Desenes de cràters actius es troben a més de 1.000 metres de profunditat a la Conca Nord de Lau

El mar del nord de les illes de Tonga, a loceà Pacífic, va patir la sacsejada dun terratrèmol de 6,1 graus en lescala de Richter el passar 4 de setembre. El Servei Geològic dels Estats Units han indicat que el sisme es va produir a les 21:52 hores de lhorari local i que va tenir lepicentre a 153 kilòmetres al nord de Neiafu i a 450 kilòmetres al nord-est de Nuku’alofa, la capital de Tonga.

La regió on es troba aquest país registra força activitat sísmica, el darrer precedent significatiu de la qual va ser una tsunami provocat per dos terratrèmols consecutius de 8 i 8,1 graus dintensitat. La Conca Nord de Lau, zona compresa entre Tonga, Fiji i Samoa, conté desenes de cràters actius situats a una profunditat entre els 1.000 i els 1.500 metres.

ABC.es

L’activitat del volcà de Sumatra va obligar a evacuar d’urgència a milers de persones

Uns 12.000 habitants de l’oest de l’illa indonèsia de Sumatra han estat evacuats després de que el Sinabung, un volcà que portava 400 anys inactiu, entrés en erupció. El fenomen va ser precedit de tremolors, per la qual cosa s’havia elevat el nivell d’alerta al vermell, i ha donat lloc a l’emissió de lava i sorra, juntament amb un fum que s’ha elevat a 1.500 metres d’alçada.

Els patrons d’erupció del Sinabung no són gaire coneguts pels experts vulcanòlegs indonesis, doncs l’any de l’anterior activitat d’aquest volcà va ser el 1600. Indonèsia suma més de 400 volcans, entre els quals 129 són considerats actius i 65 d’ells reben la qualificació de perillosos. Aquest país es troba a l’arxipèlag més gran del món, situat dins l’anomenat anell de foc, una regió de falles tectòniques al voltant de l’Oceà Pacífic.

La Vanguardia

Una formació geològica que contenia cru serà aprofitada com a contenidor

La reserva estratègica de gas d’Espanya s’ha començat a construir a 21 kilòmetres del Delta de l’Ebre, on la setmana vinent es començarà a perforar el llit marí gràcies a una inversió de 1.300 milions d’euros.

Els treballs aprofitaran una formació geològica que contenia cru com a contenidor natural de gas amb capacitat per a 1.300 milions de metres cúbics. Així, el jaciment petrolífer d’Amposta, situat a 1,750 metres sota el llit marí, esdevindrà un gran tanc de gas natural amb capacitat per cobrir 12 dies de consum de tot l’Estat.

Malgrat la desconfiança dels ecologistes, els experts assenyalen com un encert la decisió d’aprofitar la cavitat natural per emmagatzemar el gas. En aquest sentit s’ha pronunciat José Luis Larrea, vicepresident del Col·legi de Geòlegs, qui considera que l’ampli coneixement de la geologia d’aquest indret anorrea el risc de fuites.

El País

Aquests incidents són els principals responsables dels accidents en mines de metall com les de San José de Atacama

L’esfondrament de la mina xilena que ha atrapat 33 miners va ser la conseqüència d’una explosió de roca. Aquest fenomen és el principal causant dels sinistres en la mineria del metall xilena, en contraposició a la mineria espanyol del carbó, que pateix sobretot per explosions de gas.

Segons explica Manuel Regueiro, de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya, les tensions a què estan sotmeses les roques es mantenen equilibrades mentre un agent extern no altera les seves condicions. L’extracció de materials per excavar una mina produeix una alteració que, en cas de no aplicar-se un seguit de mesures, acaba originant una explosió de roca com a resultat de la tensió.

El País

Després de tres setmanes aturat, el giny excavarà sota el temple per a la Mercè si manté el ritme actual

La tuneladora que excava el tercer túnel sota Barcelona, per on passaran l’AVE i els TAV regionals, es troba a dos carrers de la Sagrada Família des del 20 d’agost. En aquest punt el giny fa una pausa de tres setmanes i, quan reprengui l’activitat, si manté el ritme, arribarà al temple per a la Mercè.

L’activitat de la tuneladora ha consistit, de moment, en l’excavació de 1.300 metres a una mitjana de 14 metres diaris durant 148 dies. El talp Barcino, com es coneix el giny, no ha ocasionat problemes perceptibles des de la superfície i ha treballat a un ritme un 40% més ràpid del previst inicialment.

El Periódico

El responsable del petroli i els minerals de l’illa preveu que arribaran més companyies per extreure recursos

L’empresa escocesa Cairn Energy ha anunciat que ha trobat gas en la costa oest de Grenlàndia, on va iniciar dues perforacions al juliol. Segons Jørn Skov Nielsen, director de Minerals i Petroli de Grenlàndia, aquest és la primera de les empreses que és previsible que treballin a l’illa extraient recursos naturals.

