El capçal del talp Barcino’, un cop revisat, s’ha endinsat en l’estructura per perforar la paret oposada.

La parada tècnica de la tuneladora Barcino ha acabat aquest dilluns. El capçal del talp, un cop revisada la màquina, s’ha enfonsat en l’estructura construïda en el pou Mallorca-Padilla per travessar la cavitat i arribar a la paret oposada. Posteriorment, Barcino començarà a excavar el subsòl en direcció a la Sagrada Família, el tram clau d’aquesta obra.

La velocitat demostrada pel giny en el tram entre Meridiana i Padilla, 14 metres diaris, faria que el túnel arribés a l’illa de la Sagrada Família, a Mallorca-Marina, cap al dia de la Mercè. Ara es troba a 200 metres d’aquest punt que, en ser assolit, fara variar l’excavació: es realitzarà el paral·lel als 104 puntals disposats per protegir els fonaments de la Sagrada Família.

El Periódico

El catàleg elaborat per l’Observatori del Paisatge suma dos paisatges als previstos: el Baix Montseny i les capçaleres del Llobregat

L’Observatori del Paisatge ha elaborat, per encàrrec del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, un document que aplega els paisatges que conformen les comarques gironines. Les unitats paisatgístiques han estat definides  amb criteris orogràfics i geològics, principalment, però també d’acord amb elements identitaris i artístics amb l’imaginari popular.

Les dues úniques novetats en el document definitiu en relació als preliminars són les inclusions del Baix Montseny i les capçaleres del Llobregat. El catàleg, més enllà d’inventariar els elements de cadascun dels paisatges, servirà com a suport per a la planificació urbanística i per fomentar la protecció i la gestió dels espais. És per això que es destaquen aquells que necessiten una cura especial.

El Punt

Científics del Centre Goddard de Vols Espacials apunten novament a la teoria del lliscament sobre làmines de gel

George M. Stanley va exposar el 1955 que la raó del misteriós moviment de grans roques a la Vall de la Mort (EUA) era la formació de làmines de gel a partir de l’aigua que emergia a la superfície. Aquesta teoria ha estat recolzada per les investigacions dutes a termes pel Centre Goddard de Vols Espacials, que assenyalen que durant l’hivern es formen quelcom semblant a collars de gel al voltant de les pedres quan hi ha l’aigua del llac sota terra.

La conclusió dels investigadors prové de l’ús de petits sensors de control de fluxos d’aigua al sòl. Gràcies a aquesta tècnica es va poder constatar que l’aigua assolia temperatures de congelació al març, fet que condiciona adequadament el gel per a la formació de collars.

No obstant, altres científics consideren que aquest plantejament resulta insuficient per intentar explicar els canvis de direcció i de sentit de les roques.

ABC

COLGEOCAT organitza, el dimarts 26 doctubre, aquesta jornada tècnica, que comptarà amb la presència de la Sra. Carme Deulofeu, Directora General dObra Civil de GISA i amb professionals de les cimentacions especials, alguns dells dorigen internacional.

Dirigida a contractistes, administracions, direccions dobra i laboratoris de control de qualitat, la jornada se celebrarà al recinte firal de Montjuïc de Fira Barcelona, amb el patrocini de Tau Icesa, Hermagar, S.A., Ischebeck Ibérica, S.L., Ripoll Consulting, S.L. i 2PE Pilotes, S.L., i amb la col·laboració de Mecanización y Minería i Zigurat.

Co-organitza: Dekon Técnicas de Cimentación, S.L.

Consulta tota la informació al tríptic definitiu adjunt.

Ateses les consultes rebudes sobre si els geòlegs col·legiats són competents en el càlcul de micropilots, COLGEOCAT us fa arribar la següent informació al respecte.

NULL

COLGEOCAT organitza, el dimarts 26 doctubre, aquesta jornada tècnica, que comptarà amb la presència de la Sra. Carme Deulofeu, Directora General dObra Civil de GISA i amb professionals de les cimentacions especials, alguns dells dorigen internacional.

