L’extracció de minerals de col·leccionista es produïa en filons oberts al marge català del pantà d’Escales

Agents forestals i la policia local de Tremp han denunciat tres veïns de Sabadell que extreien minerals en el marge català del pantà d’Escales. Les desenes de filons d’aquell paratge estan situats en una zona dins el pla d’espais protegits de la Serra de Sant Gervàs, per la qual cosa l’extracció és il·legal.

El mineral més valuós que s’extreu és l’epidot, una pedra que té valor per als col·leccionistes de minerals, encara que no és considerada preciosa ni té aplicació industrial. El seu preu pot arribar fins als 200 euros per una peça de 15 centímetres de diàmetre.

La intervenció de les autoritats de Tremp ha permès conèixer desenes de punts on s’extreu l’epidot, que van des de filons petits entre un i dos metres- a filons de fins a 50 metres.

Segre

Els desglaç és tal que la capa gelada que cobreix l’Àrtic mai no havia sigut tan petita en aquestes dates

La banquisa àrtica mai no havia estat tan debilitada a principis del juliol com actualment, segons informa el Centre d’Anàlisi del Gel i la Neu dels Estats Units (NSIDC), que realitza estudis via satèl·lit des de fa tres dècades.

El desglaç de la capa de gel que cobreix l’Àrtic s’havia estabilitzat en els darrers dos anys, assolint nivells que provocaven una menor contracció. Ara, però, la situació és alarmant, doncs la banquisa perd diàriament 88.000 kilòmetres quadrats, una superfície equivalent a l’extensió de Portugal.

El NSIDC explica que l’extensió mitjana al juny va ser de 10,87 milions de quilòmetres quadrats, 0,62 milions menys que en el rècord negatiu del 2007. La mitjana entre el 1979 i el 2000 en la mateixa data va ser de 12 milions de kilòmetres.

Les àrees que pateixen més el desglaç són les del nord-est del Canadà i, especialment, el Mar de Barentsz, al nord-oest de Rússia.

El Periódico

El treball dels geòlegs de la Universitat de Cambridge ha comparat materials terrestres amb meteorits

El planeta Terra és 70 milions d’anys més jove del que es pensava. Aquesta és la conclusió d’un estudi geològic realitzat per un equip de la Universitat de Cambridge, que ha xifrat l’edat del planeta en 4.587 milions d’anys. Els investigadors han obtingut aquest càlcul comparant elements de la capa de la Terra amb meteorits que tenen la mateixa antiguitat que el Sistema Solar.

A més, fins ara es calculava que la formació del planeta havia durat 30 milions d’anys, però l’estudi, publicat a Nature Geosciences, estima que el procés va durar 100 milions d’anys. Els científics creuen que la col·lisió de diversos planetes petits van original la Terra.

3cat24

L’hidrogeòleg ha estudiat els vestigis de les Terres de l’Ebre i afirma que tenen interès científic i turístic

Antoni Canicio, hidrogeòleg expert en la regressió del Delta de l’Ebre, ha estudiat les restes volcàniques de les Terres de l’Ebre, uns vestigis que considera que s’han de protegir i difondre com a part del patrimoni geològic.

Canicio ha fet revifar l’interès pel passat volcànic de les Terres de l’Ebre, investigant els punts documentats més accessibles dels 30 que hi ha documentats. L’investigador admet que al volcà d’Alfara de Carles ha vist coses que no ha vist a cap altre lloc i remarca la importància de mostrar els vestigis als estudiants de geologia, donada la seva importància acadèmica.

Avui. El Punt

El giny arriba a la cruïlla de Mallorca amb Independència després d’haver avançat 16 metres al dia enlloc dels 10 previstos

La progressió de la tuneladora que forada el tercer túnel del TAV a Barcelona està batent les previsions. En el darrer mes ha assolit la cruïlla entre els carrers de Mallorca i Independència avançant a un ritme de 16 metres diaris, quan la distància prevista per a cada dia era de 10 metres.

