L’estudi de científics espanyols i francesos ha combinat dades antigues amb anàlisis de 13 noves edats de radiocarboni per predir futures erupcions a partir del coneixement dels antecedents

Un grup d’investigadors espanyols i francesos han elaborat el mapa de la perillositat volcànica de l’illa de Gran Canària. El seu estudi ha utilitzat dades de treballs antics juntament amb altres de noves obtingudes dels anàlisis de 13 noves edats de radiocarboni. Això els ha permet conèixer els antecedents de Gran Canària i fer una projecció de les futures erupcions.

L’equip científic ha determinat l’antiguitat, la distribució, el volum i la geoquímica dels volcans de l’illa durant l’Holocè, època que comprèn els darrers 11.000 anys fins ara.

Una de les conclusions de l’estudi de l’illa és que la zona amb major activitat volcànica està situada al nordest, on hi ha una de les àrees més poblades, que a més va patir 24 erupcions mentre es realitzava la investigació.

El País

El giny excavarà roca dura i fragmentada fins el 2012, el recorregut de Maragall, Guinardó, Sanllehy, Muntanya, Lesseps i el Putxet

L’excavació de la línia 9 del metro de Barcelona entra en la seva part final: el tram que uneix la plaça de les Havaneres i Mandri. Es tracta d’un terreny de roca dura i fragmentada que la tuneladora haurà de foradar fins el 2012. En aquest tram, el més complicat de l’obra, hi haurà les estacions de Maragall, Guinardó, Sanllehy, Muntanya, Lesseps, el Putxet i, finalment, Mandri.

Per iniciar aquesta nova fase de les excavacions primer es va haver d’extreure pel pou de la plaça de les Havaneres l’eina de tall que va foradar el tram entre la Via Trajana i la Sagrera. Posteriorment, al desembre, es va extreure el capçal utilitzat per excavar el terreny tou, que va ser reemplaçat per un altre adequat per als terrenys durs.

El Punt

L’ATC costaria 700 milions i els ATI, en total, 1.750

La construcció de l’ATC (Magatzem Temporal Centralitzat), que hauria de guardar els residus nuclears de les 10 plantes nuclearrs espanyoles, costarà 700 milions d’euros, però si no fructifiqués el seu projecte seria necessari construir un ATI (Magatzem Temporal Individualitzat) per a cadascuna d’aquestes plantes. La inversió en aquest segon cas s’apujaria fins els 1,750 milions, sent 2,5 vegades més quantiosa que l’ATC.

Mentre l’adjudicació de l’ATC ha aixecat molta polèmica, la construcció dels ATI, això sí, es tramitaria amb molta més facilitat, donat que la seva instal·lació recauria en les companyies elèctriques i es duria a terme en el terreny de les centrals. Així, Catalunya acolliria gairebé la meitat dels residus espanyols, degut a que ha tingut un total de quatre reactors. Actualment, França custodia els residus de Vandellós I, però el contracte expira el 2011.

Cinco Días

Investigadores del MIT informen de les sacsejades que pateixen els asteroides quan s’aproximen a la Terra

Científics de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) han descobert que la força gravitacional del planeta Terra afecta els asteroides que s’hi aproximen, provocant tremolors profundes. Aquestes sacsejades arriben al punt de fer sortir a la superfície i fer canviar d’aspecte un material del nucli de la roca, el regolit.

El principal artífex de l’informe, Richard Binzel, va analitzar dades de prop de 100 asteroides que s’han aproximat a la Terra en els darrers 500.000 anys. A partir d’aquí va determinar que l’objecte que viatja a una quarta part de la distància entre la Terra i la Lluna, aproximadament, experimenta un tremolor suficient com per fer aflorar el regolit. Aquest fenòmen depèn de la forma de l’asteroide, de la seva velocitat i de les característiques del regolit.

ABC

El Banc Mundial i el Govern haitià posen en contacte experts en la construcció resistent als terratrèmols amb arquitectes i enginyers locals

Experts californians en construccions a prova de sismes es van trobar amb arquitectes i enginyers haitians en una reunió promoguda pel Banc Mundial i pel Govern d’Haití. Aquesta trobada es repetirà properament amb l’objectiu d’informar els interlocutors haitians dels motius de la devastació i de les mesures preventives a adoptar.

Un dels temes principals de la primera reunió va ser l’avaluació dels edificis no caiguts en termes de reconstrucció o demolició. Després de reparar o enderrocar, segons els assistents, serà el moment de la reconstrucció.

Pel que fa als motius de tanta destrucció, els experts locals neguen que la composició dels materials constructius hi tingui a veure. En la seva opinió la principal deficiència rau en la manca de supervisió i de normatives antisísmiques, encara que una de les claus en el cas haitià va ser la combinació de dos moviments tectònics: trepant i balanceig.

