Els científics apunten a l’existència de grans reserves minerals que poden nodrir les futures necessitats del desenvolupament humà

L’interès científic en la Lluna no decau malgrat que el president nord-americà, Barack Obama, hagi anunciat la cancel·lació dels plans de la NASA per tornar al satèl·lit. Els científics consideren que el terreny lunars pot incloure terres rares, reserves minerals d’un alt valor, i que  els recursos seran indispensables per al futur desenvolupament humà.

Alguns dels Rare Earth Elements (ERE), com el tàntal, fonamenten els microcomponents de l’electrònica de consum i els jaciments on s’hi poden extreure són escassos.  Actualment la Xina és el gran proveïdor mundial dels minerals rars i, segons un informe oficial dels EUA, les necessitats industrials xineses podien empènyer el gegant asiàtic a deixar d’exportar terres rares en un termini de 5 a 10 anys.

Si es confirmessin les pitjor expectatives en aquest sentit, les necessitats humanes podrien requerir de noves reserves dels metalls rars d’aquí a 30 anys i, per obtenir-les de la Lluna, seria necessari planejar ara nous viatges tripulats.

ABC

El giny ha excavat un forat d’un metre d’amplada que servirà per alliberar els miners en qüestió d’uns dies

El rescat dels 33 miners xilens atrapats al jaciment de San José e produirà abans del que van anunciar les previsions inicials. Tres ginys han perforat els 688 metres que separen els miners de la superfície i la setmana vinent es podrà encetar la fase final del rescat.

La perforadora T-130, en arribar al fons de la mina excavant un túnel de gairebé un metre d’ample, permetrà la introducció de la càpsula que servirà per transportar, un a un, tots els miners a la superfície.

Un dels punts pendents de resoldre del pla de rescat és el de l’estudi del túnel excavat per la perforadora T-130, doncs podria necessitar un revestiment d’acer a partir de la col·locació de 26 tubs de 24 metres de llargada. La hipòtesi que predomina és que no serà necessari encetar aquesta mesura, ja que el forat està excavat en roca sòlida.

Público

La inversió de Medi Ambient pretén recuperar el llit del riu en la seva confluència amb l’Ebre

La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre ha permès informar públicament del projecte de recuperació del llit i de millora del estat ecològic del riu Segre en la seva confluència amb l’Ebre. L’obra, que es desenvoluparà en el terme municipal de Mequinensa, ha rebut 12,8 milions d’euros d’inversió per part del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí.

L’embassament de Riba-roja presenta una acumulació de fangs que ha produït l’estancament de les aigües. Aquests fangs procedeixen del buidat de l’embassament de Barasona, en el riu Ésera,  realitzat el 1995, i el seu increment s’explica per l’arrossegament dels sediments de les diverses crescudes dels rius Cinca i Segre en els darrers 15 anys.

Les obres inclouran un espigó defensiu de 700 metres que servirà per impedir una nova acumulació de sediments fruit de futurs arrossegaments.

La Mañana

L’actuació en el terme municipal de Pira ha servit també per apartar blocs de pedra de la llera

L’Agència Catalana de l’Aigua ha culminat la seva actuació d’emergència en el riu Anguera, al terme municipal de Pira, amb la qual ha enretirat blocs de pedra de la llera i ha estabilitzat un talús malmès pels aiguats de l’agost.

Els treballs sobre el talús han consistit en l’estabilització mitjançant un sistema d’ancoratges actius i en la picada i la retirada de blocs de pedra del mig de la llera. En l’obra s’ha deixar un marge del talús afectat per tal de minimitzar erosions futures en la base i per tal d’enfortir la base del pou d’abastiment municipal.

Diari de Tarragona

El giny Sabadell-1 enllestirà aquesta galeria en un termini d’uns 15 mesos

L’obra del primer dels dos túnels bessons del perllongament de la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat a Sabadell ha començat. El giny Sabadell-1 foradarà les 24 hores del dia amb el suport d’equips de 50 persones, que treballaran el torns de 3 hores. Cap al final del 2011, segons ha declarat el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, quedarà enllestida aquesta obra que durarà entre 14 i 15 mesos.

Els responsables de l’obra han inspeccionat el 97% dels edificis aixecats sobre el traçat, on s’han instal·lat testimonis que serviran per controlar eventuals moviments del subsòl i evitar el sorgiment d’esquerdes.

La data de l’entrada en funcionament de la segona tuneladora d’aquesta actuació no ha estat confirmada pel conseller Nadal. Per iniciar el segon túnel, en qualsevol cas, cal que la primera tuneladora hagi avançat uns centenars de metres, doncs així es minimitzen les vibracions.

El Punt

Cal establir col·laboracions institucionals entre organismes per no duplicar esforços i aprofitar la feina ja feta. Tot seguit es mostren dos projectes pilot dintercanvi dinformació cartogràfica entre institucions usant els estàndards OGC, el llenguatge GML i les especificacions WFS.

