Empreses de consultoria mediambiental, empreses d’enginyeria i d’obra civil i empreses auxiliars són els prestadors d’aquests serveis

El subsector format per empreses que ofereixen serveis en matèria de sols contaminats ha esdevingut un nínxol interessant dins de l’important creixement del negoci mediambiental.

Els prestadors d’aquests serveis són fonamentalment empreses de consultoria mediambiental que treballen per al sector públic i el sector privat, companyies d’enginyeria i obra civil que executen les tasques de descontaminació i firmes de sondeigs i laboratoris, majoritàries entre les empreses de serveix auxiliars.

Altres perfils, com les empreses de disseny i desenvolupament d’equips de descontaminació, els bufets d’advocats especialitzats i les asseguradores del sector ambiental, també potencien la seva facturació dirigint part de la seva activitat a aquest mercat.

Les activitats són bàsicament de dos tipus: la investigació de llocs potencialment contaminats (entre el 25% i el 35% del volum de negoci) i les actuacions de descontaminació (entre el 65% i el 75%).

Expansión

La mostra és molt petita, però pot ajudar a desenvolupar diamants artificials d’una resistència extrema

Un equip multinacional de científics ha descobert accidentalment dos nous tipus de diamant de gran duresa en un meteorit que va caure a Finlàndia fa 40 anys. Aquest cristalls de carboni són més resistents que els que es poden obtenir naturalment a la Terra, però no igualen la duresa dels diamants artificials. Malgrat el petitesa de les mostres, es pensa que serviran per crear diamants artificials d’una duresa extrema.

La descoberta es va produir quan els científics polien un meteorit amb pasta de diamant i van trobar punts carregats de carboni a la superfície rocallosa: zones encara més dures que la pasta que empraven. L’anàlisi posterior ha confirmat que es tracta d’un nou polimorf de carboni cristal·lí i d’un tipus de diamant que s’havia desenvolupat artificialment però no s’havia trobat a la natura.

ABC

Un estudi de la Universitat de Califòrnia demostra l’efecte negatiu de segar l’herba i aplicar-hi fertilitzants

Les tasques de manteniment de la gespa d’un jardí provoquen l’emissió d’una quantitat de CO2 superior a la que pot emmagatzemar la mateixa gespa. Aquesta és la conclusió a què han arribat investigadors de la Universitat de Califòrnia a partir de l’estudi de la gespa de quatre parcs. Segons les seves quantificacions, el combustible fòssil que cal per mantenir la gespa ornamental és quatre vegades el que aquestes parcel·les verdes poden absorbir.

El segat de l’herba incrementa el consum energètic i les emissions, mentre que els fertilitzants contenen nitrogen, que incideix 300 vegades més en l’efecte hivernacle que el CO2. El cas de la gespa dels camps esportius és encara més greu, doncs requereix un manteniment encara més constant que la gespa ornamental.

Público

El sisme més fort segons l’escala de Richter es va produir a Valdivia (Xile) i tenia una magnitud de 9,5 graus

La zona de risc que dibuixen les tres grans falles que s’estenen sota Amèrica Llatina transcorre, a més, sota alguns dels més importants nuclis poblats de la regió. De fet, la major força mai registrada segons l’escala de Richter correspon a un sisme de 9,5 graus a Valdivia, Xile.

El desastre d’Haití ha alertat els governs de la zona, però Jaime Reigosa, responsable antisísmic de Colòmbia, considera que no es pot estar preparat per quelcom semblant. Reigosa admet que més enllà d’algunes millores, la situació pel que fa a prevenció és millorable al seu país.

A Xile han decidit prohibir per llei la construcció amb maons de tova i han modernitzat els equips d’anàlisi en temps real i prevenció amb un pressupost de 18 milions de dòlars. Al Perú també disposen de equips de prevenció, però no van ser suficients els anys 2001 i 2007. Es precisament allà, al marge occidental d’Amèrica del Sud, on es registra la major activitat sísmica del planeta.

