Les obres d’ampliació de Can Mata possibiliten troballes de fòssils de 12 milions d’anys d’antiguitat

A 50 kilòmetres de Barcelona, les obres de l’abocador de Can Mata porten anys sota la supervisió dels paleontòlegs, doncs des del 2002 s’hi han trobat gairebé 50.000 fòssils del miocè mitjà. El responsable d’aquesta supervisió, Jordi Balaguer, considera que estan  desenvolupant una tasca de paleontologia preventiva gens semblant a l’ordenació típica amb què se sol treballar als jaciments.

A la pista de terra d’aquestes obres d’ampliació s’hi va trobar en Pau, possiblement un avantpassat dels homes i dels grans simis que va viure fa 12,5 milions d’anys, i també una de les darreres descobertes, el Pliopithecus canmatensis, espècie nova descrita enguany. Balaguer explica que l’indret fa 12,5 milions d’anys només s’assemblava al paisatge actual per les crestes de Montserrat i que a la zona predominaven els boscos espessos i l’ambient càlid.

Público

Sota la glacera Myrdalsjokull hi ha aquest volcà, que sol iniciar la seva activitat just després que un altre proper ho faci

A l’est de l’Eyjafjalla hi ha el Katla, un volcà més perillós que té la particularitat d’entrar en erupció seguint l’activitat d’un dels seus veïns. El Katla està situat sota la glacera Myrdalsjokull i és un dels més poderosos dels sud d’Islàndia. Segons la vulcanòloga Inés Galindo, de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya, és possible que entri en erupció com a reacció a l’activitat de l’ Eyjafjalla.

Malgrat que aquests dos volcans no són alimentats per la mateixa cambra magmàtica, tenen un conducte en comú, un dic que es pot desplaçar lateralment i posar el contacte el cor de tots dos enlloc de pujar cap a la superfície. Si això succeís i el magma de l’Eyjafjalla arribés a l’interior del Katla, explica Galindo, el canvi de pressió i temperatura podria provocar l’erupció.

Per a què això passi han de concórrer diversos factors estructurals i hi tindrien molt a dir les propietats geomecaniques de l’escorça del Katla. En aquest cas, la conseqüència seria un nou núvol com a resultat del contacte del magma amb el gel de la glacera Myrdalsjokull.

ABC

400 metres cúbics de material es desprenen, fan descarrilar un tren i moren 9 persones

La infiltració subterrània d’aigües de regadiu provinents d’un tub trencat és, segons les autoritats italianes, l’explicació de l’allau de fang que ha fet descarrilar un tren de rodalies, provocant 9 morts i 27 ferits a la regió de Trentino-Alto Adigio.

El comboi ha rebut l’impacte de 400 metres cúbics de sorra i fang, una esllavissada que ha afectat una longitud de 15 metres, malgrat que en les instal·lacions ferroviàries per on circulava  funciona un sistema de bloqueig automàtic que s’acciona en ser detectat un ensorrament.

Les estimacions oficials assenyalen que el tub que hauria originat l’allau portaria trencat dos dies sense que ningú no se n’adonés. Un parell de minuts abans de l’accident mortal un altre tren havia passat pel mateix tram entre Laces i Castelbello sense patir cap incidència en la que és una de les línies de tren més modernes d’Itàlia.

El Periódico

Geòlegs dels EUA calculen 6,9 graus d’intensitat, mentre que els xinesos n’estimen 7,1 i registren sis rèpliques de més de 5 graus en les 3 hores següents

La província de Qianghai, a l’oest de la Xina, ha patit diverses sacsejades l’epicentre de les quals s’ha localitzat a la zona rural de Yushu. Més de 1.000 persones han mort a conseqüència dels sismes. El primer ha estat un de 6,9 graus d’intensitat en l’escala de Richter, segons geòlegs nord-americans, i de 7,1 graus, segons els xinesos. A més, durant les 3 hores posteriors s’han registrat un mínim de sis rèpliques de més de 5 graus d’intensitat cadascuna.

