La Garrotxa, la Selva i el Ripollès registren tremolors imperceptibles de 0,4, 0,5 i 0,9 graus en l’escala de Richter

El registre de l’Institut Geològic de Catalunya ha recollit dades de tres terratrèmols d’escassa intensitat a les comarques gironines durant els darrers 30 dies. El primer d’aquests sismes es va produir el 14 de setembre a  la comarca de la Garrotxa, va tenir una intensitat de 0,4 graus en l’escala de Richter i el seu epicentre es va situar a 9 kilòmetres de profunditat. El segon, a la Selva, va assolir una intensitat de 0,5 graus i el seu epicentre es localitzà a 7 kilòmetres de profunditat.

El darrer de tots va ser el més intens, de 0,9 graus, i el més proper a la superfície: a 3 kilòmetres de profunditat. Amb tot, ni aquest sisme registrat al Ripollès ni els altres han estat fenòmens imperceptibles per a la població.

Diari de Girona

Aquests dispositius han detectat 40 sismes locals de baixa intensitat en la zona

L’Institut Geològic de Catalunya té prevista completar la xarxa de control sísmic dels Pirineus instal·lant una estació sísmica permanent a la muntanya d’Escunhau, al municipi de Viella, a més de 2.000 metres d’altitud. Aquestes estacions emeten informació en temps real a la seu de l’IGC, on es processa i és analitzada.

Amb la futura instal·lació del sismògraf a Aran la xarxa de l’Institut Geològic disposarà d’un total de 16 sismògrafs de banda ampla, dels quals un es troba a Andorra i tres a França. Durant l’octubre aquests aparells han detectat 40 sismes a la zona pirenaica, la que registra més activitat sísmica d’Espanya, encara que aquestes sacsejades no eren perceptibles per la població.

Segre

Arran de lacord entre COLGEOCAT i el Col·legi dAparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers dEdificació de Barcelona, els col·legiats podeu gaudir dun 20% de descompte en el Postgrau de la Qualitat Ambiental en els Edificis: Metodologies i eines davaluació.

Consulta tota la informació clicant aquest enllaç.

L’aplicació del CTE als estudis geotècnics va representar un salt qualitatiu en el grau d’exigència tant en els mètodes com en la redacció dels informes. El CTE proposa unes formulacions específiques per tal d’abordar les diferents problemàtiques geotècniques.

Aquestes formulacions, però, no són úniques, sinó que també n’existeixen d’altres. I no sempre les diferents formulacions condueixen als mateixos resultats, de manera que es fa necessari entendre el camp d’aplicació de cada hipòtesi de treball.

L’any 2008 es va encarregar al professor F.J. Torrijo Echarri la redacció d’un estudi comparatiu entre la formulació del CTE i d’altres presents en texts d’àmplia utilització.

El proper dimecres 3 de novembre, a les 18:30 h., el professor F.J. Torrijo impartirà una xerrada a la seu de la delegació.

Si esteu interessats en assistir, només cal que confirmeu la vostra assistència a info@colgeocat.org o al telèfon 934250695.

Podeu consultar el seu treball a la documentació addicional.

El passat 25 doctubre, Joan Escuer i Ramon Pérez, President i Vicepresident de COLGEOCAT, es van reunir, gràcies al contacte amb el Sr. Josep Mª Riu, economista, vocal del Col·legi dEconomistes, amb membres de CiU: el Sr. Pere Macias i Arau, Enginyer de Camins, Canals i Ports i diputat al Congrés, el Sr. Josep Rull i Andreu, diputat al Parlament de Catalunya i el Sr. Manel Prat, Gerent del Centre d’Estudis Jordi Pujol.

A la reunió es van tractar principalment quatre temes: la Llei Òmnibus, els col·legis professionals a Catalunya i el futur daquests; els Geotreballs com a infraestructura geològica de Catalunya, el paper del binomi IGC Geocat; noves tendències en la geologia aplicada: energia geotèrmica i emmagatzematge de CO2, i els sistemes de contractació dels estudis geològics i geotècnics a lobra pública GISA Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha inaugurat el 26 d’octubre un plafó que explica la geologia de Barcelona mitjançant la magnífica panoràmica que s’observa des de l’observatori Fabra.

En el acte han participat diverses personalitats, com el secretari per a la Planificació Territorial, Sr. Oriol Nel·lo, el president de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, Sr. Rafael Foguet, així com també el president del IGC, Sr. Toni Roca, la doctora Carmina Virgili i altres representants de la Universitat de Barcelona (UB), de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de COLGEOCAT.

L’acord entre l’IGC i l’Acadèmia ha permès situar aquest plafó en un lloc emblemàtic com és l’Observatori Fabra. A partir d’ara, els nombrosos visitants de l’Observatori, tindran informació elemental sobre la geologia de Barcelona, a partir de les observacions de la vista panoràmica de la ciutat des del Llobregat fins el Besòs.

COLGEOCAT va organitzar el passat dimarts 26 doctubre, al Palau de Congressos de Fira Barcelona, la jornada tècnica CIMENTACIONES ESPECIALES: NUEVOS AVANCES, EJECUCIÓN Y CONTROL.

Consulta la nota de premsa.

L’ACPET replica les acusacions del Govern i els ecologistes, i assenyala altres factors

Els dirigents dels ports esportius i turístics catalans han demanat que no se consideri com a únic culpable a aquest sector de la pèrdua de sorra de les platges. Aquesta és una reacció que arriba poc després de les queixes dels ecologistes i de l’acusació de l’anterior ministra de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, Elena Espinosa, que indicava que no complien amb l’obligació de transportar sorra a les platges, responsabilitzant-los a més de l’erosió del litoral del Maresme.

Tomàs Gallart, president de l’Associació Catalana de Ports Esports i Turístics (ACPET), ha assenyalat que moltes altres causes malmeten l’estat del litoral a banda dels ports, com l’orientació del vent a cada temporal, la construcció d’equipaments com els espigons, la manca de sediments que haurien de transportar els rius i les característiques pròpies de cada platja.

La Vanguardia

Diòxid de carboni, sofre i amoníac, altres substàncies detectades per la NASA al satèl·lit

La NASA ha trobat aigua, diòxid de carboni, sofre, amoníac i argent a la Lluna. La revista Science ha publicat els resultats d’un experiment que aquesta entitat va dur a terme el passat 13 d’octubre del 2009 i que va consistir en estimbar un coet contra un cràter Cabeus.

A resultes del xoc es van alliberar 155 kilograms de vapor d’aigua i gel, que van sortir disparats. Segons el geòleg de la NASA, Peter Schultz, l’indret és un cofre dels tresors dels elements. Els investigadors estimen que el 5,6% del total de la massa en l’interior del Cabeus és aigua gelada. La sonda de detecció i observació LCROSS ha estat l’instrument emprat per la NASA per recollir dades després de l’impacte del coet.

ABC

El grafè es pot trobar naturalment a partir del grafit i es pot sintetitzar a partir d’alguns gasos

L’empresa basca Graphenea, en col·laboració amb el Centre d’Investigació en Nanotecnologia de Sant Sebastià (CIC nanoGune), ha fabricat les primeres mostres de grafè. Es tracta d’un component més dur que el diamant descobert l’any 2004 per dos investigadors russos que van ser guardonats amb el Nobel de Física.

El grafè es pot trobar a la natura, a partir del grafit (que s’utilitza per fer els llapis) o bé mitjançant la síntesi de metà o altres gasos. Aquest mineral és més resistent a les altes temperatures que el silici, supera en conductivitat els metalls, és 200 vegades més resistent que l’acer i molt més lleuger.

Expansión