El País

La geòloga del CSIC Carlota Escutia forma part d’un equip internacional de 29 investigadors que extraurà mostres del casquet polar mitjançant perforacions

Un grup format per 29 investigadors de 14 nacionalitats viatjarà a l’Antàrtida per reconstruir la història del casquet polar i poder preveure’n la resistència davant el canvi climàtic. Una geòloga del CSIC, Carla Escutia, forma part de l’expedició que, fins al març, realitzarà perforacions d’un màxim de 1.400 metres de profunditat amb l’objectiu d’obtenir mostres que permetin conèixer l’evolució del casquet.

Els científics volen avaluar com es va veure afectat en el passat per les altes temperatures i les concentracions de CO2. El vaixell Joides Resolution, del Programa Perforació Integrada de l’Oceà, conclourà el viatge amb els investigadors a bord a Tasmània (Austrália) el proper 9 de març.

Cinco Días

El projecte espanyol segueix la línia d’aquest MTC neerlandès d’alta seguretat

El projecte del Magatzem Temporal Centralitzat espanyol ha pres com a referència el búnker neerlandès Habog. Es tracta del magatzem on els Països Baixos guarden el combustible gastat en d’alta activitat en operació des del 2003. És considerat el més segur del seu país, fins al punt de poder resistir huracans, sismes o xocs d’avions militars.

Aquest MTC holandès ha de servir durant 100 anys, encara que es preveu que hagi d’aguantar més mentre no es trobi una solució definitiva per emmagatzemar els residus. La presència d’aquesta infraestructura, al contrari que a Espanya, no ha pertorbat els habitants del municipi de Borssele, que no rep compensacions de cap tipus de l’Estat.

ABC

L’Institut Català de Ciències del Clima encapçala un projecte per estudiar tres zones de Catalunya amb l’ajut de sensors

El Govern ha rebut una proposta de l’Institut Català de Ciències del Clima (IC3) per aixecar tres observatoris de zona crítica climàtica, xarxes que escamparien sensors per aplegar dades del territori. Les àrees suggerides son el territori de Vila-seca fins el Delta de l’Ebre, els Pirineus i la Catalunya central afectada per l’agricultura intensiva.

Amb aquesta iniciativa l’IC3 vol posar a Catalunya a l’avantguarda dels estudis sobre el canvi climàtic a la Mediterrània, una zona especialment malmesa per l’escalfament. És per aquest motiu que l’estudi del Delta és una de les prioritats del projecte.

En cas d’encetar-se aquesta proposta, s’obtindrien més dades sobre els efectes dels gasos del pol petroquímic i sobre les possibilitats de supervivència del Delta.

El Punt

Foment i Medi Ambient busquen alternatives per no fer malbé un espai protegit posteriorment a la preparació del projecte

L’execució del projecte del túnel de Toses, que uneix la Molina amb Ribes de Freser, es troba aturada i el Ministeri de Foment i el Departament de Medi Ambient cerquen un traçat alternatiu. El motiu és que en la seva concepció original el projecte travessa per la vall de Rigard, un indret protegit posteriorment com a Xarxa Natura 2000.

En concret, la carretera transcorreria 6 kilòmetres en paral·lel al riu, travessant-lo en algun punt. Els tècnics intenten resoldre la situació, però trobar un recorregut alternatiu és complicat donada l’orografia i la manca d’espai.

El Punt

Molts geòlegs treballem al camp, sols, en llocs de difícil accés, fora de rutes típiques i on, sovint, no hi ha cobertura de mòbil. En cas daccident, hi ha moltes possibilitats de que no puguem comunicar-nos. La solució és, o bé portar un telèfon via satèl·lit, o bé una altra solució molt més econòmica, portar un SPOT.

NULL

Consulta les novetats en matèria tributària introduïdes per la Llei 26/2009, de 23 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a 2010, així com per altres normes aprovades en les últimes dates.

NULL