Les àrees no han registrat activitat significativa però s’estima que poden patir terratrèmols d’una magnitud superior a 5 graus

Científics espanyols, italians i russos han elaborat un estudi que mostra zones de risc sísmic a la Península Ibèrica no considerades fins ara. Els indrets marcats se situen en la serralada Cantàbrica, la costa del nord de Portugal, l’extrem occidental de les serralades Bètiques i al nord de València. Aquests punts, d’acord amb l’estudi publicat a la revista Rendiconti Lincei, poden patir terratrèmols d’una intensitat superior als 5 graus en l’escala de Richter, encara que fins ara no hagin registrat activitat.

L’equip científic va escollir la intensitat de 5 graus ja que a partir d’aquest nivell es poden produir significatius danys estructurals. La millor determinació de les fonts sísmiques peninsulars que aporta aquest treball contribueix a generar estudis més precisos sobre el risc d’emplaçament d’instal·lacions especials com són les centrals nuclears i hidroelèctriques.

El Mundo

Tres concessions d’explotació generen problemes de compatibilitat amb una de les principals zones de cria bovina de Galícia

Ramaders i responsables d’una explotació minera tenen un conflicte d’interessos sobre les 5.760 hectàrees que comprenen tres concessions d’explotació atorgades a Galícia l’any 2006, doncs aquesta extensió és una de les principals zones de cria de bestiar boví de la regió.

L’empresa Erimsa declara que, un cop acaba l’extracció de quars, les terres explotades són retornades en estat productiu. Els ramaders, però, no hi confien, ja que es tracta de terres baixes fàcilment inundables i d’un terreny que quedaria molt malmès si es minvés la seva capacitat de drenatge.

En aquesta línea s’ha manifestat el catedràtic de Geologia Juan Ramón Vidal-Romaní. Aquest expert va emetre al febrer del 2009 un informe crític sobre l’impacte ambiental del projecte d’explotació minera. Segons Vidal-Romaní, el pla d’explotació no avalua correctament aspectes com la contaminació de les aigües o els canvis en les propietats del sòl, i a més descriu un procediment irreal.

El País

El ministre de Mines afganès xifra els recursos trobats en 3 bilions de dòlars

Els càlculs emesos per geòlegs nord-americans sobre el valor de les reserves minerals trobades a l’Afganistan han estat triplicats per les autoritats del país asiàtic. El ministre de Mines afganès, Wahidula Shahrani, ha informat que les estimacions de l’Afganistan valoren aquests recursos minerals en 3 bilions de dòlars.

L’enorme potencial mineral, basat principalment en la presència de grans quantitats de coure i ferro, serà objecte d’una regulació específica d’acord amb les normes internacionals, doncs es volen evitar casos de corrupció en les concessions d’explotació. Tanmateix es valora la possibilitat d’invertir en la formació de geòlegs afganesos.

Una gran subhasta que impliqui les multinacionals en l’explotació dels jaciments és el procediment més probable en endavant, d’acord amb el precedent de l’explotació del petroli a l’Irak.

ABC

El giny Gerunda’ rep noves peces quan ha superat ja un terç del trajecte

La tuneladora Gerunda s’ha aturat en un pou de manteniment al carrer Alacant de Girona. En aquest punt el giny ha foradat més d’un terç de la intervenció prevista i es procedirà a canviar diverses peces durant 15 dies abans de prosseguir amb els treballs en l’obra del TAV.

Gerunda ha foradat 480 metres en dos mesos i avança a una mitjana de 18 metres diaris, segons Carlos Martínez, el director de l’obra. Martínez manté la previsió d’enllestir abans no acabi l’estiu el primer túnel des de Mas Xirgú a l’estació-, d’1,3 quilòmetres de llargada.

Els responsable de l’obra calculen que a principis del 2011 es començarà el túnel entre Santa Eugènia i Fontajau, però abans caldrà revisar en profunditat la tuneladora, probablement durant dos mesos, un cop enllesteixi la zona de la plaça Europa i el carrer Josep Maria Gironella.

El Punt

Els investigadors no afirmen que l’escalfament global expliqui per sí sol aquest fenomen

Un estudi elaborat pel Centre Antàrtic Britànic, l’Observatori de la Terra i el Centre Oceanogràfic Nacional del Regne Unit explica que el desgel al Pol Sud ha provocat una pujada del nivell del mar del 10%. Els científics han explorat el gel antàrtic amb l’ajut d’un submarí i han comprovat com s’està aprimant i com es desplacen les glaceres.

Pine Island és l’indret que ha centrat la mirada dels científics. Aquesta glacera, la més gran i ràpida del Pol Sud, tocava el pic d’una muntanya submarina fa 40 anys, que la frenava, i ara sura. Aquest fet afavoreix dues circumstàncies que contribueixen a apujar el nivell del mar: cada cop hi ha més aigua càlida sota la glacera i el gel de la glacera flueix més ràpidament incrementant el nombre d’icebergs, que s’acaben fonent.

Els investigadors no atribueixen a l’escalfament global tota la responsabilitat del fenomen i ignoren què l’ha provocat.

3cat24

COLGEOCAT va presentar, el passat 2 de juny, la seva iniciativa per crear un nou grup de treball, la Comissió de Geotècnia, alhora que va exposar les principals línees dactuació de la mateixa.

La Comissió de Geotècnia pretén ser una nova eina de participació i implicació del col·legiat a les feines i tasques del col·legi. Aquest grup de treball no es crea amb la voluntat de ser una comissió del CTE o d’acreditacions, sinó amb la idea de treballar de manera positiva i constructiva en les problemàtiques de la geotècnia en el camp de l’edificació i obra civil.

