El creuament de dades sobre Brasil i Angola servirà per investigar la ruptura continental entre els dos territoris

ION Geophysical Corporation ha anunciat l’adquisició de 28.000 kilòmetres addicionals de dades sísmiques de la línia costanera del Brasil. Així, el programa BrasilSPAN, dissenyat per explorar les conques meridionals de Santos i Pelotas, aplega un total de 42.000 kilòmetres de dades de la costa brasilera.

El conjunt de dades de 11.000 kilòmetres de Pelotas, combinades amb el programa Congo SPAN d’ION sobre les costes d’Angola, han de servir als geocientífics per conèixer millor el trencament continental entre Brasil i Angola.

Les indústries del gas i el petroli també es beneficien d’aquestes dades sobre la costa del Brasil, que tanmateix reporten un millor enteniment de la geologia regional d’Amèrica del Sud.

Europa Press

Aquest giny foradarà els pous del TAV al sector Güell-Devesa de Girona

Una tuneladora vertical inèdita a Espanya foradarà els pous del TAV al sector Güell-Devesa de Girona. Aquesta màquina redueix les vibracions i les molèsties als habitants propers, i compta amb la supervisió de tècnics alemanys.

Aquest giny treballa submergit a l’aigua i erosiona el terreny; mentre tant, posa les dovelles que revesteixen el pou, que serà de 17 metres de fondària. El material que s’extregui de l’excavació es transportarà amb tubs pneumàtics a les màquines situades sota el viaducte.

La regidora de Mobilitat gironina, Isabel Salamaña, ha destacat que malgrat tractar-se del darrer tram del TAV no s’ha estalviat en tecnologia punta.

El Punt

El producte creat per científics de la Universitat de Michigan té una resistència centenars de vegades superior al tradicional

Científics de la Universitat de Michigan han culminat 15 anys d’investigacions amb la creació d’un formigó ecològic que es repara tot sol i que resisteix sense trencar-se una pressió centenars de vegades més forta que el formigó tradicional.

L’Engineered Cement Composite (ECC) està reforçat amb fibres especials que controlen les esquerdes, en contraposició al formigó convencional que es reforça amb acer. Segons Victor Li, responsable del seu desenvolupament, l’ECC pot ser doblegat un 3% de la seva forma original i recupera la seva forma i resistència. Quan se’l sotmet a pressió després de la seva cura, es comporta com si fos nou, afegeix Li.

Público

El Ministeri dIndústria obre la convocatòria per escollir el municipi que albergarà la nova instal·lació

El Ministeri dIndústria ha publicat al Butlletí Oficial de lEstat la convocatòria per triar el municipi on sinstal·larà lATC, el magatzem temporal centralitzat per a residus radioactius dalta activitat i per al combustible gastat per les centrals nuclears. La inversió total en lobra serà de 700 milions deuros.

Ledificació inclourà un centre tecnològic associat que es dedicarà a la investigació i experimentació amb energia nuclear, així com les infraestructures necessàries per a lassentament dempreses.

La vicepresidenta primera del Govern, Maria Teresa Fernández de la Vega, va comentar la setmana anterior que el número de localitats interessades en la convocatòria arribava a 100. Qualsevol municipi espanyol shi pot inscriure, tret dels considerats com a no aptes donades les seves particulars condicions geològiques o de protecció mediambiental.

Cinco Días

La pujada de temperatures que es registra des del 1965 pot repetir un fenomen que ja es va produir al pliocè

La pujada de la temperatura de les aigües de loceà Àrtic podria deixar els estius daquella zona sense gel, segons un estudi del Servei Geològic dels Estats Units (USGS). Les aigües de l’Àrtic i els mars que lenvolten han pujat des del 1965, amb pujades encara més notables a partir del 1995, i més encara des del 2000.

Els científics nord-americans han demostrat que tant a loceà Àrtic com als mars propers les temperatures ja van assolir màxims que impedien la formació de gel a lestiu durant una època del pliocè mitjà, entre 3,3 i 3 milions danys enrere.

