Les imatges del Lunar Reconnaissance Orbiter capten 14 escarpaments desconeguts en el satèl·lit.

Un grup de científics ha assegurat en un article publicat a Science que 14 escarpaments detectats pel Lunar Reconnaissance Orbiter es van originar a partir de falles de menys de 1.000 milions d’anys d’antiguitat. Així han sabut que el refredament lunar va continuar fins a etapes recents i que, conseqüentment, la Lluna s’ha encongit.

Els escarpaments lobulars detectats són falles que es troben principalment en regions altes de la Lluna i que equivalen a les arrugues de la pell. La descoberta de 14 d’aquestes formacions geològiques indica una distribució global de les falles i revela la persistència del procés de refredament fins a temps recents. Segons Thomas R. Watters, de la Institució Smithsonian dels EUA, les falles es podrien haver refredat fa poc i això podria indicar que la Lluna està encara en procés de refredament i que encara s’encongeix.

La Vanguardia

Un grup científic busca senyals a una mina de Minnesota, però una nova iniciativa vol traslladar la investigació al subsòl canadenc

Un grup de científics està utilitzant el detector Cryogenic Dark Matter Search (CDMS) a la mina Soudan, una antiga explotació de ferro de Minnesota, als EUA, amb l’objectiu de detectar-hi matèria fosca. Aquest intent, sospites no confirmades a banda, no ha donat resultats, per la qual cosa els investigadors plantegen traslladar la seva recerca a una instal·lació més profunda: a 2 kilòmetres sota terra, a Ontàrio, Canadà.

El motiu d’aquest trasllat seria evitar la distorsió que provoquen en la investigació els raigs còsmics que arriben a la Terra. A la instal·lació de Sudbury (Ontario), la troballa de partícules de matèria fosca, anomenades WIMPs, seria més probable i es reduirien els falsos positius. Marek Los, un dels responsables del  CDMS és l’impulsor d’aquesta iniciativa de recerca subterrània.

ABC

L’anàlisi d’una roca recollida el 1971 confirma les semblances amb el nostre planeta

L’interior de la Lluna és més humit i semblant al de la Terra del que es pensava fins ara. Aquesta conclusió es fruit de l’estudi d’una roca lunar portada l’any 1971. Segons Jeremy Boyce, un dels investigadors de l’Institut Tecnològic de Califòrnia que ha publicat la descoberta a Nature, dins la lluna hi ha algun lloc amb la mateixa quantitat d’aigua que el nostre planeta.

De moment, la quantitat detectada en la roca és d’un 0,1%, suficient com per revisar la teoria de la Lluna seca. La detecció ha estat possible gràcies a una tecnologia implementada dos anys enrere que ha permès saber que parts de la composició de l’apatita lunar impossibles d’identificar als anys 70 eren hidrogen i oxigen.

Els científics consideren que l’apatita lunar i la terràqüia es van formar en condicions d’humitat molt semblants, doncs són pràcticament indistingibles.

Público

L’Observatori del Paisatge de Catalunya, amb la voluntat de proveir de pautes i de bones pràctiques a administracions públiques, promotors, projectistes i a professionals de làmbit de la planificació territorial i paisatgística, ha obert al seu web www.catpaisatge.net la secció "Guies i documents per a la millora de la qualitat del paisatge".

Aquesta nova secció està dedicada a guies i documents elaborats per institucions i organismes catalans, europeus i d’arreu del món, que aporten criteris i orientacions per aconseguir la millor integració paisatgística possible d’elements com ara les infraestructures viàries i de telecomunicacions, els parcs eòlics o les àrees d’activitat econòmica, entre altres.

Podeu accedir-hi des del següent enllaç: http://www.catpaisatge.net/cat/documentacio_guies.php.

LInstitut de Cultura de la Ciutat dOlot, a través del Museu dels Volcans i del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, convoca la Beca Oriol de Bolòs de Ciències Naturals 2010, amb lobjectiu de fomentar la recerca en el camp de les ciències naturals en làmbit de la comarca de la Garrotxa.

Consulta el document addicional.

El Registre Cartogràfic de Catalunya (RCC) és un inventari de cartografia adreçat als productors cartogràfics. És l’òrgan bàsic d’informació cartogràfica i geogràfica relacionada de l’Administració de la Generalitat i dels ens locals de Catalunya.

La direcció i gestió del RCC corresponen a l’ICC, sota la direcció superior del DPTOP, al qual correspon, mitjançant la Secretaria competent en matèria de planificació territorial, dictar les normes i instruccions necessàries per al seu correcte funcionament.

Les funcions del Registre són les següents:

– Coordinació amb els òrgans competents per a l’aplicació de la Llei 16/2005.
– Inscripció de les resolucions d’atorgament i pèrdua de l’oficialitat.
– Facilitar al públic l’accés a la informació continguda en el Registre, en els termes establerts a la normativa aplicable.
– Facilitar als òrgans competents l’assistència necessària per a desenvolupar les funcions que, en relació amb el Registre, tinguin encarregades.
– Emissió de certificacions sobre la informació que consta en el Registre.
– Custòdia i conservació de la documentació que se li presenta i que serveix de suport als assentaments que s’hi duen a terme.
– Manifestació de les dades generals per a fer investigacions i estudis referits a la cartografia i geografia.
– Promoure la comunicació amb altres registres cartogràfics i, en particular, amb els que depenen dels organismes estatals competents.