Les estimacions del Servei Geològic dels EUA apunten a que Grenlàndia conté la segona major reserva de petroli no explotada, només superada per la dels Monts Zagros, a l’Iran: 45.000 milions de barrils de cru, l’equivalent al consum mundial d’un any i mig.

El valor dels recursos de la regió àrtica, d’altra banda, ha motivat els estudis geològics sobre el llit marí per part dels països propers. El seu objectiu és demostrar que la plataforma continental arriba fins el Pol Nord, fet que determina la sobirania.

El País

Un equip d’investigadors nord-americans afirma que el cicle hidrològic s’ha accelerat provocant més nevades, que protegeixen el gel.

Un grup d’investigadors de l’Institut de Tecnologia de Geòrgia (EUA) ha facilitat una explicació per a un dels fenòmens més curiosos relacionats amb el canvi climàtic. Aquests científics nord-americans asseguren que l’increment del gel antàrtic en regions més càlides s’explica per la major quantitat de neu que cau sobre el gel i el protegeix. L’increment de les nevades és el resultat d’una acceleració del cicle hidrològic, segons han publicat els investigadors a la revista Proceedings of the National Academy of Science.

La neu que protegeix el gel antàrtic reflecteix la calor, retardant i evitant el desglaç, d’acord amb les observacions dels responsables d’aquests treballs, que també assenyalen que mentre el gel àrtic perd extensió, el gel antàrtic en guanya.

Diari de Girona

Una expedició científica mesura a 5.500 metres els efecte de les partícules emeses pel volcà.

Dos vulcanòlegs, dos meteoròlegs i dos fotògrafs han volat en dos globus per sobre del Kilimanjaro per tal d’investigar quina és la incidència de les partícules emeses per aquest volcà inactiu en l’atmosfera. Es tracta d’una expedició pionera, doncs les autoritats de Tanzània no havien autoritzat fins ara sobrevolar el Kilimanjaro en un viatge d’aquestes característiques.

Tres volcans adormits formen el Kilimanjaro, des d’on l’emissió de fums continua. Analitzar i mesurar les partícules provinents de l’emissió de gasos durant els vols és la missió d’aquests científics, que posteriorment estudiaran les dades obtingudes a la Universitat de Friburg.

Bertrand Grobéty, investigador que encapçala aquest projecte, assenyala que pretenen saber com la proximitat dels volcans afecta al canvi climàtic i a la vida de les persones que viuen a prop.

El Mundo

El cercle de 45 metres de diàmetre és una de les marques d’impacte d’un meteorit millor conservades.

La preservació del cràter Kamil, trobat recentment a Egipte, només es pot comparar per la seva qualitat amb els cràters de la Lluna, d’acord amb l’opinió del director del Institut Nacional d’Investigació en Astronomia i Geofísica (NRIAG), Salah Mahmud.

L’excepcional estat de conservació és conseqüència de que el meteorit que va causar el cràter no es va fragmentar en penetrar en l’atmosfera . Aquesta és una de les conclusions de l’estudi dels científics, publicada a la revista Science, per bé que la manca d’incidència del vent, tal i com apunta Salah Mahmud, ha ajudat molt a preservar Kamil.

El geofísic del NRIAG i coautor de l’article a Science, Ahmed Lehty, considera que a partir de l’estructura i les dimensions del cràter, així com de les restes trobades, serà possible calcular el risc i els danys del xoc d’un nou meteorit. Les restes sumen 1,7 tones i a partir dels seus elements interns, diu Lehty, es podrà estudiar l’activitat de milions d’anys d’història de l’univers.

El Mundo

La troballa, inalterada des dels inicis de l’existència del planeta, s’ha produït a l’illa de Baffin, al Canadà.

Un grup de científics del Departament de Magnetisme Terrestre de l’Institut Carnegie ha descobert un fragment terrestre inalterat en els darrers 4.500 milions d’anys, des del inicis de l’existència del planeta.

Les roques analitzades pels científics són realment molt més recents, però contenen evidències de que sota l’illa canadenca de Baffin, on s’ha produït la troballa, hi ha una zona que s’ha mantingut sense canvis durant milions d’anys d’activitat geològica. Es tracta d’una regió del mantell terrestre primigeni que, segons els investigadors, va sorgir unes desenes de milions d’anys després de la formació de la Terra a partir de la fusió de cossos menors que van xocar.

La descoberta posa a l’abast de la comunitat científica el coneixement de la composició del mantell justament després de la formació del nucli terrestre i abans de la formació de l’escorça.

ABC