Estudis de fonamentació per a edificis o infraestructures, anàlisis del subsòl per a gestió de residus o control de la contaminació… Les funcions del geòleg són molt diverses i l’atur en aquesta professió està per sota de la mitjana.
COLGEOCAT ha col·laborat amb el programa El Medi Ambient, de TV3, en la realització d’un reportatge sobre el servei dels geòlegs envers la societat.
Mira el reportatge.
Benvolguts col·legiats,
El passat 8 de juliol, l’Agència Catalana de l’Aigua va iniciar un procediment de licitació per al contracte de serveis GESTIÓ, DIRECCIÓ I CONTROL HIDROGEOLÒGIC DE LA INSTAL·LACIÓ DE PIEZÒMETRES PER COMPLETAR LA XARXA DE CONTROL DE NIVELLS DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES DE CATALUNYA amb clau: CTN1000775.
En el Plec de Condicions Administratives Particulars, en l’apartat 10.1.2 d’Acreditació dels criteris de selecció qualitativa, es detallen els títols acadèmics i professionals del personal responsable de l’execució del contracte. Els títols considerats en el text són textualment: titulacions superiors d’enginyeria, enginyeria geològica i especialitzats en hidrologia subterrània.
Malgrat que el plec no inclou específicament la titulació de llicenciat en geologia, aquest fet és degut a una omissió no intencionada.
Donat que els llicenciats en geologia són perfectament competents per a executar amb garanties aquest contracte, COLGEOCAT ha mantingut converses amb el tècnic responsable del contracte per tal de modificar el plec de l’oferta. No obstant, segons l’ACA, per motius de compliment de terminis d’execució del contracte, no resulta viable modificar les bases.
Mitjançant aquesta noticia, COLGEOCAT i l’ACA, volen informar que seran acceptades al tràmit de licitació i adjudicació ofertes presentades que prevegin llicenciats en geologia com a tècnics responsables de l’execució del contracte.
Des de COLGEOCAT valorem molt positivament que l’Agència Catalana de l’Aigua liciti contractes de control hidrogeològic i que compti amb els geòlegs professionals com ha fet històricament.
Per a més informació,
o contactar amb el Sr. Josep Fraile: jsfraile@gencat.cat
Els jaciments d’aquestes pedres precioses estan sempre associats a les kimberlites
La revista Nature ha publicat un estudi que desvetlla la clau per trobar jaciments de diamants: la proximitat de les kimberlites. Aquetes són roques situades a uns 150 kilòmetres de profunditat que pugen a la superfície projectant-se com un raig de diamants.
El grup d’investigadors responsable de l’estudi ha determinat que la formació de kimberlites està relacionada amb irregularitats en el límit entre el mantell terrestre i el nucli, a 3.000 kilòmetres de profunditat.
Liderat per Kevin Bourke, de la Universitat de Houston, l’equip de recerca ha reconstruït la tectònica de plaques dels darrers 500 milions d’anys i ha creuat les dades sobre el llindar entre el mantell i el nucli. El resultat és un mapa on es veu on és més probable trobar-hi kimberlites i diamants en gran quantitat. Aquestes zones se situen principalment sota l’oceà i a prop d’Àfrica, encara que també s’han localitzat reserves importants al Canadà.
Público
El 46,5% de la costa de Catalunya està urbanitzada, el nivell més alt d’Espanya
L’informe Destrucció a tota costa, 2010, elaborat per Greenpeace, assenyala com a principals problemes per al litoral català l’urbanisme salvatge, la construcció descontrolada d’infraestructures -com ara els ports esportius- i la contaminació industrial i urbana de les aigües. Aquest document exposa que la costa de Catalunya presenta el percentatge de terreny urbanitzat més alt d’Espanya, un 46,5%, i denuncia que la tendència no s’atura, doncs es preveu la construcció de noves instal·lacions i ports.
Greenpeace considera que la Generalitat hauria d’obligar el sector químic a eliminar els processos més contaminants i que l’administració hauria de garantir la protecció integral dels Muntanyans II, a Torredembarra. L’informe destaca, en relació a Barcelona, l’impacte del desviament de la desembocadura del riu Llobregat i les obres del Fòrum 2004.
Avui. El Punt
L’epicentre dels terratrèmols es troba a 520 kilòmetres de la capital, Port Moresby
Dos terratrèmols van sacsejar Papua Nova Guinea en un lapse de 31 minuts el passat 18 de juliol. L’epicentre del primer, de 6,9 graus en l’escala de Richter, es va situar a 520 kilòmetres al nord-est de la capital, Port Moresby, al sud de l’illa de Nova Bretanya, i a 57,7 kilòmetres de profunditat.
La primera tremolor va començar a les 24.04, hora local, i a les 23.35 es va registrar una altre sisme, aquest cop de 6,8 graus, una mica més al nord. Aquest segon terratrèmol va tenir l’epicentre a 525 kilòmetres de Port Moresby i a 50,9 kilòmetres de profunditat, d’acord amb les dades del Servei Geològic dels EUA.