Dirigida a contractistes, administracions, direccions dobra i laboratoris de control de qualitat, la jornada se celebrarà al recinte firal de Montjuïc de Fira Barcelona, amb el patrocini de Tau Icesa, Hermagar, S.A., Ischebeck Ibérica, S.L., Ripoll Consulting, S.L. i 2PE Pilotes, S.L., i amb la col·laboració de Mecanización y Minería i Zigurat.

Co-organitza: Dekon Técnicas de Cimentación, S.L.

Consulta tota la informació al tríptic definitiu adjunt.

Orcus Patera, ubicat entre dos volcans marcians, fa 380 per 140 kilòmetres

Els experts en astrogeologia no han estat capaços dexplicar el motiu de la forma allargassada del cràter Orcus Patera, situat a prop de lequador de Mart i entre els volcans Elysium Mons i Mont Olimp. Aquesta marca fa 380 per 140 kilòmetres i la seva vora seleva fins els 1.800 metres per sobre de la plana que lenvolta.

Un dels possibles orígens suggerits pels científics és el violent impacte dun asteroide que, per acció de la compressió, va acabar deixant una marca deformada. Una altra alternativa és la formació a partir de lerosió dun seguit de cràters alineats que posteriorment es van erosionar fins formar una única marca.

El terme patera, que dóna nom al fenomen, sassocia normalment als cràters dorigen volcànic de forma irregular i profunda, però els experts ignoren lorigen de la marca. Entre totes les hipòtesis, la més probable és la que assenyalen alguns astrònoms: limpacte oblic, en un angle poc profund, dun petit cos.

ABC

COLGEOCAT vol expressar el seu suport amb els miners atrapats a la mina San José de Xile, tot desitjant que les tasques de perforació i rescat siguin un èxit.

El rescat dels 33 miners que es troben atrapats a 700 metres de profunditat ha quedat aturat, doncs l’únic giny que estava realitzant tasques de perforació requereix de tasques de manteniment.

Lexcavadora Raise Borer Strata 950, encarregada del pla principal de rescat, ha quedat aturada en perforar 195 metres, mentre que la Schramm T-130, executant del pla secundari que s’acostava als 300 metres de profunditat, es va trencar quan un dels seus components va xocar amb un tros de ferro i va quedar atrapada en un extrem del conducte on treballava.

Laurence Golborne, ministre de Mineria xilè, ha assenyalat que aquest darrer incident es va produir per l’error en el sistema d’imans originat per la magnetita del terreny. És per això que s’utilitzarà un altre giny, semblant a una aranya metàl·lica, per alliberar l’excavadora.

20 minutos

El terratrèmol va tenir el seu epicentre a 28,4 kilòmetres sota el llit marí, al nord-est de Christchurch

Un sisme de 7,2 graus en lescala de Richter va sacsejar el sud de Nova Zelanda durant la matinada del dia 4 de setembre i va provocar una vintena de ferits i danys en edificacions. Les autoritats neozelandeses han decretat lestat demergència en el sud del país, així com un toc de queda en les zones afectades entre les 7 de la tarda i les 7 del matí. Malgrat això, les autoritats han descartat que hi hagi risc de produir-se un tsunami.

Lepicentre sísmic, segons les dades del Servei Geològic dels Estats Units, es va situar a 28,4 kilòmetres de profunditat sota el llit marí i a 31 kilòmetres al nord-est de Christchurch, una de les principals ciutats del país oceànic.

Nova Zelanda totalitza al voltant de 14.000 terratrèmols anuals, la majoria de poca intensitat, dels quals entre 100 i 150 són percebuts per la població.

El Pais

Els experts pronostiquen que lactivitat del volcà indonesi continuarà

El volcà Sinaburg ha emès cendres a una alçada de 5.000 metres en la seva erupció més gran d’ençà que el passat 29 dagost va tornar a lactivitat després de 400 anys inactiu. Aquest volcà situat al nord de lilla indonèsia de Sumatra ha provat levacuació de les poblacions properes en un radi de 6 kilòmetres i el trasllat de 24.500 persones a campaments de refugiats.

Les autoritats indonèsies en vulcanologia han declarat que el so de la gran erupció del Sinabung sha sentit a 8 kilòmetres de distància i que preveuen que les erupcions continuaran. Lemissió de cendres ha coincidit amb fortes pluges a la zona que han originat una gruixuda capa de diversos centímetres sobre el terreny.

Europa Press