Una de les principals línies de treball de la comissió serà aconseguir una major transparència en la redacció dels informes i, per tant, buscar les fórmules per aconseguir-ho.

Aprofitant l’eina del visat i la normativa de visats que obliga al compliment del CTE, es podria millorar la qualitat dels estudis geotècnics. La proposta d’ampliar els requisits necessaris per a que un estudi sigui visat té com a objectiu assolir una major transparència i, per tant, assegurar que les tasques recollides a l’informe siguin feines realment fetes, per combatre, d’aquesta manera i en la mesura del possible, les pràctiques fraudulentes.

Les eines d’actuació haurien d’anar també dirigides cap a un reforç de la pedagogia envers la societat, tenint una major presència en els mitjans de comunicació, explicant els treballs que es fan i el seu àmbit de responsabilitat, tot lligat sempre a uns preus raonables i a uns nivells mínims que no desacreditin la qualitat d’aquestes feines.

Pedagogia també, i d’una forma més concreta, envers altres col·lectius professionals amb els que els geòlegs interactuen laboralment, organitzant xerrades amb altres col·legis, enfocades a aspectes concrets de la nostra professió, fent entendre les diferents metodologies i fent arribar el missatge que l’estalvi inicial en no fer un estudi geotècnic no és un estalvi real enfront la problemàtica que es genera per la manca del mateix.

Es van comentar altres temes interessants a tractar i es va obrir un debat sobre les actuals pràctiques deslleials existents que ens afecten directament. És per tot això, que la Comissió de Geotècnia necessita gent activa, amb ganes de buscar i trobar les eines necessàries per donar solucions a aquesta problemàtica i ampliar el camp de treball del geòleg en aquesta disciplina.

Per a tots aquells de vosaltres que estigueu interessats en formar-hi part, només cal que ompliu el document adjunt i el feu arribar, abans del proper 16 juny, a asoto@colgeocat.org.

Seguidament, informarem a tots els participants de la data de la primera reunió.
   
Volem fer arribar el nostre agraïment a tots els assistents per la seva participació activa a la reunió.

Ramon Pérez
Albert Ventayol

El passat mes de febrer, i com a fruit del conveni que el col·legi té subscrit amb l’Institut Geològic de Catalunya, us vam fer arribar un qüestionari orientat a conèixer la vostra experiència, coneixements i interès en cartografia, en relació amb els Geotreballs de l’IGC.

Us fem a mans el resultat de l’enquesta.

El passat dimecres, 2 de juny, Colgeocat va organitzar, a l’Aula Magna de la Facultat de Geologia de la UB, una xerrada informativa sobre el nou Decret RD 410/2010 sobre Entitats de Control de la Qualitat de l’Edificació i Laboratoris d’Assaigs per al Control de Qualitat de l’Edificació, que modifica substancialment les Acreditacions GTL i GTC en vigència aquests darrers anys.

COLGEOCAT va comptar amb la participació del Sr. José Luis Bádenas, Cap del Servei d’Ordenació de l’Edificació, del DMAH de la Generalitat de Catalunya, i amb l’assistència d’uns 40 geòlegs col·legiats.

El Reial Decret 410/2010, de 31 de març, desenvolupa els requisits exigibles a les entitats de control de qualitat de l’edificació i als laboratoris d’assaigs per al control de qualitat de l’edificació, per a l’exercici de la seva activitat, un tema que afecta a molts professionals de la geologia i empreses del sector, conegudes fins ara com les acreditacions GTC i GTL.

En acabar la jornada es va obrir un torn de preguntes/debat , entre les que va destacar la preocupació de com es diferenciarien ara, amb el nou Reial Decret, els laboratoris professionals pròpiament dits de la resta, així com la conveniència i la idoneïtat de fer la declaració de responsabilitat.

Més informació.

La seva missió serà subministrar aigua en cas de que l’extracció de llots a Flix embruti el riu.

FCC ha començat a delimitar i construir els pous d’emergència de Vinallop, concebuts per abastir d’aigua Tortosa i els municipis del Consorci d’Aigües de Tarragona en cas que es produís la contaminació de l’aigua del riu Ebre durant l’actuació de neteja dels llots tòxics del pantà de Flix.

El primer pas de l’obra ha consistit en acotar el terreny de sis dels pous que han d’obtenir aigua del aqüífer de la zona i en mesurar la quantitat d’aigua que es pot extreure. El total requerit són 1.200 litres per segon; per tal d’assolir-lo, el projecte té previstos fins a 12 pous d’extracció.

L’actuació ha de quedar enllestida abans de la primavera del 2011, època de l’inici de l’extracció dels llots. Acuamed considera que aquest és un projecte complementari al Pla de Restitució pendent d’execució i dirigit a millorar l’abastiment d’aigua a les poblacions riberenques.

Diari de Tarragona

Les prospeccions geofísiques del 2007 apunten a l’existència de vestigis al subsòl de la seu.

L’Arquebisbat, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i l’Ajuntament de Tarragona són els impulsors de la excavació arqueològica que afectarà 25 metres quadrats sota la Catedral tarragonina. L’actuació consistirà en l’aixecament de més de 7 metres de longitud per tres d’amplada en el paviment del temple per tal de buscar restes del temple de l’emperador romà August.

Prospeccions geofísiques dutes a termes al 2007 van determinar que en el subsòl hi havia amagades estructures de pedra que podrien ser vestigis del temple d’August enterrades a uns tres metres de profunditat.

L’excavació, segons les estimacions, pot servir també per trobar les restes de la antiga seu episcopal visigoda. L’arqueòleg Andreu Muñoz admet que no poden predir què trobaran, però sí preveu que seran construccions de l’època romana.

El Punt