L’Agència Meteorològica i Geofísica d’Indonèsia ha retirat l’alerta de tsunami emesa per motiu d’aquests dos fenòmens, sobre els quals no s’ha reportat que hagin causat danys per esllavissades.
La Vanguardia
La base del con es troba a 5.800 metres sota la superfície
Científics nord-americans han liderat una expedició que ha descobert un volcà submarí de 3.000 metres d’alçada situat a les planícies abissals entre Indonèsia i Filipines. La base del con es troba a 5.800 metres sota la superfície del mar i en la seva descoberta ha jugat un paper fonamental la tecnologia. La detecció del volcà s’ha produït gràcies a un potent sistema de sonar i a un vehicle automàtic equipat amb una gravadora de vídeo d’alta definició.
L’expedició, iniciada tres setmanes enrere, acabarà a mitjans de l’agost. En aquest temps es realitzarà una exploració preliminar del fons marí entre Filipines i Indonèsia, una regió molt poc estudiada. De moment, els científics desplaçats a la zona han estudiat l’orografia d’uns 6.200 kilòmetres quadrats del fons marí. Segons Jim Holden, investigador que encapçala el grup, el volcà submarí descobert és el quart o cinquè més alt d’aquella zona.
ABC
Les zones de subducció són la clau, d’acord amb la investigació publicada a Science’
Un equip de geòlegs australians creu haver descobert el secret dels moviments de les plaques tectòniques. Fins ara, els científics podien mesurar i calcular amb precisió els moviments, però no havien pogut determinar perquè es movien. Les zones de subducció semblen ser la clau.
Aquestes zones són aquelles on les plaques es troben i llisquen unes sota les altres en les grans fosses oceàniques. Aquest procés arrossega i condiciona la resta de la placa en moviment. D’acord amb el geofísic Donald Forsyth, es tracta d’un concepte simple però que explica tanmateix perquè no totes les plaques es mouen a la mateixa velocitat.
L’equip encapçalat per Wouter Schellart, de la Universidad de Monash en Melbourne, assenyala que la velocitat de moviment de les plaques depèn de l’amplada de les seves zones de subducció.
ABC
El nou geoportal, com a porta d’entrada a la IDEC, i els seus serveis, com a primers i bàsics instruments per a conèixer i utilitzar la Infraestructura, s’ha estructurat millor fent-lo més usable i més entenedor.
La nova versió, la v3, reflecteix una focalització en lorientació dels objectius del CS IDEC, que ara posen més i més èmfasi en lusuari final i en els seus requeriments: passen destar centrats en els proveïdors a estar-ho en els usuaris dels seus recursos.
L’eina bàsica de la IDEC, el catàleg, s’ha procurat que sigui una eina fàcil, intuïtiva, de ràpida resposta i comportament consistent. Es vol que la cerca de metadades sigui una operació senzilla, amb filtres predefinits, vinculada a la visualització de les dades descrites a les metadades, aportant informació no només dels serveis disponibles mitjançant metadades de serveis sinó també de la seva disponibilitat i temps de resposta.
El visualitzador es contempla i es dissenya no solament com l’eina per a visualitzar les dades descrites en les metadades, és a dir, com a complement del catàleg, sinó que es converteix en una eina autònoma, de fàcil i intuïtiva aplicació.
Per a fer possible el coneixement de la gran quantitat de recursos de geoinformació (capes) disponibles en la xarxa IDEC, s’han preparat diversos geoportals temàtics, cadascun amb un nombre concret de capes preseleccionades i vinculades a la temàtica específica.
Finalment cal esmentar un nou component dels recursos de la IDEC: la plataforma de recursos de geoinformació. Es tracta duna eina per compartir recursos i que els usuaris puguin crear geowebs més intel·ligents.
Jaume Miranda i Canals
Director
En la sessió del Govern del 22 de juny de 2010, l’ICC va aprovar i autoritzar la subscripció del IV Contracte Programa entre l’Administració de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i el Departament d’Economia i Finances, i l’Institut Cartogràfic de Catalunya, que correspon al període 2010-2013.
Els articles 9 i 23 de la Llei 16/2005, de 27 de desembre, d’informació geogràfica i de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, preveuen que les línies d’activitat, els serveis i el finançament de l’ICC s’han d’establir en el Contracte Programa que ha de subscriure amb la Generalitat mitjançant el DPTOP, previ informe dels departaments de la Presidència i d’Economia i Finances.
La finalitat d’aquests Contractes Programa és establir, a l’ICC, uns objectius i un finançament plurianual, i avaluar anualment els seus resultats, tant a nivell quantitatiu com qualitatiu, per tal d’establir els mecanismes que regulin les relacions entre els organismes implicats.
Jaume Miranda i Canals
Director de l’ICC
