Aquest instrument determina els objectius i la coordinació de les activitats cartogràfiques de la Generalitat

El Govern ha aprovat el Pla cartogràfic de Catalunya, l’instrument bàsic de la planificació de la geoinformació de la Generalitat. El Pla determina els objectius i la coordinació de les activitats cartogràfiques i la constitució i la millora permanent de la infraestructura d’informació geogràfica de Catalunya.

Aquest pla identifica el conjunt d’informació geogràfica que l’Administració de la Generalitat i l’Administració local de Catalunya produeix i utilitza, i en determina l’estructura, la qualitat, la disponibilitat, la interoperabilitat, l’actualització i les condicions d’accés. Aquest instrument aproxima la geoinformació catalana a la normativa europea, concretament a la Directiva INSPIRE (Infraestructure for Spatial Information in Europe).

Coordinació de les activitats cartogràfiques
El Pla cartogràfic de Catalunya conté les bases generals d’actuació per programar, finançar i executar les activitats coordinades i el catàleg d’informació geogràfica. El document garanteix els nivells mínims de qualitat, actualització i disponibilitat de l’activitat cartogràfica i d’informació geogràfica relacionada a càrrec de les administracions. A més, el Pla engloba l’anàlisi de la geoinformació oficial, les característiques d’organització i la utilització de la Infraestructura d’Informació Geogràfica a Catalunya.

També s’inclouen en aquest pla les mesures de foment i la promoció dels serveis cartogràfics públics i privats i de la recerca, i la relació d’ens locals i d’altres subjectes que duen a terme activitats cartogràfiques i d’informació geogràfica a Catalunya.

El Pla cartogràfic de Catalunya té vigència indefinida, tot i que s’ha de revisar cada vuit anys. En funció de les necessitats d’informació, la Comissió de Coordinació Cartogràfica de Catalunya anualment pot actualitzar els estudis i les dades.

Jaume Miranda i Canals
Director de l’ICC

Més informació sobre el Pla.

El col·lapse d’una cavitat càrstica és la causa més probable del forat de 40 metres de diàmetre per uns 30 de fondària que ha engolit tres edificis

Un enorme esvoranc de 40 metres de diàmetre i al voltant de 30 metres de profunditat s’ha obert enmig de Ciutat de Guatemala, engolint tres edificis. La causa més probable d’aquest fenomen és el col·lapse d’una cavitat càrstica desencadenat per les fortes pluges portades per la tempesta tropical Àgata, l’acció de la qual ha causat la mort de més de 175 persones. Amb tot, en aquest esfondrament al bell mig de la capital guatemalenca no s’han registrat víctimes.

El cap de Geologia de la Coordinadora para la Reducción de Desastre del país centreamericà, David Monterroso, ha apuntat com a primera hipòtesi sobre l’esvoranc una intersecció de col·lectors d’aigües. Monterroso ha declarat també que el fons del forat és irregular i que continuen els ensorraments en el seu interior. Per la seva part, el procurador dels Drets Humans a Guatemala, Sergio Morales, ha atribuït l’esfondrament a una negligència municipal, doncs els veïns de la zona havien alertat de sons provinents de les profunditats.

No és la primera vegada que succeeix un fenomen com aquest a Guatemala. Al febrer del 2007 es va produir, a 2.000 metres d’aquest, un altre esvoranc de grans dimensions (25 metres de diàmetre i 35 de profunditat), que va causar la mort de dues persones. Segons els experts, aquest fenomen palesa la manca de manteniment de la xarxa de drenatge i es pot tornar a repetir en la zona.

Cuatro. Terra. AFP

– Foto: Vista aèria del forat (BFM TV)
– Foto: Els esvorancs del 2007 i el 2010.

– Vídeo: L’esvoranc de Ciutat de Guatemala.

La pluja de cendres va arribar a la capital del país, situada a 50 km, i ha format capes de fins a 10 centímetres

El volcà guatemalenc Pacaya ha tornat a entrar en erupció, provocant la mort d’almenys dues persones, així com vàries desaparicions i l’evacuació de milers de ciutadans. És degut a això que el Govern de Guatemala ha decretat un estat de calamitat pública en la regió central del país.

El con del Pacaya es troba a 2.522 metres sobre el nivell del mar, dins el municipi de Palín. El volcà porta despert des del 1965, any en què es va tornar a fer notar després d’un segle de letargia. En aquesta ocasió la seva erupció ha consistit en l’emissió de petits rocs, sorra y cendres. La pluja de cendres ha arribat fins la capital, Ciutat de Guatemala, situada a 50 kilòmetres del volcà. En alguns punts, la seva acumulació ha format capes de fins a 10 centímetres.

El Punt. ABC

Aquests fòssils inèdits a la zona enriqueixen el fons paleontològic

La troballa de fòssils de fiblons de rajada al jaciment de Fumanya, al Berguedà, demostra que aquest peix presentava el característic agulló caudal ja al cretaci superior i suposa la descoberta d’un tipus de restes orgàniques no trobades fins ara en aquesta zona. Aquest fet també constata que el territori va ser una zona d’aiguamolls on l’aigua salda es barrejava amb la dolça, doncs la descoberta dels fòssils s’ha produït en el mateix nivell geològic que les petjades dels dinosaures.

Els agullons trobats han estat tres i són les primeres mostres fossilitzades d’aquest tipus al marge de les extretes al Marroc i a Bèlgica. A més, són les més antigues, d’acord amb l’Institut Català de Paleontologia, que ha remarcat tanmateix la importància de l’estudi emprès pels investigadors Josep Marmi i Bernat Vila. L’article d’aquests dos experts sobre la troballa ha estat publicat per la revista Journal of Vertebrate Paleontology.

