El passat divendres 19 de febrer, amb el recolzament de COLGEOCAT, es va celebrar amb èxit la 1ª Olimpiada de Geologia de Catalunya.
El seu objectiu era estimular l’interès dels estudiants de batxillerat en el coneixement de la Geologia i fer-los partícips de la importància que té en el món actual.
Consulteu la nota de premsa.
COLGEOCAT va participar a les I Jornades sobre Energies Alternatives de Cerdanya celebrades el passat dissabte, 13 de febrer. El president del nostre col·legi, Joan Escuer, hi va intervenir amb una ponència sobre les diverses modalitats d’energies geotèrmiques.
Consulteu la nota de premsa.
Arran de la constitució, el passat 28 d’abril del 2008, de la Taula Nacional de la Sequera i aprofitant l’estructura representativa de la mateixa, es va plantejar el Debat de l’Aigua. Aquest debat de caire participatiu té uns objectius i unes perspectives a mig i llarg termini que suposen un pas previ a la constitució futura de la Taula de l’Aigua.
El conjunt de debats, que es van iniciar l’1 de desembre del 2008, es converteix en un procés per posar en comú el coneixement de l’administració de l’aigua i les mesures que té previstes adoptar, un nou espai per consensuar i acordar solucions a mig termini i més enllà del 2025, que permetin aplicar polítiques de l’aigua amb garanties d’èxit polític i acord social.
Per enriquir tot aquest procés, s’ha comptat amb la presència d’experts i representants de l’àmbit institucional, territorial, acadèmic, econòmic i social, que han aportat informació complementària, o inclús contradictòria, a la que s’ha presentat des de l’Agència Catalana de l’Aigua, l’elecció dels quals s’ha mesurat en base a la seva trajectòria professional i la seva vinculació al món de l’aigua.
El Joan Escuer, president del nostre col·legi, ha assistit a aquests debats i ha participat activament en la cinquena sessió, que va tenir lloc el 12 de maig de 2009, i en la qual es va reflexionar sobre els conceptes de zones inundables i espais fluvials, es van tractar els usos admissibles en aquests espais, les normatives reguladores i el conjunt de mesures necessàries per comptabilitzar aquests usos amb la funcionalitat hidràulica i ambiental dels cursos d’aigua, anàlisi emmarcat dins d’un risc assumible d’afeccions a béns i persones.
El passat 9 de febrer van finalitzar els debats amb la sessió plenària de conclusions. Us mantindrem informats dels resultats de tot el procés del Debat de l’Aigua, que es faran públics i es podran consultar a partir de la primavera del 2010.
Els col·legiats de COLGEOCAT gaudiu d’un 10% de descompte en la inscripció a aquest curs.
El passat dimarts 16 de febrer es va presentar el Directori de Recerca en Medi Ambient i Sostenibilitat (DIRMAS), un nou portal web al servei dels grups i centres de recerca, institucions, empreses i professionals de l’àmbit del medi ambient i la sostenibilitat a Catalunya.
Accediu al DIRMAS.
Us fem entrega de la memòria d’activitats de l’exercici 2009 de la Delegació a Catalunya de l’Il·lustre Col·legi Oficial de Geòlegs. La seva lectura i aprovació es realitzarà, si s’escau, a l’Assemblea General Ordinària del proper divendres 12 de març. Us convidem a assistir-hi.
Consulteu el contingut complet de la memòria.
Accediu a la informació sobre l’Assemblea General Ordinària.
Un estudi oceanogràfic nord-americà planteja un nexe causal entre dos fenòmens separats per milers de kilòmetres
El científic Peter Bromirski, de l’Institut Scripps d’Oceanografia de la Universitat de Califòrnia-San Diego, ha dirigit un estudi que estableix una relació entre les grans onades de l’Oceà Pacífic sobre les costes americanes i el trencament de les plataformes gelades del pol Sud.
El treball de Bromirski, publicat a Geophysical Research Letters, descriu com una transferència d’energia produïda per l’onatge afecta el gel: les ones infragravitacionals que transiten cap al sud poden ser agents que contribueixen a esquerdar zones gelades o ampliar esquerdes preexistents al pol antàrtic.
L’equip de Bromirski va obtenir dades sísmiques a la plataforma de Ross per tal d’identificar les senyals de les ones infragravitacionals provinents de les costes de Califòrnia i la Columbia Britànica. Després, va analitzar la resposta del gel a aquests estímuls.
El País
El projecte per millorar els hàbitats d’aquest espai protegit durarà 4 anys
Més de 1.000 milions d’euros de pressupost suposen la major inversió mediambiental mai feta a Banyoles. El pla, finançat parcialment per la Unió Europea mitjançant el programa project Life, pretén repoblar amb espècies autòctones la zona un cop es redueixi la presència de peixos, aus i mamífers forans.
Les tasques d’aquest projecte encetat a inicis del 2010 s’allargaran fins d’aquí a 4 anys, però es preveu que al novembre del 2013 ja s’hauran retirat les espècies foranes mitjançant pesques selectives. Entre aquestes tasques hi ha també el condicionament de la bassa del parc de la Draga, que esdevindrà un camp d’assaig.
Donades les singulars característiques d’aquest treball mediambiental, únic a Europa, els seus responsables volen fer-ne difusió per erigir-lo en un referent de futures actuacions.
El Punt
Investigadors alemanys troben compostos orgànics no identificats abans que podrien datar dels inicis del Sistema Solar
El meteorit que va impactar sobre la població australiana de Murchison al 1969 torna a reportar troballes de gran interès científic. Si en un principi s’hi van trobar aminoàcids comuns i infreqüents, ara un grup d’investigadors alemanys de l’Institut de Química Ecològica del Centre Helmholtz ha descobert milions de compostos orgànics que abans no s’havien identificat i que podrien datar de l’època primerenca del Sistema Solar.
Philippe Schimtte-Kopplin dirigeix l’equip que ha pogut identificar 14.000 composicions elementals diferents de la roca extraterrestre, encara que les estimacions científiques apunten a una presència molt superior: uns quants milions de varietats. Aquesta descoberta suggereix que el Sistema Solar era format inicialment per un ventall de components químics orgànics que superava en amplitud la diversitat molecular existent avui a la Terra.
ABC
Espanya coopera en els estudis de la nova plataforma tecnològica, però no mostra voluntat d’aplicar-los si no és a molt llarg termini
Un grup de països europeus han creat una plataforma d’anàlisi de l’emmagatzematge i el tancament a llarg termini dels residus radioactius. Regne Unit, França, Alemanya, Espanya, Suècia, Finlàndia, Bèlgica i Suïssa integren aquesta entitat, que avaluarà la creació de magatzems geològics a gran profunditat. Aquestes instal·lacions servirien per desar el combustible de les centrals i els residus d’alta activitat, emissors de radiació durant milers d’anys.
Espanya manté la seva aposta pel Magatzem Temporal Centralitzat, encara en procés d’adjudicació, i contempla les infraestructures referides per la plataforma només com una solució per a un futur llunyà.
Suècia, per la seva part, ha pres la iniciativa per tancar residus d’alta activitat amb el projecte d’un dipòsit profund que haurà de començar a funcionar l’any 2025. A la resta de països, a banda d’un projecte de similars característiques abandonat als EUA, no hi ha infraestructures per guardar residus d’alta intensitat.
El País
