El grafè es pot trobar naturalment a partir del grafit i es pot sintetitzar a partir d’alguns gasos

L’empresa basca Graphenea, en col·laboració amb el Centre d’Investigació en Nanotecnologia de Sant Sebastià (CIC nanoGune), ha fabricat les primeres mostres de grafè. Es tracta d’un component més dur que el diamant descobert l’any 2004 per dos investigadors russos que van ser guardonats amb el Nobel de Física.

El grafè es pot trobar a la natura, a partir del grafit (que s’utilitza per fer els llapis) o bé mitjançant la síntesi de metà o altres gasos. Aquest mineral és més resistent a les altes temperatures que el silici, supera en conductivitat els metalls, és 200 vegades més resistent que l’acer i molt més lleuger.

Expansión

El país asiàtic pateix un tsunami com a conseqüència d’un sisme de 7,5 graus i evacua milers de persones davant l’amenaça del volcà Merapi

Un terratrèmol de 7,5 graus en l’escala Richter ha afectat Indonèsia, provocant la mort d’almenys 40 persones i la desaparició de 380 més. Aquest país asiàtic s’enfronta aquests dies a més perills d’origen geològic, doncs milers de persones han hagut de ser evacuades per l’amenaça del volcà Merapi.

L’epicentre del sisme s’ha situat a 149 kilòmetres al sud de Padang, a Sumatra, i la sacsejada ha destruït completament 10 poblacions, segons el departament d’incendis de la zona. L’efecte més nefast del sisme ha estat el devastador tsunami posterior, però al primer gran tremolor n’han seguit d’altres de menor magnitud, rèpliques de 6,1 i 6,2 graus, durant la matinada.

La nit del 25 d’octubre es va iniciar l’evacuació de les persones que viuen al voltant del Merapi. Els vulcanòlegs apunten a que la propera erupció d’aquest volcà podria ser similar a la que va matar 1.400 persones i va destruir 13 poblats l’any 1930. L’activitat del Merapi ha anat a més durant el darrer cap de setmana, superant les 500 explosions diàries i fregant les 200 petites erupcions de lava diàries.

ABC. Rtve.es

Pere J. Brachfield, considerat un dels grans especialistes en la lluita contra la morositat, així com en la prevenció i cobrament dimpagats, impartirà una xerrada sobre aquesta temàtica el dijous 2 desembre  a les 18 hores, a lAuditori de Pimec.

Pere J. Brachfield, fundador de la Morosologia, és un expert reconegut a nivell internacional en consultoria de Credit and Collection Management. Autor de més de 500 articles i 18 llibres publicats arreu del món, imparteix cursos de gestió del crèdit i cobrament d’impagats.

Vicepresident de la AEPGC (Asociación Española Profesional de Gestores de Cobro) és assessor de la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM), que actualment està formada per 1.500.000 d’empreses espanyoles i de la qual COLGEOCAT n’és membre, on col·labora activament.

Si estàs interessat en anar, només cal que confirmis la teva assistència a info@colgeocat.org o al telèfon 934250695.

Aforament de la sala limitat, subjecte a rigorós ordre dinscripció.

Arran del conveni subscrit amb Caixa dEnginyers, tots els col·legiats de COLGEOCAT podeu gaudir duna àmplia varietat de productes i serveis financers, en condicions especials.

Consulteu el document adjunt.

ComRàdio entrevista al president del nostre col·legi, el Joan Escuer, per conèixer la nostra opinió i possibles incidències, amb motiu de la baixada de nivell d’un mil·límetre al carrer Mallorca, detectat al túnel de l’AVE al seu pas per la Sagrada Família.

Escolta l’àudio adjunt.

Més informació: La tuneladora passa sota la Sagrada Família sense incrementar les vibracions.

Els propers 19 i 20 de novembre, la Càtedra dEcosistemes Litorals Mediterranis presenta, al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí (Girona), les I Jornades de Recerca i Territori, que giraran entorn la gestió dels recursos hídrics en espais naturals, la importància daquesta per als ecosistemes, i els diferents models de gestió hídrica que es poden aplicar al nostre territori.