El rendiment del giny és tres vegades millor que el mostrat en els 250 metres perforats entre el carrer de Biscaia i el de Trinxant, el primer dels quatre d’aquest tipus que s’obriran en els 5,6 kilòmetres fins a Sants.

Menys de 700 metres sis illes- és el que separa la tuneladora de la Sagrada Família, mesurant aquesta distància fins a la pantalla de protecció del temple de 104 columnes subterrànies del costat de la Plaça de Gaudí. La construcció dels pivots està enllestida i s’ha començat a treballar en la biga que els enllaça per sobre i també en la consolidació del terreny amb la injecció de formigó.

El Periódico

El Consell de Govern de COLGEOCAT ha nomenat, en reunió extraordinària, el Ramon Perez i Mir com a Secretari interí en funcions, per la seva experiència anterior, en substitució temporal de la Maria Albó i Selma.

El Ramon Pérez, qui actualment ocupa el càrrec de Vicepresident del Consell de Govern, exercirà de Secretari interí fins que la Maria Albó es recuperi de les lesions ocasionades pel greu accident de muntanya que va patir el passat 25 de juny de 2010.

Benvolguts col·legiats. Us informem que des del 2 fins al 31 dagost l’horari del col·legi serà de 9 a 13 h. de dilluns a divendres.

Preguem disculpeu les molèsties que us pugui ocasionar.

NULL

Les anàlisis dels materials recollits al Bages permetran determinar confirmar o descartar l’impacte de l’asteroide.

Un grup de tècnics de l’Escola Politècnica Superior de Manresa estudiaran durant les properes setmanes unes restes minerals recollides al Bages que es podrien haver format com a conseqüència de l’impacte d’un meteorit.

Determinar la veracitat de la hipòtesi és un dels objectius d’aquest grup de treball, doncs no es descarta que els materials puguin provenir d’alguna foneria de ferro antiga.

L’estudiós dels meteorits Agustí Alcaraz es va fixar inicialment en aquestes restes, pensant que es tractaven de tectites, minerals de densitats molt altes un cop reben un fort impacte. Alcaraz considera que pot haver-hi un jaciment amb abundància de restes al voltant de la muntanya de Montserrat.

Regió 7

Científics nord-americans han extret mostres que serviran per estudiar els efectes de l’activitat humana sobre el clima

El desglaç provocat per l’escalfament global fondrà la darrera glacera d’Oceania, però abans un equip de científics nord-americans ha extret mostres que permetran analitzar la història de la glacera i determinar els efectes de l’activitat humana sobre el clima.

L’expedició ha treballat a Puncak Jaya, una muntanya de Papua Nova Guinea, d’on s’ha endut trossos de gel. Posteriorment, els clindres gelats seran estudiats, doncs se’n pot extreure el registre cronològic de canvis atmosfèrics i d’alteracions provocades per l’home.

La glacer de Puncak Jaya ha perdut dos terços de la seva massa gelada en els darrers 40 anys, i es preveu la seva desaparició d’aqui a 10 o 20 anys.

Regió 7

Els grans projectes per aturar la regressió del delta continuen pendents, segons la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre

Les obres de descontaminació de l’embassament de Flix, dotades amb més de 200 milions de pressupost, ja han començat i enguany s’han adjudicat alguns dels principals projectes previstos en el pla integral de protecció del delta de l’Ebre (Pipde). El pla, doncs, encara la seva recta final, però la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre, encara que valora les actuacions encetades, considera que els grans projectes per aturar la regressió del Delta encara estan pendents d’implementar.

En el territori que delimita el pla del Delta s’executen actualment o estan apunt d’enllestir-se obres per valor de 233 milions d’euros, Pel que fa a la lluita contra la regressió del Delta, l’adquisició de la finca Bombita ha de donar pas a la compra d’una altra finca, d’arrossars, on crear un espai de maresmes i dunes que servirà per frenar la regressió.

Avui. El Punt