Un primer exemple és el projecte pilot entre lInstitut Cartogràfic de Catalunya (ICC), el Port de Barcelona (Autoritat Portuària de Barcelona, APB) i la Ciutat de Barcelona (BCN) per construir una infraestructura automatitzada que permeti compartir les dades geoespacials entre el productor de dades i el consumidor de dades tot potenciant la interoperabilitat.

En aquest projecte, lAPB i la BCN són productors de dades cartogràfiques 1:500. LICC necessita aquestes dades per posar al dia la seva base topogràfica 1:5 000. Per tal de compartir les dades, lAPB proporciona les dades mitjançant un GeoServer WFS mentre que la BCN usa el seu GeoMedia WFS.

Un segon exemple és lactualització de la base de dades de carrers de Catalunya. Els municipis són els organismes que disposen de la informació dels seus carrers més actualitzada. Per això, són la millor font per a reunir tota la informació, i crear i actualitzar la base de dades de carrers.

Els municipis que disposen dun sistema de gestió propi i que actualitzen les dades poden aportar aquesta actualització a la base de dades de carrers de Catalunya, mitjançant un sistema molt similar al descrit en el cas anterior. LICC i alguns municipis estan testejant la mateixa solució tecnològica per a automatitzar el procés dactualització mitjançant lús de servidors WFS.

Els resultats del prototipus dactualització col·laborativa demostren que la posada a la pràctica dinfraestructures basades en OGC, llenguatge GML i normes WFS per compartir dades cartogràfiques facilita i optimitza lactualització de la informació compartida entre institucions.

Jaume Miranda i Canals
Director de l’ICC

Aquest projecte atorgat per Acuamed complementa la descontaminació del pantà de Flix

Acuamed, societat depenent del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, ha anunciat ladjudicació de les sis primeres obres de restitució territorial, projecte complementari a la descontaminació del pantà de Flix.

Daquestes sis actuacions, lequipament dels pous del barri del Rastre i la conducció fins al dipòsit de la Residència, a la zona alta de Tortosa, és la que ha rebut una major dotació pressupostària. El pressupost total suma 1,17 milions deuros i lempresa adjudicatària ha estat la constructora Tau-Icesa.

Entre la resta dactuacions previstes hi destaquen la millora de la planta de tractament de Massaluca, Villalba dels Arcs i Batea, el nou dipòsit regulador i els conduccions associades de Móra dEbre, el nou dipòsit dAscó, el nou dipòsit de Tivenys i la connexió entre les dipòsits de Residència i Migcamí, a Tortosa.

Avui. El Punt

NULL

Benvolguts/des col·legiats/des,

El passat dijous 23 de setembre es celebrà a Colgeocat una Assemblea Extraordinària per a debatre la proposta de modificació de la Normativa de Visats, en vistes a l’entrada en vigor del RD 1000/2010 a partir del 1 d’octubre.

En l’esmentada Assemblea es van aprovar per unanimitat  diferents punts a proposar i defensar a l’Assemblea Extraordinària del dissabte 25 de setembre a la seu del ICOG a Madrid.

L’endemà, divendres 24 de setembre al vespre, es va celebrar a Madrid una reunió amb caràcter d’urgència dels representants de totes les Delegacions i del ICOG, per tal de tractar els punts plantejats per la Delegació de Catalunya i la seva viabilitat.

La posició de la Delegació de Catalunya avalada pel resultat de l’assemblea extraordinària de Colgeocat, implica de forma ben explícita exigir que no hi hagi precipitació i que existeixi el suficient consens en les decisions a prendre donat el nou escenari i les múltiples qüestions.

Arran de l’acta de l’assemblea de Catalunya el president de l’ICOG va demanar una valoració legal de la necessitat de modificar la normativa de visats. Segons aquesta valoració (pdf adjunt), redactada pel advocat dels serveis jurídics de la seu central de l’ICOG, es recomanava modificar la normativa actual de visats,  de cara a no afectar a les cobertures dels visats que es realitzessin a partir del dia 1 d’octubre.

Donada aquesta valoració, es va replantejar la postura de la Delegació de Catalunya d’aturar la reforma. No obstant la posició catalana, gràcies al resultat de l’assemblea extraordinària de Colgeocat, va servir per promoure un acord en l’Assemblea de Madrid per unanimitat dels pocs assistents. La modificació de la normativa de visats s’ha aprovat amb els següents condicionants.

Cap mena de diferencia pràctica entre Visat i Supervisat, si bé el visat es fa a petició del client, i el supervisat es fa a petició del geòleg.

Creació d’un grup de treball, a proposta de la Delegació catalana,  per a redactar una futura normativa de Visats i Supervisats, tant des del punt de vista tècnic com pel que fa a l’enfoc del Visat i del paper del Col·legi en el nou escenari.

Reunions de treball amb tots els implicats en el procés de visat i de revisió tècnica d’informes geotècnics com son Asseguradores, Col·legis Professionals d’arquitectes i enginyers, així com amb les administracions.