Regió7

Medi Ambient constata que els treballs de protecció i reparació de la Plana del Corb de Balaguer afavoreixen l’entorn

L’aplicació de mesures compensatòries sobre el terreny on s’ha dut a terme l’explotació minera, a la Plana del Corb de Balaguer, ha estat un èxit, segons constata el Departament de Medi Ambient i Habitatge. Esteve Serra, responsable de l’àrea d’avaluació i restauració d’activitats exctractives d’aquest departament, avala que l’activitat minera afavoreix els valor d’aquesta àrea, inclosa a la Xarxa Natura 2000, i que l’aplicació de mesures restauradores del terreny ha incrementat la presència d’aus estepàries.

Aquest projecte va ser un dels objectes d’anàlisi durant la jornada sobre aspectes especials de protecció i restauració del medi natural i del paisatge afectats per activitats d’extracció a Catalunya, celebrada a la Universitat de Lleida amb la participació d’experts de diverses universitats.

La Mañana

Astúries impedeix l’extracció a dues empreses al·legant motius urbanístics

L’or del jaciment de Salave, a Tapia de Casariego, és el motiu d’un pols judicial entre el Govern asturià i dues empreses que volen continuar l’extracció. El recurs presentat per Mineras del Cantábrico  S.L. i Río Narcea Corporativa S.L està pendent de resolució per part del Tribunal Suprem. Si ambdues empreses son autoritzades, podrien explotar la que es considera la major mina d’or d’Europa, les reserves de la qual estan taxades en 2.500 milions d’euros.

Aquestes companyies, en cas de no ser reconeguda la seva demanda pel Suprem, demanarien una indemnització de més de 330.000 milions d’euros en concepte de danys i perjudicis per la denegació de l’explotació al 2005.

L’Administració autonòmica es resisteix a permetre l’explotació al·legant que contravé el Pla d’Ordenació del Litoral, que preveu una franja de màxima protecció del límit costaner d’Astúries. Les empreses, en canvi, consideren que la Llei de Foment de la Mineria és una norma de rang superior que no pot quedar sense efecte en virtut de cap legislació autonòmica.

El Mundo

La xarxa de col·lectors, de 5,5 kilòmetres, estarà enllestida en 9 mesos

Els nuclis urbans de Can Bonastre i Can Cairot de Piera veuran pal·liat un dèficit històric d’aquí a 9 mesos, període en el qual l’Agència Catalana de l’Aigua espera que s’hagi executat l’obra de connexió d’aquestes dues urbanitzacions amb la depuradora de Masquefa.

La intervenció consistirà en la construcció de 5,5 kilòmetres de canonades que formaran la xarxa de col·lectors. Els 2,4 milions d’euros assignats pel Parlament de Catalunya serviran també per instal·lar dues estacions de bombament que ajudaran a transportar les aigües residuals a la depuradora.

El marge dels beneficis sanitaris que comporta, aquesta obra beneficiarà a efectes mediambientals la conca del riu Llobregat i molt en particular l’entorn de Piera. Un tret característic de la intervenció és que els conductes passaran també pel nucli de Can Cairot i pel polígon industrial de Piera, per la qual cosa sintetitzarà tres actuacions en una, d’acord amb la valoració del regidor d’urbanisme de Piera, Xavier Perellón.

Regió7

Quake-Catcher Network, desenvolupat per Cochran i la Universitat de Califòrnia Riverside, també classifica els terratrèmols

Un ordenador portàtil pot exercir de detector de terratrèmols en temps real mitjançant Internet gràcies al software Quake-Catcher Network, dissenyat per Cochran i la Universitat de Califòrnia Riverside. Aquest programa mesura i classifica els sismes gràcies a la seva sensibilitat al moviment dels acceleròmetres que els portàtils instal·len en sèrie.

Aquests dispositius senten tremolors a partir duna magnitud de 4 en lescala de Richter. Una de les característiques del software és que envia una alerta quan més dun ordinador en la mateixa zona percep la sacsejada. És així com es filtren els sismes del que són simples cops o moviments particulars que afecten només a un equip informàtic.

Público

El document marca objectius de qualitat paisatgística per a cadascuna

El Catàleg de Paisatge del Camp de Tarragona ha estat aprovat pel Departament de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya. Es tracta dun document, elaborat per lObservatori del Paisatge i previst en la Llei del Paisatge, que analitza les virtuts paisatgístiques i determina objectius de qualitat que les polítiques de planificació territorial han de considerar.

Aquest treball divideix el Camp de Tarragona en 29 unitats de paisatge, cadascuna de les quals, cartografiada, inclou els seus objectius de qualitat. El catàleg identifica cartogràficament els objectius i les estratègies adients per a la protecció i la gestió de cadascun dels elements del territori. Les comarques incloses en el document són el Tarragonès, lAlt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà i el Priorat.

Diari de Tarragona

El líquid que injecta el giny per segellar el túnel va esquerdar el terra i la paret del polígon Mas Xirgu en els primers 100 metres de l’excavació

La tuneladora Gerunda ha provocat esquerdes en el terra i la paret del polígon gironí de Mas Xirgu mentre excavava els 100 primers metres de la galeria per on haurà de circular el TAV. La causant de l’incident ha estat la bentonita, una substància líquida que el giny utilitza per segellar el túnel. Aquesta substància va esquerdar el terra de la nau industrial i posteriorment va inundar la instal·lació, causant danys també a les parets.

Encara que Adif i l’Ajuntament de Girona van comunicar que l’incident no havia provocat danys estructurals, la policia local va acabar acordonant la zona al voltant de la nau. Aquesta mesura es va aplicar en constatar els operaris que la bentonita rajava encara per les esquerdes i que els danys eren cada cop majors.

El Periódico