L’obra divulga la importància geològica del diapir i promou el respecte per l’entorn natural.

L’Ajuntament de Cardona i la Fundació Cardona Històrica han contribuït en l’edició d’un conte infantil que pretén apropar el paratge de la Muntanya de Sal als nens d’aquesta vila. L’obra, titulada El Ramon i el màgic de la sal, divulga amb un estil amè i entenedor la importància geològica del diapir de Cardona alhora que promou entre els més joves la cura de l’espai natural.

La publicació d’aquest llibre forma part d’un projecte local concebut ja fa uns anys per recuperar el patrimoni natural i cultural de Cardona. La Muntanya de Sal és l’indret fonamental del Parc Natural, el principal atractiu turístic de la zona un cop es va cloure la mina. Roser Sucarrats i Mercè Porredon són les creadores del text i les il·lustracions d’El Ramon i el màgic de la sal, respectivament.

Regió 7

La seva missió serà subministrar aigua en cas de que l’extracció de llots a Flix embruti el riu.

FCC ha començat a delimitar i construir els pous d’emergència de Vinallop, concebuts per abastir d’aigua Tortosa i els municipis del Consorci d’Aigües de Tarragona en cas que es produís la contaminació de l’aigua del riu Ebre durant l’actuació de neteja dels llots tòxics del pantà de Flix.

El primer pas de l’obra ha consistit en acotar el terreny de sis dels pous que han d’obtenir aigua del aqüífer de la zona i en mesurar la quantitat d’aigua que es pot extreure. El total requerit són 1.200 litres per segon; per tal d’assolir-lo, el projecte té previstos fins a 12 pous d’extracció.

L’actuació ha de quedar enllestida abans de la primavera del 2011, època de l’inici de l’extracció dels llots. Acuamed considera que aquest és un projecte complementari al Pla de Restitució pendent d’execució i dirigit a millorar l’abastiment d’aigua a les poblacions riberenques.

Diari de Tarragona

Les prospeccions geofísiques del 2007 apunten a l’existència de vestigis al subsòl de la seu.

L’Arquebisbat, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i l’Ajuntament de Tarragona són els impulsors de la excavació arqueològica que afectarà 25 metres quadrats sota la Catedral tarragonina. L’actuació consistirà en l’aixecament de més de 7 metres de longitud per tres d’amplada en el paviment del temple per tal de buscar restes del temple de l’emperador romà August.

Prospeccions geofísiques dutes a termes al 2007 van determinar que en el subsòl hi havia amagades estructures de pedra que podrien ser vestigis del temple d’August enterrades a uns tres metres de profunditat.

L’excavació, segons les estimacions, pot servir també per trobar les restes de la antiga seu episcopal visigoda. L’arqueòleg Andreu Muñoz admet que no poden predir què trobaran, però sí preveu que seran construccions de l’època romana.

El Punt

El març de 2010 es va publicar l”Atles geològic de Catalunya 1:50 000′, fruit d’un treball conjunt entre l’Institut Geològic de Catalunya (IGC) i l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

El 1997 es va constatar la necessitat de disposar d’una cobertura geològica digital de Catalunya de més detall que la llavors existent, contínua i homogènia. El Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) i l’ICC van iniciar el projecte de digitalització i homogeneïtzació dels fulls de Catalunya del Mapa Geológico de España 1:50 000, de l’Instituto Geológico y Minero de España (IGME).

La tasca d’homogeneïtzar i de donar continuïtat territorial es va portar a terme a l’ICC, per mitjà del Servei Geològic de Catalunya, que llavors en formava part (actualment Institut Geològic de Catalunya).

El 2006 es va finalitzar la base geològica digital de Catalunya 1:50 000, la primera a aquesta escala a Europa. D’aquesta base s’han derivat els 41 fulls del Mapa geològic comarcal de Catalunya 1:50 000, publicats entre 2005 i 2007, i l’Atles geològic de Catalunya 1:50 000, que ara veu la llum.

