Les obres de construcció dels murs tenen un termini d’execució de 8 mesos

El secretari d’Estat de Medi Rural i Aigua ha manifestat la intenció de comprimir tant com sigui possible els terminis d’extracció dels llots tòxics del pantà de Flix per tal de garantir com abans millor l’abastament d’aigua més segur.

Els treballs de descontaminació han entrat en la seva primera fase, en la qual s’aïllaran els llots, s’aixecarà una planta de tractament i es construirà un abocador on s’enviaran els residus un cop tractats.

Els confinament dels llots es durà a terme amb tres murs: un a la zona terrestre i dos a la zona de l’aigua, proveïts de sensors per captar eventuals fuites. Les obres per construir els murs serviran per aïllar 700.000 tones de llots tòxics i començaran el proper mes de novembre. El termini d’execució de l’obra és de 8 mesos.

Diari de Tarragona

El proper dimarts 26 doctubre tindrà lloc, a les 12:00 h., a lObservatori Fabra, la inauguració del plafó informatiu Geologia del Pla de Barcelona des de lObservatori Fabra.

NULL

Investigadors de la Universitat de Cadis fan el seguiment de la zona de l’illa d’Ometepe

El laboratori d’Astronomia, Geodesia i Cartografia del departament de Matemàtiques de la Universitat de Cadis ha encetat un treball de seguiment de l’activitat volcànica de l’illa d’Ometepe, a Nicaragua, indret caracteritzat per una gran activitat sísmica i on s’hi troba el volcà Concepción, un dels més actius del país centreamericà.

El punt de partida dels investigadors és l’observació del satèl·lit GNSSGPS i la primera fase de la seva recerca, que durarà tres anys, consisteix en assolir un marc de referència espacial per avaluar el paràmetre de deformació superficial del volcà.

Manuel Berracoso, professor que encapçala el projecte, assegura que han trobat la manera d’obtenir un sistema de vigilància en temps real que permet veure a l’instant la deformació del volcà, encara que això resti precisió. Les dades que s’obtenen d’aquestes observacions permeten determinar les zones més febles, on és més probable que es produeixi una erupció.

Europa Press

L’últim sisme devastador al sud de Califòrnia va succeir fa 153 anys

Els serveis d’emergències de Los Ángeles disposen d’un pla per fer front el Big One, el gran terratrèmol que està previst que afecti el sud de Califòrnia en els propers 30 anys. La probabilitat de que aquest fenomen es produeixi és un 99,7% i el càlcul de les víctimes que provocaria oscil·la entre els 2.000 i els 15.000 morts.

No obstant, les estimacions de Grant Ludwig indiquen que el fenomen és imminent, basant-se en anàlisis de registres sísmics de la zona que inclouen dades dels darrers 700 anys. Els geòlegs consideraven que els tremolors d’una intensitat major de 7,5 graus en l’escala de Richter succeïen cada 250 anys, aproximadament, però Grant ha comprovat que Califòrnia ha patit grans terratrèmols els anys 1417, 1462, 1565, 1614, 1713 i 1857.

Público

L’obra millorarà la qualitat del subministrament d’aigua quan es completi la canonada

Les xarxes de subministrament de les conques del Ter i el Llobregat, proveïdores de l’aigua de Barcelona, quedaran connectades abans del juliol del 2011 per aportar més flexibilitat al sistema. El túnel de 15 kilòmetres que haurà  de comunicar el dipòsit de Fontsanta i l’estació distribuïdora de la Trinitat ja és una realitat. La culminació de l’obra queda pendent de la instal·lació dels 4 kilòmetres de canonada restants.

La canonada distribuirà aigua en ambdós sentits per equilibrar en casos de necessitat  i, d’acord amb l’opinió del conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, ajudarà a treure pressió al riu Ter. La canonada, de 1,8 metres de diàmetre, forma part de les obres alternatives al polèmic Pla Hidrològic Nacional, que preveia un transvasament de l’aigua del riu Ebre a Barcelona.

El Periódico

El terratrèmol, de 5,9 graus, es va fer notar a Indonèsia oriental

El Servei Geològic dels Estats Units ha informat sobre un sisme de 5,9 graus dintensitat en lescala de Richter que ha sacsejat la zona oriental dIndonèsia. Lepicentre del terratrèmol, segons aquesta institució, sha localitzat sota el mar, a 9,9 kilòmetres de profunditat, i a 105 kilòmetres al nord-oest de Dobo, una població de les illes Aru, a la província de Papua.

La regió on es troba Indonèsia és coneguda com lAnell de Foc i registra activitat sísmica i volcànica habitualment. La major part daquests fenòmens són de poca intensitat i no són percebuts pels habitants.

ABC

Ciencia en Acción és un concurs de divulgació científica a nivell nacional, dirigit a qualsevol persona interessada en la divulgació de la seva ciència, a qualsevol nivell

La Sociedad Geológica de España (SGE) pertany, des del 2009, com a societat científica, al Comitè Executiu daquest concurs. A les dues darreres edicions, shan premiat treballs de divulgació de la geologia, 2 al 2009 i un al 2010.

Per la XII edició, la final de la qual tindrà lloc a Lleida, els treballs, de 16 possibles modalitats, shauran de presentar a principis de juny del 2011.