Per tant, s’aconseguia desbloquejar la situació, tant pel que fa al compliment de la normativa aplicable a partir del 1 d’octubre, com pel que fa a les exigències de l’assemblea de Catalunya, tot i que no en la seva totalitat.

Pel que fa a la resta de punts plantejats des de l’Assemblea de Catalunya, no s’han tingut en compte, de manera que;

S’aprovà una rebaixa del preu del visat.

No s’ha considerat cap modificació del règim financer de les Delegacions envers la seu central de l’ ICOG.

Cal fer esment explícit que aquests dos punts suposen un greu problema econòmic per a les Delegacions, ja que a part de la davallada d’ingressos per la pròpia rebaixa, el 10 % de l’import del Visat i el 60 % de les quotes de col·legiació van a la caixa de la seu central de l’Icog en compliment del Reglament de Regim Interior vigent i del Règim Financer establert.

Aquest fets comprometen seriosament la viabilitat econòmica a curt termini del Colgeocat. Tot i això aquesta nova normativa es provisional i pot ser modificada i substituïda en l’assemblea general de l’ICOG de 2011.

El dilluns dia 4 d’octubre es constituirà el Grup de treball intercol·legial, on hi seran presents representants de la Delegació de Catalunya, amb el recolzament i treball dels membres de la Comissió de Geotècnia, que es van reunir aquest mateix dilluns 28 de setembre per a valorar el resultat de l’assemblea i posar-se a treballar en un nou marc normatiu pel Visat Col·legial.

A efectes pràctics cal dir que a partir del dia 1 d’octubre tots els col·legiats podran escollir entre fer el tradicional Visat o el nomenat supervisat.

Per a fer el Visat caldrà que es tingui petició expressa del client, i per a fer el Supervisat n’hi haurà prou amb la demanda per part del Col·legiat.

Totes les tarifes es veuen rebaixades i tindran el mateix cost tant el Visat que el Supervisat.

Visat i Supervisat tindran les mateixes exigències de revisió tècnica.

Visat i supervisat tindran la mateixa cobertura d’assegurança.

Afegir que la nova normativa (s’adjunta en pdf) aprovada es troba en una situació de provisionalitat manifesta i a l’espera dels treballs a desenvolupar pel Grup de treball que es formarà a propòsit. De ben segur que aquest farà la seva feina i caldrà tornar a modificar la normativa de visats, cosa que des de Colgeocat es creu s’hauria hagut que fer abans d’aprovar-la.

Els resultats de l’assemblea extraordinària de Catalunya explicitats en l’acta signada pels 40 assistents a la mateixa van ser llegits a l’assemblea extraordinària convocada per l’ICOG (una vintena d’assistents i un centenar i escaig de vots delegats) , amb una posició que si bé no ha pogut estar considerada en la seva totalitat, ha servit per a replantejar tot el procés i deixar temes crucials al damunt de la taula que tindran que resoldre’s amb el màxim d’urgència i interès per assegurar tant la continuïtat de la Professió de Geòleg i la seva representació en la societat com de la pròpia Delegació de Catalunya

Signat
Joan Escuer en representació del Consell de Govern de COLGEOCAT.

NORMATIVA DE VISADOS
NORMATIVA DE SUPERVISADOS

La cinglera afectada no disposava de xarxes protectores

La carretera de Can Maçana, una de les dues que donen accés a Montserrat, va quedar tallada durant tot el cap de setmana passat per culpa d’una esllavissada. La incidència es va produir a causa de les pluges, que van provocar que es desprengués una roca de grans dimensions que es va esmicolar en impactar amb el terra.

Empleats de l’empresa Inaccés Geotècnica Vertical van treballar per sanejar la paret afectada pel despreniment, que no disposava de xarxes de protecció a diferència d’altres indrets del recinte de Montserrat. El president del patronat de Montserrat, Jordi López, ha declarat que aquest punt no havia causat mai cap problema d’esllavissades i que les actuacions de reforç es porten a terme allà on hi ha més riscos.

Regió7

Pous de 100 metres de profunditat que s’excaven aquests dies proveiran d’aquesta solució a l’edifici

L’escalfament i la climatització de la biblioteca comarcal de Solsona ha patit un canvi de plans. La troballa de vestigis arqueològics va fer aturar l’obra d’instal·lació de gas que preveia el projecte inicial, una pausa durant la qual es va decidir estudiar i aprofitar sistemes alternatius.

Durant els darrers dies s’han esta perforant nous pous de 100 metres de profunditat i 6 metres de separació entre ells, que ajudaran a proveir d’energia geotèrmica l’edifici de la biblioteca. L’opció geotèrmica, tal i com explica l’arquitecta autora del projecte, Anna Feu, permet un estalvi energètic aproximat del 80%, no incrementa el pressupost inicial i fa que el manteniment posterior sigui de cost zero.

Aquest sistema captarà la temperatura del terreny, normalment regular en els 18 graus, i s’emmagatzemarà a la caldera, que la transformarà en l’energia que escalfarà o refredarà l’equipament.

Regió7