La Woods Hole Oceanographic Institution ha obtingut la mesura més precisa amb l’ajut dels satèl·lits

Els càlculs de la Woods Hole Oceanographic Institution (WHOI) estimen que els oceans del planeta Terra estan formats per 1.332 milions de kilòmetres cúbics d’aigua. Es tracta d’una medició realitzada amb satèl·lits considerada la més precisa entre les realitzades fins ara.

El volum estimat dels oceans ha resultat menor de l’esperat, doncs és inferior un 0,3% a una medició que data de fa tres dècades i suposa un volum que equival a cinc vegades el Golf de Mèxic. De fet, la modernització dels sistemes de medició ha reportat dades que cada cop revisaven a la baixa els càlculs. Això és degut a que ha augmentat la capacitat de detecció de serralades subaquàtiques i altres formacions geològiques i a que, conseqüentment, es pot restar el seu volum del càlcul de l’aigua en l’oceà.

ABC

El proper 18 de juny, l’Observatori del Paisatge de Catalunya organitza, en col·laboració amb el Govern de Canadà, una jornada d’estudi sobre el paper estructurador del paisatge en els projectes de cooperació internacional. 

L’ONG Geòlegs del Món, que ha intervingut des de fa anys a l’ordenament territorial de diversos països d’Amèrica Central, participarà amb una ponència i una taula rodona juntament amb Arquitectes Sense Fonteres i Enginyers Sense Fronteres. El ponent serà Carlos Fernández, geòleg especialista en gestió de riscos al programa IPGARAMSS a El Salvador.

La inscripció a la jornada és gratuïta.

Manifest del Col·legi de Geòlegs de Catalunya sobre la possible desaparició del sistema de visats a causa de la Llei Òmnibus.

Consulta’l als documents addicionals.

El diari Segre ha entrevistat el president de Colgeocat, el Joan Escuer, sobre els plans d’emergència.

La notícia es va publicar el passat 9 de maig i podeu consultar-la en els dos documents addicionals.

La fàbrica de ciment Lafarge rep el permís de Medi Ambient i utilitzarà terres naturals procedents de les obres del TAV i de Barcelona.

El Departament de Medi Ambient ha aprovat la restauració del turó de Montcada i Lafarge ha començat l’obra, l’objectiu de la qual és suavitzar els talussos allà on s’hi han extret terres fins deixar pendents d’uns 30 graus. L’actuació consisteix en reomplir la zona deixant bancades que permetin la circulació de vehicles i en replantar vegetació un cop cobert el forat.

Es calcula que s’abocaran entre 800.000 i 1 milions de metres cúbics de terres naturals que procedeixen de les obres del TAV, de la Sagrera i de la remodelació del Zoo de Barcelona. El termini d’execució d’aquesta actuació és de 3 anys, encara que la fase de repoblament vegetal en part s’iniciarà en el decurs d’aquests anys, doncs el sector més alt ja està restaurat i Medi Ambient ha atorgat l’autorització.

El Punt

Científics espanyols preveuen un comportament similar al que va tenir entre el 1821 i el 1823.

Un equip de científics espanyols, desplaçats a Islàndia per investigar in situ l’evolució de l’Eyjafjalla, considera que l’activitat d’aquest volcà es pot estendre a les properes setmanes i mesos. Aquests experts esperen, fins i tot, que l’activitat tingui unes característiques i una durada molt semblants a la de les erupcions succeïdes entre el 1821 i el 1823.

D’acord amb les constatacions dels científics del CSIC, les cendres disperses han ennegrit la neu i l’activitat explosiva continua amb columnes piroclàstiques que arriben als 6 o 7 metres d’alçada. José Luis Fernández Turiel, un dels experts desplaçats a Islàndia, considera que en funció de l’emissió de magma, la intensitat explosiva i la meteorologia, les cendres continuaran causant problemes en el futur amb un impacte desigual al trànsit aeri europeu.

ABC. Público. El País

Aragó sol·licita que se suspengui la planificació hidrològica de Catalunya i acudirà als tribunals si no s’atenen les seves queixes.

El Govern aragonès ha plantejat 17 al·legacions en relació al nou Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya, document bàsic en la gestió del agua a Catalunya entre el 2010 i  el 2015. Aragó ha sol·licitat que Catalunya suspengui el seu procés de planificació hidrològica, doncs sota el seu paer envaeix competències que no li són pròpies.

A la llista de 17 al·legacions s’hi citen infraccions a les normatives comunitària, estatal i estatutària, apropiacions de les aigües subterrànies i diversos excessos competencials  relacionats amb els rius Segre i Noguera Ribagorçana, els cabals ambientals d’aigua compartits amb altres territoris i les actuacions en la demarcació hidrogràfica de l’Ebre.

El Govern aragonès ha manifestat tanmateix la seva intenció d’acudir als tribunals en cas que no s’atenguin els seus plantejaments.

El Periódico. El Punt

Dos grans aplecs d’amfibis a la Xina han atiat la por dels habitants a patir nous terratrèmols.

Experts sismòlegs xinesos han negat que un gran aplec de granotes o gripaus precedeixi necessàriament un terratrèmol. Yang Jinjun, autoritat xinesa sobre sismologia, ha remarcat que la ciutat de Nankin, on s’han ajuntat darrerament 100.000 granotes de menys de 2 centímetres, no ha patit cap sacsejada des de l’any 548.

El fenòmen de Nankin és una de les dues grans concentracions de batracis registrades a la Xina durant aquest mes i que han alarmat la població. L’anterior es va localitzar a Sichuan, indret que va patir un fort terratrèmol dos anys enrere.

Malgrat els precedents de migracions massives d’amfibis prèvies a grans sismes, com els de Sichuan o L’Aquila (Itàlia), els casos registrats aquest mes de maig es deuen a factors com la pluja i el sol, d’acord amb l’opinió del professor Gao Guofu, de l’Acadèmia de Ciències Biològiques de Nankín.

ABC

Els penya-segats de la platja d’Itzurun reben aquesta condecoració excepcional pel seu alt valor científic.

La importància científica dels plegaments sedimentaris anomenats flysch, localitzats als penya-segats de la platja d’Itzurun, a Zumaia (Guipúscoa), ha motivat la concessió excepcional de dos claus daurats. Aquesta distinció reconeix l’indret com una referència geològica mundial dos dues línies del temps: la del Danià/Selandià (fa 61,1 milions d’anys, coincident amb una dràstica baixada del nivell del mar) i la del Selandià/Thanetià (fa 58,7 milions d’anys).

Els estrats de Zumaia plasmen 50 milions d’anys d’història de la Terra i contenen el vestigi del meteorit que, suposadament, va provocar l’extinció dels dinosaures. Els dos claus atorguen oficialitat a ambdues línies temporals dins el Paleocè, quelcom insòlit en una mateixa secció geològica.

Al flysch de la platja d’Izurzun s’hi troben, doncs, les fronteres reconegudes a nivell internacional com a inici i final de les divisions del temps geològic, uns límits coneguts com estratotips.

El País

COLGEOCAT obre un nou espai participatiu on ens podeu fer arribar els vostres comentaris i reflexions relacionats amb el món de la geologia: un marc d’intercanvi d’idees, informació i opinions.

Accediu al nostre blog: http://blogcolgeocat.blogspot.com.