Consulta el document addicional.

24 milions de tones de roca s’han extret fins ara en una obra que farà 57 kilòmetres de longitud

El túnel més llarg del món s’obrirà al trànsit l’any 2017, farà 57 kilòmetres de longitud i constarà de dues galeries. Es tracta de la peça central del Passadís 24, una ruta ferroviària sota els Alps que inclou dos túnels més: el de Lötschberg, operatiu des del 2007, i el de Monte Ceneri, l’enllestiment del qual es preveu cap al 2019.

Les perforacions del túnel ferroviari de San Gottardo es van iniciar el 2003 i des de llavors s’han extret 24 milions de tones de roca. Aquesta obra ha estat excavada a 550 metres sobre el nivell del mar sota un mont de 2.500 metres. El seu traçat és pràcticament pla.

Aquest túnel supera dos precedents com són els del corredor ferroviari Sei-Kan, entre les illes japoneses d’Hokkaido i Honshu, de 53.8 kilòmetres, i el túnel del Canal de la Mànega, entre França i el Regne Unit, de 50 kilòmetres.

El País

Tècnics de la Unesco supervisen l’obra estudiant possibles defectes

El capçal de la perforadora que excava per sota de la Sagrada Família ha superat la zona del temple sense que s’hagi registrat un increment de vibracions, segons han declarat a TV3 els arquitectes de l’edifici.

Els sensors instal·lats pels tècnics no han captat vibracions significatives, la qual cosa significa que si s’ha produït algun desplaçament vertical en cap cas ha pogut superar els 3 mil·límetres. Els responsables de la Unesco, que supervisen l’evolució de l’obra, malgrat tot continuen estudiant possibles defectes, amb especial atenció al subsòl i el nivell freàtic.

3cat24

La cavitat fa 4 kilòmetres de diàmetre i 300 de profunditat i és la més gran d’aquest tipus, segons un dels seus estudiosos

Una vintena d’investigadors integren l’expedició científica Misión Galega do Gran Burato que pretén determinar si la costa gallega acumula una quantitat suficient de gas com per iniciar una explotació comercial.

Segons Daniel Rey, catedràtic de la Universitat de Vigo i coordinador de la missió, existeix un jaciment d’hidrats de gas -un tipus d’hidrocarbur- molt a prop de les restes del vaixell enfonsat Prestige. La cavitat que s’estima que fa 4 kilòmetres de diàmetre i 300 de profunditat, per la qual cosa seria la més gran de les d’aquest tipus.

Amb tot, Rey desconfia de que es pugui realitzar una explotació comercial rendible, doncs la zona on s’hi troba, a 140 kilòmetres de la costa i a 1.700 metres de profunditat, és força inaccessible.

Público

L’erosió natural posa en perill moltes construccions edificades sense control tècnic

L’edificació d’habitatges en zones vulnerables va proliferar als anys 70 i 80 en absència de controls tècnics i en un termini de 20 anys el seu deteriorament es farà visible, segons Rosa María Mateos, directora de projectes de l’Institut Geológic i Miner d’Espanya (IGME).

Les erosions que provoquen el mar, la pluja, el vent i els moviments del terreny, amb la seva lenta acció, fan perillar la integritat de nombroses construccions erigides desafiant les recomanacions dels geòlegs.

De fet, els fenòmens geològics generen catàstrofes fins al punt d’haver fet desaparèixer poblacions senceres, com va ser el cas del predi de Biniarroi, a Mancor de la Vall (Balears). Aquests fenòmens, assenyala Mateos, provoquen entre 80 i 100 morts anuals a Espanya, per la qual cosa aquesta experta aposta per la prevenció, la lluita contra la ignorància d’aquests fenòmens i l’elaboració d’una bona cartografia.

Diario de Mallorca