Perquè la cartografia elaborada per les administracions o per altres subjectes, públics i privats de Catalunya, gaudeixi de caràcter oficial en aquest territori, han de complir conjuntament els requisits següents:

– Que hagi estat elaborada d’acord amb les normes i els estàndards establerts per la Comissió de Coordinació Cartogràfica de Catalunya (C4) i incorpori les metadades aprovades per aquest òrgan. Així mateix, serà necessari que s’indiquin clarament les condicions d’utilització d’aquesta cartografia.
– Que hagi estat inscrita en el RCC i, si s’escau, en el Registre Central de Cartografia.
– Que es mantingui en un estat suficient d’actualització i disponibilitat per als seus usuaris potencials, d’acord amb les normes i els estàndards
mínims de qualitat establerts per la C4, d’acord amb el que estableixi el Pla cartogràfic de Catalunya.

La cartografia oficial registrada i la informació geogràfica oficial són d’ús obligatori per a totes les administracions catalanes per a la formació de nova cartografia. En cas de no existir cartografia oficial registrada al RCC, caldrà fer servir la cartografia oficial segons la legislació estatal. Només en cas de no existir cartografia oficial es podrà fer servir cartografia no oficial.

Per inscriures en el Registre cal que les persones físiques i jurídiques, administracions i altres ens interessats facin arribar una petició escrita al RCC.

Poden accedir a la informació continguda en el Registre els departaments de la Generalitat, els ens locals, les altres administracions interessades i les persones físiques o jurídiques que ho demanin en els termes que estableix l’article 37 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. L’accés al Registre, que és gratuït, s’ha d’articular per mitjà de petició escrita o bé, directament, per mitjans telemàtics, segons estableixi la C4.

Per a més informació: http://www.rcc.cat/web/rcccontent/ca/index.html

Pel que fa a la cartografia municipal de Catalunya inscrita al RCC, a 30 de juny de 2010 hi ha inscrita la cartografia de 598 nuclis de població (443 nuclis de la DGU, 67 de la Diputació de Tarragona, 56 de la Diputació de Lleida i 32 de la MMAMB).

Jaume Miranda i Canals
Director

COLGEOCAT, membre actiu de la Plataforma Multisectorial contra la Morositat, ha participat activament en el procés de reforma de la Llei 3/2004 de Mesures de Lluita contra la Morositat en les Operacions Comercials.

Us fem arribar l’enllaç, on trobareu, entre altres, una Taula Comparativa de les millores introduides en aquesta llei i diversos models de carta que us poden ser d’utilitat per informar als vostres clients dels canvis en els terminis de pagament.

Amb el suport actiu de COLGEOCAT i altres entitats, els dies 26 i 27 de febrer es va celebrar el 1r Congrés de Comunicació Ambiental a Girona, un congrés que estava dirigit a totes aquelles persones i col·lectius, tals com entitats ecologistes, tècnics d’ajuntaments i consultories ambientals, interessats en difondre iniciatives relacionades amb el medi ambient.

Us fem a mans la Memòria, un document on trobareu un recull de tot el que ha estat aquest Congrés, des del programa, fins les imatges i la valoració dels assistents.

Consulteu la Memòria del Congrés.

El sisme inicial, amb epicentre proper a lilla de Mindanao, no va causar víctimes ni va originar un tsunami

Un terratrèmol de 7,3 graus dintensitat en lescala de Richter va sacsejar les Filipines el passat dissabte, 24 de juliol. El sisme va anar seguit de 8 rèpliques, totes de gran magnitud, que no van causar víctimes ni van originar un tsunami.

Lepicentre del fenomen es va situar a 604 kilòmetres de profunditat, cosa que va impedir que es produïssin danys o víctimes, segons les autoritats.

La primera de les rèpliques es va registrar deu minuts després de la sacsejada inicial i va tenir una intensitat de 5,4 graus. Dues més, de 7,6 i 7,4 graus, la van seguir. Posteriorment, es van registrar quatre rèpliques més, la més notable de les quals va ser de 6,5 graus i a 555 kilòmetres de profunditat.

La Vanguardia

Lexpert Mariano Marzo indica que les prospeccions més interessants shan fet a la zona oriental daquesta serralada

Els Pirineus presenten indicis de lexistència sun sistema petrolífer, particularment al vessant gironí, però sota aquestes muntanyes predomina el gas més que no pas el petroli, segons Mariano Marzo.

Marzo, catedràtic d’estratigrafia, recursos energètics i geologia del petroli a la Facultat de Geologia de la UB, assenyala que només als Pirineus Orientals shan fet prospeccions interessants i que lestructura geològica és prou complexa com per dificultar la troballa de petroli. Ara per ara no sé sap el lloc exacte on nhi pot haver i les companyies, indica Marzo, busquen zones amb una geologia més senzilla.

Avui. El Punt