El País

El passat mes de novembre va tenir lloc a Madrid el V Seminario sobre Ensayos de Pilotes.

Els assajos d’integritat de pilots subministren informacions sobre les dimensions físiques, la continuïtat o la consistència dels materials utilitzats. El seu ús s’ha estès arreu d’Espanya i en tot el món com a mètode per al control de qualitat de la construcció de pilots i cimentacions profundes, i ja són moltes les empreses que realitzen aquest tipus d’assaig.

Les proves de càrrega permeten conèixer el comportament real dels pilots en el terreny, sotmesos a càrregues generalment superiors a les de servei. Es realitzen en la fase de projecte de la cimentació, i també en la fase de construcció com a comprovació del disseny realitzat.

El seminari, que estava dirigit tant a geòlegs, com a tècnics que realitzen assajos, projectistes, directors d’obra i constructors que han d’especificar les seves condicions d’execució i valorar els seus resultats, va comptar amb les ponències del Dr. Joram M. Amir i del Sr. Carlos Fernández Tadeo, i es van tractar, entre d’altres temes, el mètode sònic, el mètode ultrasònic cross-hole, assajos especials PSI, BIT-, i assajos de càrrega estàtics, dinàmics i ràpids.

El Centre per a la Sostenibilitat Territorial ha organitzat, conjuntament amb diverses entitats, i amb el suport actiu de COLGEOCAT, el 1r Congrés de Comunicació Ambiental, que tindrà lloc, els propers 26 i 27 de febrer, a la Casa de Cultura de Girona (Plaça de l’Hospital nº 6).

Aquest congrés està dirigit a totes aquelles persones i col·lectius, tals com entitats ecologistes, tècnics d’ajuntaments i consultories ambientals, entre d’altres, que vulguin difondre iniciatives relacionades amb el medi ambient.

Si esteu interessats en assistir-hi , només cal que contacteu amb la Secretaria del Congrés:
M. 622 23 06 55
cerclecom@centresostenibilitat.cat

Tots els col·legiats de Colgeocat gaudireu d’un preu especial en la vostra inscripció (135 ).

Els recorreguts geològics pel Maresme i el Vallès Oriental durant el febrer tindran lloc a Hostalric, Malgrat, Arenys de Mar, Riells, Bigues, Sant Miquel del Fai, Sant Celoni, Santa Fe del Montseny, Centelles, Seva, El Brull i Palautordera.

Consulta els cursos gratuïts de Colgeocat en el document adjunt.

Els sismòlegs coneixien des del 2008 el risc d’un sisme sota Port-au-Prince, que no en patia de gran intensitat des del 1751

Un estudi publicat el 2008 advertia de la possibilitat d’un gran terratrèmol a Port-au-Prince, capital d’Haití, però era impossible determinar-ne la data exacta, segons els sismòlegs. Aquest estudi, realitzat per geòlegs dels EUA, datava el darrer gran terratrèmol al 1751 i exposava que la capital haitiana podia patir un sisme de 7,2 graus en l’escala Richter.

Encara que es produeixen avenços en el pronòstic de zones de risc, no n’hi ha gaires és en la predicció exacta en termes de localització, datació i magnitud, com reconeix el geofísic nord-americà de l’Institut de Mesures Geològiques Stuart Spikin, Les previsions a l’abast dels experts s’aconsegueixen mesurant la tensió acumulada a la falla i extrapolant la quantitat d’energia que podria alliberar.

ABC

Un estudi de la Universitat de Salamanca explica la relació entre la formació de l’antic continent únic i els processos de generació dels dipòsits de carbó i minerals

Astúries tenia un clima tropical i formava part del centre de Pangea, el continent únic a partir del qual es van formar els actuals. Un estudi de la Universitat de Salamanca explica els processos que van esdevenir llavors i que van acabar generant els dipòsits de minerals i carbó de la conca minera asturiana.

Els científics han demostrat que la unió de dos continents va formar una serralada al centre de la qual hi ha els Pics d’Europa. En aquesta estructura van originar-se moltes conques de carbó asturianes i mineralitzacions, como ara l’or de Boinás.

La investigació ha aplicat tècniques de paleomagnetisme arreu del Principat d’Astúries, cosa que ha ajudat a determinar l’antiguitat de l’arc iberoamericà que s’estén també per Extremadura, Portugal i Galícia. Tanmateix ha servit per descartar la tesi del geòleg austríac Suess, segons la qual Astúries havia sigut un cap endinsat a la part sud de Pangea.

El Mundo