El territori àrid i muntanyós de Qianghai, una de les regions menys densament poblades de la Xina, registra anualment una mitjana de sis sismes de més de 5 graus d’intensitat que no acostumen a causar víctimes. A la província veïna de Sichuan, al 12 de maig del 2008, van morir 90.000 persones en el darrer precedent sísmic funest del país asiàtic.

El Periódico

Us recordem que encara esteu a temps de fer-nos arribar el qüestionari sobre cartografia, enquesta que tancarem breument. Es tracta d’un pdf que es pot omplir fàcilment i un cop acabat només cal gravar-lo i enviar-lo per e-mail(info@colgeocat.org) o bé, imprimir-lo i enviar-lo per correu postal (a la nostra delegació) o fax (933250506). Us agraïm la vostra col·laboració.

Consulteu els documents addicionals.

El nou Consell de Govern de COLGEOCAT va celebrar la seva primera reunió ordinària el passat dijous 8 d’abril.

Arrenca, doncs, una nova etapa que continua comptant amb l’experiència del Joan Escuer com a president, el Ramon Pérez com a vicepresident, el Roger Oriol Gibert com a tresorer i l’Albert Martinez com a vocal.

Les noves incorporacions de la Maria Albó, en el càrrec de secretària, i dels vocals Albert Ventayol, Lluís Fructuoso i Emilio Orejudo conformen un nou equip de Govern disposat a afrontar els pròxims quatre anys amb la màxima eficàcia i il·lusió, treballant en benefici de tot el col·lectiu de geòlegs.

Colgeocat ha atès la consulta del diari El Punt sobre el Projecte d’Estabilització del Viaducte del TAV a Montblanc

La notícia es va publicar el passat dilluns 12 d’abril. La trobareu com a document addicional.

Les Creus de Sant Jordi premien cada any les persones i entitats que destaquen pel servei prestat a Catalunya i són un dels màxims reconeixements que pot rebre algú per part de la Generalitat. Entre els 45 distingits aquest any es troba el geòleg Joan Rosell.

El guardó es va crear l’any 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, presten serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural.

Aquest any, el Govern català concedirà les distincions el proper dimecres 21 d’abril a les 19:00 h. en un acte solemne al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat. En total s’han premiat 32 personalitats i 13 entitats.
 
Joan Rosell (Àger, 1936) ha estat premiat per la seva trajectòria científica i acadèmica i com a impulsor de la geologia moderna i introductor de la sedimentologia a les universitats catalanes. A més de la seva investigació de la gènesi i l’evolució de l’Alta Noguera i el Pallars Jussà, el Pirineus en general i també l’illa de Menorca, cal destacar la seva important col·laboració en lelaboració dels mapes MAGNA.

Més informació a http://www.gencat.cat/acordsdegovern/20100413/06.htm

PYME Mediación, la correduria d’assegurances de PIMEC, ofereix a tots els seus associats els millors avantatges en assegurances d’automòbil i les millors cobertures d’assistència mèdica amb la seva assegurança de salut.

Consulteu els documents addicionals.

Sota la temàtica Agua como Agente Geológico s’ha convocat el II Certamen Fotográfico del Geoparque de Sobrarbe.

L’aigua és un agent geològic molt actiu. Capaç d’erosionar, transportar i dipositar sediments, la seva acció continua modificant l’aspecte de les muntanyes, aspecte fàcilment visible al Geoparc de Sobrarbe. L’objectiu del certamen no és altre que acostar als participants aquesta realitat en qualsevol de les seves múltiples formes.

Si esteu interessats, només cal que consulteu les Bases en els documents addicionals.

El termini màxim per presentar les fotografies finalitza el proper 18 de maig, amb un màxim de 4 fotos per participant. L’entrega de premis (primer premi dotat amb 600 i segon premi amb 300 ) i la inauguració oficial de l’exposició tindrà lloc el 29 de maig, a la Sala de Geovisión del Geoparc, dins el marc de les activitats de la Semana de la Red Europea de Geoparques.

Per a més informació, www.geoparquepirineos.com.