Les sacsejades al satèl·lit són més freqüents i duradores que els sismes de la Terra

Un terratrèmol en sentit estricte és un moviment que afecta a la Terra, però la Lluna també pateix les seves pròpies tremolors. Els sismògrafs instal·lats pels astronautes entre 1969 i 1972 van reportar dades fins el 1977 de l’activitat del satèl·lit. Aquests sismes lunars són més freqüents i duradors que els terrestres: tots s’allarguen més enllà dels 10 minuts.

La tipologia de les sacsejades lunars comprèn quatre perfils. Les trepidacions profundes, a 700 kilòmetres de profunditat, són probablement originades per les deformacions resultats de les forces de marea provinents de la Terra. Les vibracions ocasionades per l’impacte dels meteorits tenen major o menor intensitat depenent de la velocitat i la grandària del cos impactant. L’expansió de l’escorça lunar determina el tercer tipus de tremolor, mentre el quart esdevé a tan sols 20 o 30 kilòmetre de profunditat.

Aquests darrers sismes serien els més preocupants per a les hipotètiques construccions humanes, tal i com exposa Clive R. Neal, l’investigador que ha encapçalat un equip científic en l’estudi de les dades que els sismògrafs lunars van reportar durant els anys 70.

ABC

Un equip d’experts aplega evidències sobre una era geològica que seria la primera propiciada per l’activitat d’una sola espècie

La Unió Internacional de Ciències Geològiques emetrà d’aquí a 3 anys el seu veredicte sobre si estem o no davant d’un canvi d’era geològica. En aquest període, un grup d’investigadors aplegaran proves per avalar que l’Antropocè ha succeït l’Holocè.

El terme Antropocè designa la primera era geològica determinada per l’activitat d’una sola espècie, la humana, i és previsible que, cas de ser real, sigui la més breu. Es tracta d’un terme oficial entre la comunitat científica i ja al 1995 un grup de científics, entre ells el Premi Nobel de Química Paul Crutzen, va proposar-ne una teoria. Aquesta concep l’Antropocè com una nova etapa, tant per a la humanitat com per al planeta, que és important des del punt de vista geològic, doncs les forces naturals i humanes operen plegades i es pertorben.

ABC

L’administració hauria d’haver autoritzat l’extracció de part de la terra que cobreix la base d’un viaducte proper a Montblanc

Una investigació del Col·legi de Geòlegs a instàncies de l’Ajuntament de Montblanc ha determinat que part de les terres utilitzades en les obres del TAV properes no provenen d’una extracció legal. El document encara no ha arribat a mans del consistori, però es preveu que serveixi per basar una denúncia davant el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta acusació se sumaria a d’altres que l’administració local ha formulat contra el Govern espanyol pel que considera l’aplicació d’una política de fets consumats en el reforç del viaducte del Tren d’Alta Velocitat.

Encara que la majoria de les terres que reforcen aquesta infraestructura provenen d’abocadors localitzats a Montblanc i l’Espluga de Francolí, una part menor de la terra que s’està utilitzant va ser extreta d’una altra zona sense complir el pertinent tràmit administratiu.

Diari de Tarragona

Un estudi publicat al 2009 va preveure un fort terratrèmol a la zona de Concepción (Xile)

Els mapes que representen els riscos sísmic assenyalen les zones on succeiran els terratrèmols, però els científics no poden precisar quan. No obstant, un estudi preveia al 2009 el sisme que va sacsejar Xile al febrer del 2010. Es tracta d’una investigació publicada pel professor J. C. Ruegg, de l’Institut de Física del Globus parisenc, que a més es va aproximar força a la magnitud del sisme.

Actualment, a banda de l’observació de les ones sísmiques, s’examina a fons la deformació de la superfície. L’equip de Ruegg ho va fer en el cas xilè gràcies al GPS i va creuar les seves observacions amb projeccions estadístiques i cicles, arribant a la conclusió que faltava poc perquè quedés alliberada una gran energia.

La perforació de les falles és la darrera tendència a la recerca del pronòstic. Un projecte internacional aplicarà aquest sistema en la convergència de dues plaques tectòniques a la fossa de Nanking, on s’esperen terratrèmols d’una magnitud superior als 8 graus en l’escala de Richter en els propers 20 anys.

ABC

Una cinquantena de geòlegs elaboren una base de dades de fosses actives

Crear una mapa sísmic de la prehistòria abans d’acabar l’any és l’objectiu de 50 geòlegs d’una desena d’universitats, ocupats en l’estudi de la terra i en l’elaboració d’una base de dades de fosses. Entre les seves primeres troballes destaquen falles desconegudes a la serralada Bètica, a la zona costera catalana (a tocar d’Olot) i entre les províncies de Múrcia i Albacete.

Aquests investigadors analitzen els sediments i altres marques resultants del sacseig per conèixer la magnitud i l’antiguitat del sisme. Les activitats sobre paleosismologia són noves a Espanya, encara que es venen desenvolupant als Estats Units des dels anys 70 del segle passat.