L’atles s’estructura en dues parts:

– En la primera (138 pàgines) es presenta una descripció exhaustiva de la geologia de Catalunya acompanyada d’esquemes i mapes temàtics propis. Mostra el contingut dels mapes geològics i l’evolució històrica de la cartografia geològica, fins a arribar a les sèries geològiques actuals. El capítol dels mapes geotemàtics té un interès particular perquè permet una visió general de les unitats del relleu, de l’estructura geològica, de la tipologia de les roques, de les formes del relleu, del sistema hidrològic i de l’activitat sísmica. L’Atles atorga un interès especial als 550 milions d’anys d’història geològica de Catalunya, que es mostra amb la cronologia de 18 afloraments representatius i amb l’empremta de l’home sobre el territori. Aquesta part es clou amb onze talls geològics en zones significatives de Catalunya.

– En la segona part, que és el gruix essencial de l’obra, es presenta el mapa geològic 1:50 000 (en 202 pàgines) i també la seva llegenda i la metodologia de la formació de la base geològica de Catalunya. La llegenda consta de 1 047 unitats geològiques identificades per un epígraf alfanumèric i un número d’índex. Per a facilitar la lectura de la descripció de les unitats geològiques, s’ha elaborat un vocabulari que consta, aproximadament, de 600 mots o expressions.

També s’ha inclòs, com a novetat, l’etimologia breu de tots els termes que identifiquen les unitats geocronològiques, ordenats alfabèticament i cronològica. L’Atles es tanca amb la bibliografia i l’índex toponímic que compta amb prop de 12 000 entrades de noms
de lloc.

Amb la publicació d’aquest Atles es posa a l’abast del públic la geologia i la història geològica del nostre país, contribuint així al coneixement general d’aquesta disciplina. En aquest sentit, l’Atles esdevé una eina de referència, no tan sols per als professionals de la geologia i de les ciències de la Terra, sinó també per al públic en general.

Jaume Miranda i Canals
Director de l’ICC

Científics nord-americans atribueixen el fenòmen a la pressió de la capa semilíquida, que empeny amunt l’escorça terrestre

L’ascens i l’enfonsament de la superfície terrestre no succeeix únicament en les regions on limiten dues plaques, sinó que l’activitat tectònica es pot produir lluny, segons Thorston Becker, investigador de la Universitat de Califòrnia del Sud i un dels responsables d’un estudi sobre les elevacions del terreny.

Aquest treball, publicat a la revista Nature, exposa que algunes muntanyes entre elles diverses de l’Altiplá espanyol- poden créixer empeses per la pressió exercida per la capa semilíquida de la Terra, que eleva l’escorça.

Segons l’article, el flux de la capa està relacionat amb l’elevació i amb el vulcanisme en els cinturons mòbils, fragments d’escorça que suren entre les plaques continentals. El model proposat pels investigadors ajudarà a predir el sorgiment dels punts volcànics en indrets com les serralades nord-americanes i l’Himàlaia.

ABC

Un estudi apunta com a solució a l’aprofitament del fang del pantà de Riba-roja

L’informe Dinàmica sedimentària i batimetria de precisió de l’embassament de Riba-roja aporta dades sobre una possible solució a la regressió del Delta de l’Ebre a partir de l’aprofitament del fang del pantà de Riba-roja. Aquest treball, elaborat per investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat de Barcelona, determina que si la quantitat de sediments que emmagatzema el pantà es repartís per la superfície del Delta, aquesta zona guanyaria almenys 6 centímetres d’alçada.

El procés d’enfonsament del Delta, agreujat per la pujada del nivell marí, és una evidència geològica que els experts debaten com combatre. Carles Ibáñez, director de la Unitat d’Ecosistemes Aquàtics (UEA), considera que si la distribució del fang provinent de l’embassament es realitza en combinació amb sòl orgànic, es podria sumar el doble o el triple de l’alçada de 6 centímetres estimada per l’informe.