L’obra erigida a Kolontar, de 1.500 metres de longitud i 5 metres d’alçada, serà reforçada amb 40.000 tones de roca

El secretari d’Estat de Medi Ambient hongarès, Zoltán Illés, ha assegurat que tard o d’hora s’ensorrarà el mur nord de la bassa on es va produir la fuita de fang altament corrosiu el passat 4 d’octubre.

Durant les darreres hores s’ha treballat intensament a la població de Kolontar per preparar un dic de contenció que eviti un segon vessament de fang vermell i el resultat ha estat una obra de 1.500 metres de longitud, 5 metres d’alçada i 25 de gruix, que serà reforçada per 40.000 tones de roca. El dic, segons les autoritats hongareses, és una mesura de seguret davant l’amenaça d’un fang més líquid que el del primer vessament, l’abast del qual, en cas de fuita, seria menor.

El fang vermell alliberat, que conté cadmi, arsènic, silici, plom, ferro i altres metalls pesants, és altament corrosiu i cancerigen si s’inhala. El risc d’una gran contaminació amenaça el riu Danubi, que recorre un total de 2.850 quilòmetres, doncs la marea roja es podria escampar fins a Romania, Sèrbia o Bulgària.

El País. 3cat24

L’ICOG demana la suspensió de laplicació del Real Decreto fins que es pronunciï el Tribunal Supremo

L’Il·lustre Col·legi Oficial de Geòlegs ha interposat, el 30 de setembre de 2010, un recurs contenciós-administratiu contra el Real Decreto 1000/2010 sobre visat col·legial obligatori, i a sol·licitat com a mesura cautelar la suspensió de la vigència del Real Decreto fins que el Alto Tribunal es pronunciï sobre la legalitat del mateix.

La sol·licitud de la suspensió de la vigència es basa en els perjudicis que laplicació del Real Decreto tindrà per als interessos públics i generals, en particular la seguretat dels ciutadans i dels seus bens.

La Corporació recurrent a impugnat el Real Decreto defensant el que considera que son interessos públics, atès que el visat és una funció díndole pública a la qual correspon una comesa essencial, com és el control de la integritat del projecte, la correcció formal de determinats treballs professionals, de la capacitat i legitimitat del professional que es responsabilitza dells i de lajust dels treballs a les normes daplicació. Funció que, segons la jurisprudència del Tribunal Supremo, solament poden exercir els Col·legis Professionals.

El Col·legi destaca en el seu recurs la importància del visat de lestudi geotècnic en ledificació, lobjectiu del qual és assegurar que ledifici té un comportament estructural adequat enfront les accions i influències previsibles a les quals pugui estar sotmès durant la seva construcció i ús previst. Amb el Reial Decret impugnat no resulta obligatori el visat de lestudi geotècnic.

De labsoluta incoherència del sistema implantat pel Real Decreto recorregut ja avisava la pròpia Administración General del Estado, concretament el Ministerio de Medio Ambiente, que va informar en contra del Real Decreto assenyalant la seva il·legalitat, doncs entenia que dacord amb la Ley de Ordenación de la Edificación el visat dels projectes parcials o dels documents tècnics que completen el projecte dedificació, com lestudi geotècnic, resulta obligatori.

A l’escrit del Col·legi de Geòlegs també s’alerta de la disminució de garanties per als ciutadans, atès que en deixar-se de visar els treballs deixarien destar coberts per lassegurança de responsabilitat civil associada al visat col·legial, que actualment cobreix un risc, com a assegurament bàsic, de 450.000 euros per sinistre.

A més de les objeccions del Ministerio de Medio Ambiente respecte de làmbit de ledificació, el Consejo del Estado també alertava del risc del Real Decreto en làmbit de lobra civil, doncs la substitució del visat pel control de les oficines de supervisió de projectes és, a criteri del Alto Órgano Consultivo, insuficient, no sent equiparables, de cap manera, els nivells de control.

Ara laplicació del Real Decreto queda pendent de la decisió del Tribunal Supremo sobre la mesura cautelar de suspensió de la vigència. El Col·legi de Geòlegs assenyala en el seu escrit la més recent doctrina del Tribunal Supremo (Autos de 14, 16 i 20 de juliol en els quals es suspenia la vigència dun altre Real Decreto) que ha establert que al Govern no li és suficient amb al·legar el genèric perjudici que per linterès general pot subjeure a la suspensió de la vigència duna disposició reglamentària, sinó que han dacreditar-se concrets perjudicis derivats de ladopció de la mesura cautelar sol·licitada perquè aquesta no es pugui adoptar.

Font: ICOG

Comunicat COLGEOCAT: MODIFICACIÓ DE LA NORMATIVA DE VISATS: DATA D’APLICACIÓ 1 D’OCTUBRE DE 2010

L’actuació en el terme municipal de Pira ha servit també per apartar blocs de pedra de la llera

L’Agència Catalana de l’Aigua ha culminat la seva actuació d’emergència en el riu Anguera, al terme municipal de Pira, amb la qual ha enretirat blocs de pedra de la llera i ha estabilitzat un talús malmès pels aiguats de l’agost.

Els treballs sobre el talús han consistit en l’estabilització mitjançant un sistema d’ancoratges actius i en la picada i la retirada de blocs de pedra del mig de la llera. En l’obra s’ha deixar un marge del talús afectat per tal de minimitzar erosions futures en la base i per tal d’enfortir la base del pou d’abastiment municipal.

Diari de Tarragona