La manca de finançament es el gran fre d’aquesta disciplina, com reconeix l’investigador José Jesús Martínez Díaz, geòleg de la Universitat Complutense de Madrid. Martínez observa que els mapes de perillositat sísmica amb què compta Espanya no són gaire precisos, carència que les investigacions paleosísmiques poden ajudar a reduir.

Público

L’escrutini de la superfície terrestre serveix per detectar zones inundables i calcular emissions de CO2

L’Institut Geogràfic Nacional està elaborant el mapa topogràfic espanyol més precís. Un làser determina cada 1,4 metres quadrats l’alçada dels punts amb una exactitud de 10 centímetres. Gràcies a la seva precisió pot servir per detectar zones inundables i també per calcular la quantitat de fusta i CO2 de cada bosc.

Aquest sistema canviarà el procediment d’elaboració dels inventaris forestals, que es venien fent a peu. La projecció de làser des d’una avió reportarà, tanmateix, dades sobre la biomassa d’una zona boscosa i la seva propensió als incendis.

El País

L’auge constructor no es corresponia amb el repartiment de recursos hídrics, tal i com denuncia el Defensor del Poble

És necessari assegurar l’abastiment d’aigua a les noves construccions, tal i com la llei disposa. Però l’auge urbanístic va dur a la situació que denuncia un informe del Defensor del Poble, Enrique Múgica: els recursos hídrics no sempre han acompanyat a l’ordenació del territori.

Aquest estudi exposa 300 queixes i 46 conclusions, la més important de les quals és que desaconsella aquella construcció que no asseguri la recepció d’aigua. Els experts recomanen que la provisió d’aigua es calculi en funció de la demanda, considerant la població real permanent, i la seva projecció futura.

A la geografia espanyola hi ha múltiples exemples d’urbanitzacions amb mancances d’abastiment d’aigua, com són els casos de Seseña o La Loma (Castro Urdiales, Cantàbria). Alguns dels darrers efectes destructius de les inundacions sobre vivendes s’expliquen, d’acord amb els experts, pels excessos urbanístics comesos a Madeira (Portugal) i a Andalusia.

Cinco Días

Les obres del TAV al túnel de Pajares originen la troballa de vestigis de l’Ordovicià Superior

La gran glaciació que va provocar una extinció d’espècies massiva fa 444 milions d’anys va arribar també a Europa. Aquesta descoberta ha estat possible gràcies a les obres del Tren d’alta Velocitat entre Astúries i Lleó. Al túnel de Pajares s’han trobat antics depòsits glaciomarins desconeguts en aquell indret i els investigadors a més han localitzat roques glacials del període Ordovicià Superior.

Entre els vestigis destaquen els relleus que formaven part de valls-túnels creats per les aigües provinents del casquet glacial. Se sap també que els antics valls glacials, de fins a 250 metres de fondària i d’1 a 3 kilòmetres de longitud, estaven recoberts d’una capa de cuarcita i contenien pissarra.

ABC

Al·legacions a la proposta d’Estatuts de la Fundación Planeta Tierra.

La Junta de Govern de l’ICOG ha aprovat la creació de la Fundación Planeta Tierra, una institució que pretén ser l’espai on impulsar el lema col·legial "La geologia al servicio de los ciudadanos".

Us adjuntem el projecte dels seus Estatuts.

Us animem a participar, fent arribar, abans del proper 3 d’abril, les vostres propostes d’al·legacions i millores al projecte d’Estatuts.

Posteriorment les al·legacions seran aprovades per la Junta de Govern prevista pel dilluns 5 d’abril i es presentaran a l’Assemblea General Ordinària del 10 d’abril.

L’IRTA reforçarà les seves investigacions amb la remodelació del centre de Sant Carles de la Ràpita

L’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) disposarà d’unes instal·lacions el doble de grans al Delta de l’Ebre un cop remodeli el seu centre aqüícola de Sant Carles de la Ràpita. Les obres han de servir per ampliar l’espai en 1.000 metres quadrats i poder aprofundir en la recerca i la col·laboració amb empreses del sector aqüícola.

En aquest centre hi treballen al voltant de 50 investigadors dedicats a innovar en el cultiu d’espècies com la cloïssa o el llobarro, a detectar toxines i a desenvolupar algues que serveixin per produir biodièsel. A més, la Unitat d’Ecosistemes Aquàtics s’ocupa de l’estat ecològic del darrer tram de l’Ebre i dels sediments que necessita, en el marc del Pla Integral de Protecció del Delta de l’Ebre.

Un altre projecte en curs és el d’un nou laboratori que analitzarà les dades de la xarxa de 140 indicadors ambientals que se situarà en el tram final del riu i les badies. Aquest laboratori permetrà saber més sobre la qualitat de l’aigua, el cabal del riu, els sediments i la subsidència.

Diari de Tarragona