El Periódico

El país asiàtic pretén una autorització per extreure metalls preciosos de les xemeneies hidrotermals

La Xina s’ha avançat en l’exploració dels jaciments sota l’Oceà Índic, doncs ja és possible inspeccionar les zones marines riques en xemeneies hidrotermals i el gegant asiàtic ha estat el primer en sol·licitar permís per fer-ho.

El seu objectiu és explorar la zona sud-est de Índic i reservar-se els drets d’explotació futurs, quan això sigui permès per la comunitat internacional. L’Autoritat Internacional per als Fons Marins, l’AIFM, va aprovar al maig el segon reglament que regula el fons marí extern a les aigües jurisdiccionals. Aquest document tracta sobre la prospecció i l’exploració de sulfurs polimetàl·lics -rics en or, argent, coure i zinc- acumulats al voltant de les xemeneies.

Es calcula que sota el oceans hi ha dipòsits minerals que contenen els 103 elements químics coneguts en una proporció aproximadament igual que la de la terra ferma.

El Pais

El CSIC i la Fundació Estudis Superiors d’Olot ultimen un sistema de vigilància permanent de l’activitat volcànica d’aquesta comarca

La probabilitat d’una erupció a la Garrotxa és prou significativa com per establir un sistema per mesurar-ne l’activitat volcànica, segons ha declarat Joan Martó, vulcanòleg del CSIC. Aquesta institució, juntament amb la Fundació Estudis Superiors d’Olot, prepara la implantació d’una xarxa de sensors que captaran l’activitat en aquesta comarca.

La xarxa constarà d’un màxim de cinc estacions repartides pel Parc Natural de la Garrotxa i servirà per controlar una activitat que Martí considera, en qualsevol cas, no violenta i amb volums de lava i magma poc importants. El vulcanisme de la Garrotxa és monogenètic, especifica Martí, doncs consisteix en un conjunt de petits volcans que funcionen independentment.

A banda del dispositiu d’auscultació que s’ultima a terres garrotxines, Joan Martí assenyala que la cinglera basàltica de Castellflorit de la Roca hauria de ser controlada, donat que també és activa.

El Punt

El passat dimecres, 2 de juny, Colgeocat va organitzar, a l’Aula Magna de la Facultat de Geologia de la UB, una xerrada informativa sobre el nou Decret RD 410/2010 sobre Entitats de Control de la Qualitat de l’Edificació i Laboratoris d’Assaigs per al Control de Qualitat de l’Edificació, que modifica substancialment les Acreditacions GTL i GTC en vigència aquests darrers anys.

COLGEOCAT va comptar amb la participació del Sr. José Luis Bádenas, Cap del Servei d’Ordenació de l’Edificació, del DMAH de la Generalitat de Catalunya, i amb l’assistència d’uns 40 geòlegs col·legiats.

El Reial Decret 410/2010, de 31 de març, desenvolupa els requisits exigibles a les entitats de control de qualitat de l’edificació i als laboratoris d’assaigs per al control de qualitat de l’edificació, per a l’exercici de la seva activitat, un tema que afecta a molts professionals de la geologia i empreses del sector, conegudes fins ara com les acreditacions GTC i GTL.

En acabar la jornada es va obrir un torn de preguntes/debat , entre les que va destacar la preocupació de com es diferenciarien ara, amb el nou Reial Decret, els laboratoris professionals pròpiament dits de la resta, així com la conveniència i la idoneïtat de fer la declaració de responsabilitat.

Més informació.

COLGEOCAT organitza aquest curs en col·laboració amb PIMEC. El curs s’impartirà a la seu del col·legi els dies 13 i 14 de juliol, de 15 h a 19 h.

Si esteu interessats en participar-hi, només cal que confirmeu la vostra assistència abans del divendres 2 de juliol al correu electrònic info@colgeocat.org o al telèfon 934 250 695. La inscripció és gratuïta.

Podeu consultar el programa en els documents addicionals.