El sisme de 4,2 graus en l’escala de Richter va tenir el seu epicentre a prop de La Mongie

L’Institut Geològic de Catalunya ha informat d’un sisme de 4,2 graus d’intensitat en l’escala de Richter la sacsejada del qual s’ha notat a diverses poblacions lleidatanes. L’epicentre d’aquest terratrèmol s’ha situat a 7 kilòmetres de La Mongie, al departament francès d’Hautes Pyrénées, i la tremolor ha estat percebuda a indrets força distants, com ara la ciutat de Lleida, la Vall d’Aran i diversos punts del Pirineu aragonès.

Aquest ha estat un sisme superficial, segons les dades de Protecció Civil, però no ha causat danys.

La Vanguardia

Els biòlegs han comprovat com aquests batracis s’avancen als grans terratrèmols de L’Aquila i Sichuan

Els gripaus disposen d’algun secret per predir els terratrèmols que la tecnologia humana no ha estat capaç d’igualar fins ara. Els biòlegs que han estudiat el comportament d’aquests amfibis han comprovat que abandonen les zones on és a punt de produir-se una gran sacsejada.

En el cas del terratrèmol de L’Aquila (Itàlia), els gripaus van abandonar la zona cinc dies abans, d’acord amb l’estudi de l’Open University. Els investigadors van constatar que el 96% dels exemplars mascle de l’espècie Bufo bufo, el gripau comú, es van allunyar de la zona del llac de San Rufino, a 74 kilòmetres de l’epicentre sísmic. Un altre cas és el del sisme de Sichuan, a la Xina, un esdeveniment abans del qual també es va observar una massiva fugida d’aquests batracis.

Segons la doctora Rachel Grant, de l’equip científic de l’Open University, la descoberta suggereix que aquests animals detecten pistes presísmiques, com ara alliberament de gasos o càrrega de partícules. En canvi, Grant no creu probable que la reacció dels gripaus sigui sempre tan eficaç, doncs hivernen, però pensa que l’estudi del comportament animal pot afinar l’avaluació de riscos sísmics.

La Vanguardia

L’objectiu dels investigadors és poder reproduir les grans esllavissades prehistòriques de l’illa

Els estudiosos del vulcanisme, la sismicitat, les esllavissades i els diversos riscos geològics tenen en el subsòl canari un material d’estudi de primer ordre. Per això un nodrit grup d’investigadors de vàries institucions i centres universitaris s’ha aplegat a Tenerife amb l’objectiu de fer noves descobertes. Els seu objecte d’estudi són materials submarins que provenen de 200 metres de profunditat. A partir de la seva anàlisi volen poder reproduir les grans esllavissades prehistòriques a l’illa.

Aquest projecte finançat pel Pla Nacional d’Investigació i Desenvolupament és el continuador d’una iniciativa del mateix equip i s’encarrega d’estudiar els tsunamis, doncs les grans esllavissades n’hagueren de provocar. Aquestes esllavissades, succeïdes en períodes separats per milers d’anys, han determinat la naturalesa insular fins al punt d’haver originat les valls de Güimar i La Orotava.

ABC

L’escola Montseny de Barcelona té un pou d’on extreu aigua del subsòl

El curs 2007-2008 va ser el primer per a l’escola concertada Montseny, un centre que va decidir aprofitar de bon principi el seu emplaçament per fer el millor ús de les aigües freàtiques. El gerent, Ricard Albalat, calcula un estalvi diari de 12 metres cúbics d’aigua potable durant 200 dies cada any.

El nivell freàtic del carrer Pallars, on se situa el centre, està entre 3 i 6 metres de profunditat, i es va decidir que el pou que hauria d’aprofitar aquest factor accedís a 16 metres sota terra per obtenir aigua més filtrada.

La infraestructura d’extracció consisteix en una bomba xucladora que diposita l’aigua en un dipòsit subterrani sota el pati interior. Un cop allà es filtra, es clora, i s’abasteixen els sanitaris gràcies a una bomba de pressió.

