El líquid que injecta el giny per segellar el túnel va esquerdar el terra i la paret del polígon Mas Xirgu en els primers 100 metres de l’excavació

La tuneladora Gerunda ha provocat esquerdes en el terra i la paret del polígon gironí de Mas Xirgu mentre excavava els 100 primers metres de la galeria per on haurà de circular el TAV. La causant de l’incident ha estat la bentonita, una substància líquida que el giny utilitza per segellar el túnel. Aquesta substància va esquerdar el terra de la nau industrial i posteriorment va inundar la instal·lació, causant danys també a les parets.

Encara que Adif i l’Ajuntament de Girona van comunicar que l’incident no havia provocat danys estructurals, la policia local va acabar acordonant la zona al voltant de la nau. Aquesta mesura es va aplicar en constatar els operaris que la bentonita rajava encara per les esquerdes i que els danys eren cada cop majors.

El Periódico

Aquesta previsió científica es refereix als propers 50 anys i a la regió entre Califòrnia i el Canadà

La costa oest nord-americana, entre Califòrnia i el Canadà, té una probabilitat entre tres de patir un gran terratrèmol, com el de Xile o el que va causar el tsunami a l’Índic al 2004, en els properes 50 anys.

El geòleg marí Chris Goldfinger, de la Oregon State University, ha estudiat la complexa activiat de la falla Cascadia a partir dels sediments del mar. Segons aquest científic, Cascadia no és una zona de gran subducció en cas de grans sismes, es tracta d’una regió de diversos segments, almenys quatre,  i l’activitat sísmica divergeix depenent de la zona on s’origina.

Basant-se en promigs històrics, Goldfinger estima que l’extrem sud de la falla entre Newport (Oregon) i el nord de Califòrnia- té un risc del 37% de patir un gran sisme en els propers 50 anys.

ABC

La Maria Albó, geòloga i vulcanòloga, i Secretaria del Consell de Govern de Colgeocat, ha atès l’entrevista del programa Tots els matins de Ràdio L’Hospitalet, per parlar del que està passant amb el volcà islandès, com ens està afectant i com ens afectarà en els propers mesos, així com de la seva repercusió en el trànsit aeri.

Escolta l’entrevista.

Consulta l’anàlisi de la sinistralitat i la responsabilitat civil dels estudis geotècnics dels darrers 10 anys i les conclusions i recomanacions per minimitzar la responsabilitat civil dels projectes.

Pots llegir l’extracte de la conferència de Luis Eugenio Suárez Ordóñez clicant en el document addicional.

Banc de Sabadell ofereix les línies de finançament ICO 2010 per finançar projectes d’inversió, engegar una nova iniciativa o per obtenir liquiditat.

Informa’t llegint el document addicional.

Sondejos geotècnics han demostrat que el riu passava 70 metres per sobre de l’actual nivell del mar i han localitzat zones trampa’ per als animals

La importància del jaciment paleontològic de La Boella ha estat constatada per la intervenció de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). Es tracta d’un dels cinc jaciments europeus més antics i els investigadors esperen trobar-hi restes fòssils amb una antiguitat entre els 800.000 anys i els 1,5 milions d’anys, d’acord amb els estudis del subsòl.

La zona d’estudi és la riba d’un riu que antigament havia format part de la conca fluvial del Francolí, la qual cosa explica el tipus d’animals que sovint s’hi troben enterrats: espècies aquàtiques o semiaquàtiques com els hipopòtams.

Sondejos geotècnics realitzats on es construeix la nova estació de tren han demostrat que el riu es trobava 70 metres per sobre de l’actual nivell del mar. A més, a 60 metres, s’han localitzat zones trampa on els animals sovint eren arrossegats per la corrent.

Diari de Tarragona

El risc al Principat és moderat-alt en una zona de risc entre baix i moderat

L’alta densitat de població, la xarxa de carreteres, la concentració d’edificacions i la necessitat de coordinar dos països en la gestió d’una emergència són els factors que incrementarien les conseqüències negatives d’un terratrèmol d’intensitat moderada a Andorra més que en d’altres indrets pirenaics.

Aquesta és la conclusió d’una tesi doctoral obra de Marta González, membre de la Unitat de Recursos Geològics de l’Institut Geològic de Catalunya. El seu treball exposa que les particularitats andorranes eleven el risc a un nivell entre moderat i alt davant d’un terratrèmol, malgrat que Andorra es troba en una zona de perillositat sísmica entre baixa i moderada.

Aquesta tesi ha combinat un estudi de perillositat amb un altre de vulnerabilitat que genera simulacions dels danys. Aquest segon estudi té una utilitat preventiva i informativa, doncs donada una hipotètica situació d’emergència és important disposar de dades de referència.

La Mañana

El proper dijous 27 de maig tindrà lloc l’acte de presentació de l’Atles Geològic de Catalunya, a les 19:00 h. a l’Auditori del Palau de la Generalitat.

Si esteu interessats en assistir-hi, agrairíem que ens fessiu arribar la confirmació de la vostra assistència a info@colgeocat.org, tot indicant el vostre nom, cognom i nº de col·legiat, abans del proper 25 de maig.

Els experts consideren actius els volcans que han registrat activitat en els darrers 10.000 anys

Una de les incògnites derivades de l’activitat de l’Eyjafjalla és la seva durada, impossible de determinat del cert, d’acord amb els experts. Els vulcanòlegs consideren que l’acció dels volcans no es pot mesurar segons l’escala humana, com concreta Inés Garrido, responsable a les Canàries de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya. Garrido assegura que es considera actiu qualsevol volcà que hagi entrat en erupció en els darrers 10.000 anys i assenyala que els processos geològics res no tenen a veure amb el temps dels humans, per la qual cosa no és significativa l’absència d’un fenomen volcànic determinat en el passat més recent.

De fet, tampoc és estrany que un volcà expulsi materials durant anys. El darrer cas espanyol va ocórrer a la illa de Lanzarote, on els volcans de Timanfaya van romandre actius durant 2.055 dies, entre el 1730 i el 1736. Amb tot, entre les zones volcàniques registrades en territori estatal només de dues es té constància d’activitat en els darrers 10,000 anys: les Canàries i la Garrotxa.

El País

L’entitat espeleològica SIET reprèn l’estudi d’una de les coves més llargues formades en conglomerat

L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí i la Societat d’Investigacions Espeleològiques de Tarragona (SIET) han acordat col·laborar plegades, de manera que la SIET assessorarà sobre l’activitat en la Ruta d’Aventura de la cova de la Font Major i explorarà el tram inundat.

El novembre passat, un equip d’espeleobussejadors de la SIET va tornar a investigar l’indret, cosa que no es feia es d’inicis dels anys 90, i la seva inspecció ocular va servir per trobar 450 metres de galeries inexplorades. El conveni permetrà els investigadors de la SIET anar més enllà per intentar ultrapassar el segon sifó, explorar l’interior de la cavitat i intentar cartografiar una àrea major.

La cova de la Font Major és un sistema càrstic binari amb un riu subterrani i un dels set complexos més llargs dels formats en conglomerat.

El Punt