Les conseqüències de la pèrdua de gel serien, entre daltres, lescalfament de lÀrtic, lacceleració de lerosió costanera degut a lincrement de les onades, el perjudici a espècies que depenen del gel com lós polar i la foca, laugment de les precipitacions invernals a loest i el sud dEuropa, i la intensificació de les tempestes en latituds mitjanes.

El Periódico

Les dificultats trobades per les tuneladores han apujat la despesa i retardat els terminis de conclusió de les obres

El temps ha acabat modificant unes previsions optimistes sobre la conclusió de les obres de la L9. Segons Jordi Jubany, responsable de les obres subterrànies de la Generalitat, el retard sha degut a tres causes principals: el desconeixement del comportament de les tuneladores al subsòl de Barcelona per la manca de precedents, laparició de lesvoranc del Carmel i la conseqüent revisió de projectes com el de la L9, i la reformulació dels projectes aprovats pel govern de CiU el 1999.

Les vicissituds de les obres han aportat coneixements sobre el subsòl barceloní, afirma Jubany, però han impedit lexecució a la velocitat desitjada. Lincrement de la quantitat de màquines perforadores treballant plegades va accelerar posteriorment el procés, però el resultat de recuperar part del temps perdut ha estat una gran pujada del cost total: era de pràcticament 2.000 milions en el pla director inicial i ha acabat sent de 7.000 milions.

La Vanguardia

Visor GIS és un visualitzador que superposa els diferents mapes de riscos

El Departament dInterior del Govern Basc ha dissenyat Visor GIS, un simulador de riscos amb el qual millorarà la prevenció i gestió dinundacions, incendis o accidents amb productes químics.

El sistema consisteix en un visualitzador de la cartografia oficial del territori basc on, sobre un mapa, shi superposen els diferents mapes de risc. El seu principal objectiu és ajudar en la gestió de situacions demergència avançant informació sobre els indrets on es poden produir. Segons les primeres conclusions, el sistema també és apte per facilitar les tasques de prevenció i dordenació territorial.

El País

Adif licita per 677 milions la construcció de lestructura, lobra més important de la dècada segons lalcalde Hereu

Lestació ferroviària de la Sagrera, la més gran de Catalunya, saixecarà en una cubeta de 40.000 m2 de superfície excavada a una profunditat de dos metres sobre el nivell del mar. Lestructura de les cinc plantes se situarà en una llosa de formigó de quatre metres de gruix que farà de fonament i resistirà la pressió de laigua i el terreny.

Adif ha licitat per 677 milions lestructura de la nova estació obrint així una etapa de sis anys dobres que shauran diniciar entre la primavera i lestiu. El termini per enllestir el projecte és de quatre anys i mig, un total de 54 mesos.

Segons lalcalde de Barcelona, Jordi Hereu, es tracta duna licitació històrica i de lobra més important de la dècada. Serà ledifici més gran de la ciutat, en bona part soterrat, i els responsables de lobra destaquen la seva complexitat: com un enorme castell prefabricat dins la cubeta, segons declara el director general de Barcelona Sagrera Alta Velocitat, Joan Baltà.

El nivell inferior serà la plataforma de vies dels trens de rodalies i regionals, per sobre hi haurà el seu vestíbul, que connectarà amb les línies L4 i L9 del metro. La plataforma del TAV saixecarà un pis per sobre i shi superposarà el vestíbul que li correspon. El cinquè nivell, el superior, serà un passeig que servirà de coberta de lestació.

El Punt

LIl·lustre Col·legi Oficial de Geòlegs de Catalunya va organitzar el passat 13 de novembre la jornada tècnica Introducció a la realització destudis dimpacte i integració paisatgística, a la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona.

Per més informació consulteu la documentació addicional.

NULL

El passat dia 24 de novembre lIl·lustre Col·legi Oficial de Geòlegs va organitzar, amb la col·laboració de les enginyeries catalanes GPO Ingeniería, S.A. i MOST Enginyers, S.L., la jornada tècnica de PARÀMETRES GEOTÈCNICS PER A LA CARACTERITZACIÓ ELASTOPLÀSTICA DE SÒLS. EXEMPLES DE MODELITZACIONS AMB PLAXIS.

Consulteu la informació addicional.