El giny que forada el terra de Barcelona ha estat 40 mesos aturat per culpa de 4 incidències

Els tècnics estan a punt d’enllestir la reparació de la tuneladora que porta 12 mesos pràcticament aturada en la Zona Franca, en el tram entre Can Tunis i la futura estació de Foc Cisell. Una errada en els estudis realitzats sobre el subsòl va originar la incidència que ha afectat el giny aquesta darrera vegada.

La manca de precisió en els estudis del subsòl, que s’han hagut de confirmar a posteriori, ha originat uns costos que hauran d’ésser assumits per l’empresa guanyadora del concurs de l’obra, doncs és aquesta companyia la que va encarregar el projecte. La intervenció en la tuneladora ha consistit en un canvi de les fulles per adaptar-les a un terreny inesperat. L’adaptació s’ha hagut de realitzar en condiciones de particular dificultat donada la necessitat de generar buit i d’assegurar la seguretat dels bussos.

Les tres aturades anteriors es van deure a fets diferents. La més llarga va succeir tan bon punt es va superar el riu Besòs, entrant el giny a Barcelona, i es va trigar 14 mesos en resoldre-la. En aquella ocasió el pla havia trobat un edifici els fonaments del qual eren més profunds del que assenyalaven els plànols.

El túnel en el qual es reprendran els treballs connecta el viaducte de la Zona Franca, i el seu traçat ha estat modificat i s’allargarà fins el Polígon Pratense, ja a l’altra riba del riu Llobregat.

El País

Noms propis de la talla de Josep Pla o Salvador Dalí han immortalitzat un dels paisatges més característiques de la geologia catalana

Les semblances de les roques del Cap de Creus amb les formes dels animals van ajudar els habitants de Cadaqués a batejar-les. Però van ser dos prominents gironins com Josep Pla i Salvador Dalí les figures que van ajudar a popularitzar-les. Pla va descriure amb elogis la força de les formes del camell i l’àliga de Tudela. Dalí, per la seva part, va immortalitzar aquestes escultures naturals integrant-les en la seva obra surrealista.

El vincle entre l’obra daliniana i les formes capricioses de les roques costaneres gironines es pot apreciar en el Museu Dalí de Saint Petersburg, a Florida (EUA), on s’hi troba exposada una roca foradada del Cap de Creus, obsequi de l’Ajuntament de Cadaqués. Tanmateix, Antoni Pitxot, amic de Dalí, va integrar pedres i roques en les seves creacions amb la tècnica del collage.

La Vanguardia

BP comença a instal·lar una enorme campana d’acer per recollir el cru que embruta el Golf de Mèxic

La companyia BP, que explota el pou de petroli on s’ha generat la fuita que embruta el Golf de Mèxic, ha posat en marxa una solució diferent de la plantejada en un principi.

La seva proposta inicial era foradar un pou alternatiu des d’on es pogués injectar un fluid encara més pesant que exerciria de tap i impediria que el cru continués pujant cap a la superfície. Finalment, però, BP comença a situar una campana d’acer de 100 tones amb la intenció de xuclar el petroli.

La decisió, que ha rebut les crítiques dels ecologistes i no és segur que funcioni, trigarà uns dies en implementar-se, doncs és la primera vegada que s’aplica en alta mar. Si té èxit la succió, el cru quedarà dipositat en una nau situada en la superfície.

L’alternativa de la perforació
El pou que s’havia suggerit s’hagués situat a 4,8 kilòmetres de la superfície i s’hagués excavat en diagonal durant 3 mesos. L’execució d’aquesta obra tenia un precedent proper relacionat amb un vessament succeït al mar del Timor l’any passat. En aquella ocasió es van fer fins a quatre intents infructuosos abans d’encertar amb la connexió dels dos pous i es van utilitzar més de 500.000 litres de fang pesat.

En el cas del vessament del Golf de Mèxic, però, hi havia un factor que ho dificultava tot: mentre la perforació de Montara estava a 80 metres de profunditat, la Deepwater Horizon treballava a 5.000 metres. A favor hi jugava un altre fet: el fons marí del Golf de Mèxic està més ben cartografiat.

De moment, i a l’espera de l’èxit o el fracàs de la campana de succió, BP ha aconseguit neutralitzar una de les fuites mitjançant una vàlvula a pressió.

El País. ABC

– Foto: El vessament de petroli (Font: NASA/Wikimedia Commons)

La Protecció Civil italiana revisa la zona de perill al voltant del volcà i reorganitza els plans d’evacuació

El Vesubi viu un cicle de repòs, però l’activitat de l’Eyjafjalla ha despertat les pors latents sobre una eventual erupció del volcà situat a prop de Nàpols. La prevenció contra l’activitat del Vesubi centra les preocupacions de la Protecció Civil italiana, que estudia ampliar la zona de perill a les rodalies del volcà i organitza nous plans d’evacuació.

La darrera erupció del Vesubi va succeir al 1944, però des de llavors les seves vessants s’han omplert d’habitants fins esdevenir una de les zones de més alta densitat de població de tota Europa. A l’anomenada zona vermella hi ha actualment 18 municipis que sumen al voltant de 700.000 habitants. La revisió dels plans d’evacuació per part de les autoritats italianes podria incloure gairebé un milió de persones.

Diari de Tarragona

El Geoparque de Sobrarbe et convida a participar en la Semana de Actividades de la Red Europea de Geoparques, iniciativa que pretén donar a conèixer i promocionar el patrimoni geològic, cultural i patrimonial, i sensibilitzar envers la geoconservació com a eina de desenvolupament econòmic sostenible.

La Red Europea de Geoparques, reconeguda per la UNESCO, és un moviment internacional conformat per 37 membres de 10 països europeus, que treballen conjuntament en la protecció, investigació i difusió de la geologia.

