COLGEOCAT organitza el dimecres 17 de novembre, juntament amb el Cercle Català de Negocis, una presentació sobre el dèficit dinfraestructures de Catalunya.

Dirigida a tècnics i professionals vinculats amb lobra pública, aquesta presentació pretén posar de manifest la discriminació de lEstat alhora de pressupostar i executar obra pública a Catalunya.

Obrirà lacte el Joan Escuer, President de COLGEOCAT, i es comptarà amb les ponències del Sr. Jaume Vallcorba, President en funcions del Cercle Català de Negocis, i del Sr. Àlex Sánchez, Responsable de Noves Tecnologies de la mateixa entitat.

Lacte tindrà lloc a lAuditori de Pimec (c/Viladomat, 174 08010 Barcelona) a les 19:00 h.

Lassistència és gratuïta. Donat laforament limitat de la sala, és imprescindible confirmar lassistència a info@colgeocat.org o al telèfon 934250695.


Evidència mineral d’habitabilitat a Mart en el passat

Els geòlegs troben gran quantitat de sílice en cons volcànics marcians

El planeta Mart va tenir microambients habitables. Aquesta és la conclusió d’un equip de geòlegs planetaris de la Universitat de Brown (EUA) a partir de la troballa de grans quantitats de sílice en cons volcànics marcians. Aquest mineral hidratat indica que hi va haver aigua en algun moment i és l’evidència d’un ambient hidrotèrmic a Mart.

Els científics indiquen que aquests entorns podrien haver acollit formes de vida primitives com les que hi va haver a la Terra. Aquesta concentració de sílice hidratat no és la primera registrada, doncs l’any 2007 el Rover Spirit ja n’havia detectat, però en aquest cas per primera vegada es tracta d’una troballa del mineral original intacte.

El Mundo


IUSC – PROGRAMES I CURSOS TÈCNICS I DE POSTGRAU

IUSC, centre de formació superior presencial i a distància, realitza programes i cursos tècnics i de postgrau en modalitat presencial i a distància conjuntament amb la UB, la UAB i la Universidad de Cádiz.

COLGEOCAT ha subscrit un conveni amb IUSC. Els col·legiats, mencionant que sou membres del nostre col·lectiu, podeu gaudir dun descompte del 10% sobre el preu dels programes (descomptades les taxes universitàries).


L’erupció més forta del Merapi

El perímetre de seguretat entorn al volcà de l’illa de Java s’amplia a 15 kilòmetres

Els responsables indonesis en vulcanologia han ampliat de 10 a 15 kilòmetres l’àrea de seguretat entorn al volcà Merapi, que continua expulsant gasos i cendres a centenars de metres d’alçada.

La segona de les erupcions que van tenir lloc durant el 3 de novembre ha estat la més potent de totes les registrades d’ençà el Merapi va tornar a entrar en erupció el passat 26 d’octubre.

Segons Susilo Bambang Yudhonono, del Centre de Control de Desastres Geològics i Vulcanològics, l’activitat del Merapi pot trigar mesos en cessar, la qual cosa no significa que necessàriament s’hagi d’incrementar la quantitat de víctimes actualment, 38- sempre i quan la població no entri en el perímetre de seguretat marcat per les autoritats.

ABC


L’IGC capta tres sismes lleus a poblacions gironines en els darrers dies

La Garrotxa, la Selva i el Ripollès registren tremolors imperceptibles de 0,4, 0,5 i 0,9 graus en l’escala de Richter

El registre de l’Institut Geològic de Catalunya ha recollit dades de tres terratrèmols d’escassa intensitat a les comarques gironines durant els darrers 30 dies. El primer d’aquests sismes es va produir el 14 de setembre a  la comarca de la Garrotxa, va tenir una intensitat de 0,4 graus en l’escala de Richter i el seu epicentre es va situar a 9 kilòmetres de profunditat. El segon, a la Selva, va assolir una intensitat de 0,5 graus i el seu epicentre es localitzà a 7 kilòmetres de profunditat.

El darrer de tots va ser el més intens, de 0,9 graus, i el més proper a la superfície: a 3 kilòmetres de profunditat. Amb tot, ni aquest sisme registrat al Ripollès ni els altres han estat fenòmens imperceptibles per a la població.

Diari de Girona