Avui

La nova versió del document permet aixecar construccions agrícoles no previstes abans

La previsió d’ampliar el Parc dels Aiguamolls de l’Empordà d’aquí a dos anys ha estat retirada del pla especial pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Malgrat la renúncia, aquest departament no descarta una ampliació en qualsevol altre moment.

La proposta fixa l’extensió de la protecció dels aiguamolls en 7.277 hectàrees. Es tracta d’una rebaixa de l’àrea protegida que s’explica pel retall del 50% de l’anomenada zona perifèrica, que haurà de comunicar els parcs naturals del Cap de Creus i del Montgrí.

La nova versió del pla especial permet construccions relacionades amb l’activitat agrícola, en contrast amb la prohibició inicial. Tanmateix es preveu l’opció d’ampliar o reformar masies per fomentar les activitats d’agroturisme i de cases de colònies en la zona perifèrica.

El Punt

El passat dimecres 24 de març, es va fer entrega dels diplomes corresponents a la fase territorial de Girona de les 1eres Olimpíades de Geologia, les quals han comptat amb el suport actiu de Colgeocat.

Consulta la nota de premsa en els documents addicionals.

Us fem arribar les notes de premsa de Pimec i de la Plataforma Multisectorial contra la Morositat amb motiu de laprovació de la reforma de la Llei 3/2004 de mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials.

NULL

Arran de les eleccions del passat 12 de març al col·legi, i transcorregut el termini de 10 dies per presentar al·legacions al resultat de les mateixes (art. 58 dels Estatuts i art. 106 del RRI), s’han proclamat definitivament elegits els càrrecs posats a votació.

Consulteu l’acta en els documents addicionals.

Les sacsejades al satèl·lit són més freqüents i duradores que els sismes de la Terra

Un terratrèmol en sentit estricte és un moviment que afecta a la Terra, però la Lluna també pateix les seves pròpies tremolors. Els sismògrafs instal·lats pels astronautes entre 1969 i 1972 van reportar dades fins el 1977 de l’activitat del satèl·lit. Aquests sismes lunars són més freqüents i duradors que els terrestres: tots s’allarguen més enllà dels 10 minuts.

La tipologia de les sacsejades lunars comprèn quatre perfils. Les trepidacions profundes, a 700 kilòmetres de profunditat, són probablement originades per les deformacions resultats de les forces de marea provinents de la Terra. Les vibracions ocasionades per l’impacte dels meteorits tenen major o menor intensitat depenent de la velocitat i la grandària del cos impactant. L’expansió de l’escorça lunar determina el tercer tipus de tremolor, mentre el quart esdevé a tan sols 20 o 30 kilòmetre de profunditat.

Aquests darrers sismes serien els més preocupants per a les hipotètiques construccions humanes, tal i com exposa Clive R. Neal, l’investigador que ha encapçalat un equip científic en l’estudi de les dades que els sismògrafs lunars van reportar durant els anys 70.

ABC

Un equip d’experts aplega evidències sobre una era geològica que seria la primera propiciada per l’activitat d’una sola espècie

La Unió Internacional de Ciències Geològiques emetrà d’aquí a 3 anys el seu veredicte sobre si estem o no davant d’un canvi d’era geològica. En aquest període, un grup d’investigadors aplegaran proves per avalar que l’Antropocè ha succeït l’Holocè.

El terme Antropocè designa la primera era geològica determinada per l’activitat d’una sola espècie, la humana, i és previsible que, cas de ser real, sigui la més breu. Es tracta d’un terme oficial entre la comunitat científica i ja al 1995 un grup de científics, entre ells el Premi Nobel de Química Paul Crutzen, va proposar-ne una teoria. Aquesta concep l’Antropocè com una nova etapa, tant per a la humanitat com per al planeta, que és important des del punt de vista geològic, doncs les forces naturals i humanes operen plegades i es pertorben.

ABC