Entre el 22 de maig i el 6 de juny, s’han organitzat tota una sèrie de trobades, ponències, exposicions, sortides guiades, etc. a les que et convidem a participar.

Consulta la documentació addicional.

Un informe ministerial assumeix part de la culpa després d’una dècada de litigis dels familiars de les víctimes

El Ministeri de Foment ha admès haver tingut un 25% de la responsabilitat en l’esfondrament del pont de la N-II d’Esparreguera, que va causar la mort de dos germans l’any 2000. Un informe ministerial reconeix les deficiències en la construcció de la infraestructura i explica concretament que l’estructura i la cimentació del pont en iniciar-se les obres d’ampliació al 1990 no van ponderar la realitat de la riera. El cabal era llavors  de 27 metres, aproximadament la meitat de l’inicial, i era més profund, per la qual cosa l’aigua exercia més pressió.

La causa de la mala cimentació, d’acord amb l’informe, s’explica també per l’abandonament del domini públic hidràulic de la riera de Magarola. Aquest document considera tanmateix que l’esfondrament és imputable en un 75% a l’Agència Catalana de l’Aigua.

La Vanguardia

La generació de l’ortofoto amb mida de píxel al terra (MPT) de 25 cm (1:2 500) es va iniciar el 2002 sobre les àrees metropolitanes de Catalunya

Mentre amb les càmeres analògiques el factor mètric era l’escala del vol, amb l’ús de les càmeres digitals en l’àmbit de la fotografia aèria el factor mètric és la mida del píxel al terra i es proporciona sovint una escala de vol equivalent que permet establir la comparació amb vols analògics previs.

Va ser el 2005 quan l’ICC va posar en producció la càmera digital DMC per a la captació fotogràfica, la qual enregistra 4 canals òptics al mateix temps (vermell, verd, blau i infraroig).

Més endavant, amb els fotogrames captats el 2007 sobre les 4 capitals de província, es van assolir especificacions de producte públic amb la v3.2 de l’ortofoto en color.

El 2008 es va repetir el vol sobre les mateixes ciutats i es van assolir dues noves fites: es va habilitar la descàrrega de fulls en format MrSID a través de VISSIR2 del web de l’ICC i s’activaren els GeoServeis, tant per a l’ortofoto en color com per a la versió 1.0 de l’ortofoto infraroja color de 25 cm.

L’any 2009 es va fer un vol sobre tot el territori de Catalunya i actualment s’està generant les ortofotos de la v3.3 del producte ortofoto 25 cm en color i de la v1.1 del producte en infraroig.

Jaume Miranda i Canals
Director de l’ICC

L’ambició humana per captar recursos, l’obertura de rutes i el canvi climàtic són responsables principals

El més conegut de tots els factors que escalfen l’Àrtic és el canvi climàtic. No obstant, també hi juguen un paper primordial les rutes de navegació, les ambicions territorials i, molt en concret, l’obtenció de recursos naturals. La US Geological Survey va calcular l’any 2009 que a l’Àrtic hi ha 90.000 milions de barrils de petroli, 1,6 bilions de metres cúbics de gas natural i 44.000 milions de barrils de gas naturals líquid, juntament amb grans reserves d’estany, manganès, platí, diamants i níquel.

L’expert Jöel Plouffe, de la Universitat de Quebec, considera que la reducció del gel àrtic en el període estival està relacionada amb la consideració que rep aquesta zona per part dels països veïns: un escenari per a les seves activitats econòmiques. Segons Plouffe, la desaparició progressiva del gel àrtic pot obrir rutes de navegació que reduirien en 7.000 kilòmetres alguns viatges entre Europa i Àsia.

La Vanguardia

L’amenaça natural més significativa són les inundacions, donat el clima i l’orografia de la zona

Els moviments de la falla Reus-Valls, de 50 kilòmetres de longitud, podrien arribar a causar un terratrèmol de fins a 5,5 graus d’intensitat en l’escala de Richter, d’acord amb l’explicació de l’enginyer geòleg  de la Universitat Rovira i Virgili Joaquim Roset. L’activitat d’aquesta falla originaria grans desperfectes i es desconeix quan podria succeir; no obstant això, el darrer sisme important a la zona es va produir al 1845.

Les inundacions, en canvi, són un perill molt més probable donat que el clima mediterrani i l’orografia afavoreixen l’aparició de tempestes que descarreguen molta aigua en poc temps. Les condicions del terreny, on hi ha moltes rieres d’un cabal notable, conformen una amenaça major que els sismes. El principal precedent en aquest sentit es el desbordament del riu Francolí al 1994.

Diari de Tarragona

Les obres d’ampliació de Can Mata possibiliten troballes de fòssils de 12 milions d’anys d’antiguitat

A 50 kilòmetres de Barcelona, les obres de l’abocador de Can Mata porten anys sota la supervisió dels paleontòlegs, doncs des del 2002 s’hi han trobat gairebé 50.000 fòssils del miocè mitjà. El responsable d’aquesta supervisió, Jordi Balaguer, considera que estan  desenvolupant una tasca de paleontologia preventiva gens semblant a l’ordenació típica amb què se sol treballar als jaciments.

A la pista de terra d’aquestes obres d’ampliació s’hi va trobar en Pau, possiblement un avantpassat dels homes i dels grans simis que va viure fa 12,5 milions d’anys, i també una de les darreres descobertes, el Pliopithecus canmatensis, espècie nova descrita enguany. Balaguer explica que l’indret fa 12,5 milions d’anys només s’assemblava al paisatge actual per les crestes de Montserrat i que a la zona predominaven els boscos espessos i l’ambient càlid.

Público