Recolzament del COLGEOCAT davant la proposta de fusió i posterior dissolució.
COLGEOCAT ha contactat amb diversos interlocutors polítics del Parlament de Catalunya i Govern de la Generalitat de Catalunya sol·licitant que reconsiderin la fusió i posterior dissolució de l’Institut Geològic de Catalunya (IGC) i mantingui la seva independència per la qual va ser creat el 2005 (Llei 19/2005, de 27 de desembre, de lInstitut Geològic de Catalunya) per tal de poder assolir un coneixement adequat del sòl i del subsòl, per a la seva aplicació en l’obra pública, en la política territorial, en l’avaluació dels riscos geològics i en l’elaboració de cartografia temàtica.
La tradició dels treballs geològics al nostre país data del 1874, quan el canonge Jaume Almera va iniciar lensenyament i investigació de la geologia.
El 1884, per encàrrec de la Diputació de Barcelona, Almera va elaborar el primer mapa geològic a Catalunya, dels voltants de Barcelona.
El 1916 la Mancomunitat de Catalunya va crear el Servei Geològic de Catalunya (SGC) amb la missió de continuar els treballs geològics arreu del territori català, si bé, el 1925, la dictadura de Primo de Rivera el va suprimir.
Amb la proclamació de la República i l’aprovació de l’Estatut l’any 1932, es va començar a gestionar la creació dun Institut Geològic de Catalunya, que anés més enllà del SGC. Però els objectius van quedar frustrats amb la guerra civil espanyola i la dictadura del general Franco.
El 1979 es va crear novament el SGC, amb lobjectiu de disposar de linstrument tècnic competent en el camp de la geologia i la geotècnia, iniciant la seva tasca amb la realització dels mapes geològics a escala 1:50.000.
El 1997 el SGC es va integrar a lInstitut Cartogràfic de Catalunya. Aquesta integració va permetre potenciar els seus interessos comuns, com són els treballs de cartografia, però en contrapartida, va limitar els altres interessos intrínsecs del Servei Geològic, evidenciant-ne cada cop més la seva necessitat dexpansió i segregació.
A partir de lany 2000 es va treballar per aconseguir fer realitat lInstitut Geològic i finalment el 2005, en un clima molt sensible per la manca de coneixement del subsòl, especialment arran de lesfondrament del túnel del Carmel, el Parlament de Catalunya va aprovar la seva creació com a entitat amb personalitat jurídica pròpia i amb plena capacitat d’obrar per a exercir les seves funcions.
La trajectòria històrica posa en evidència el fort interès que sempre han tingut els diferents governs democràtics per instaurar un organisme que realitzi treballs que remarquen encara més la importància cabdal del coneixement de la geologia catalana en i per la societat.
L’IGC proporciona, amb el seu coneixement, respostes a temes d’interès econòmic, social o ambiental que afecten la nostra societat. Actualment l’IGC ha estat present en diversos àmbits amb àmplia repercussió social, com són el Grup de Treballs sobre la fracturació hidráulica fracking, l’anàlisi dels efectes de les inundacions de la Garona i la crisi sísmica de la costa de Castelló – Tarragona . A més l’IGC és un organisme fonamental en la definició i aplicació dels plans de protecció civil davant el risc sísmic (Pla Sismicat ) i al risc d’allaus ( Pla Allaucat ), plans que s’activen a partir de les informacions generades pels tècnics de lIGC. Aquestes tasques són pròpies d’un institut geològic i no d’una institució amb competències sobre geodèsia i cartografia com és l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
El Col·legi de Geòlegs de Catalunya considera que lIGC és una entitat indispensable i, en tot cas, advoca per ampliar les seves atribucions. La tasca que desenvolupa des de la seva creació és primordial pel bon coneixement de base del nostre subsòl, i, en conseqüència, dels nostres propis recursos. Lelaboració de mapes geològics i temàtics de Catalunya, més coneguts com els Geotreballs, vetllen també per la nostra pròpia seguretat. Restar-li autonomia a lIGC es suprimir leficàcia del seu treball, i exposar innecessàriament la seguretat de les persones a riscos impredictibles.
La proposta de fusionar ambdós Instituts en una sola entitat pot perjudicar les tasques pròpies de cada un, per bé que tenen funcions diferents. Des del punt de vista de les seves funcions, avui dia, els dos organismes només comparteixen una tasca, la publicació de mapes que realitza l’IGC a partir de les bases cartogràfiques que genera l’ICC. La resta de funcions dels dos organismes corresponen a sectors molt diferenciats i no hi ha cap raó lògica de funcionament que justifiqui la seva unió.
Malgrat tot, si la fusió finalment es produeix, considerem que lIGC i lICC haurien de conviure al mateix nivell, conservant la idiosincràsia individual i particular de cada Institut i, en tot cas, potenciant les competències que actualment tenen assignades.
Volem defensar l’existència d’un IGC autònom i madur, encara en procés de desplegar completament el seu potencial, dificultat per la crisi .
Atenent la rellevància de la qüestió, i ateses les competències professionals que corresponen a la nostra entitat, COLGEOCAT es posa a disposició dels departaments competents del govern de la Generalitat de Catalunya, per qualsevol qüestió relacionada amb aquest debat.
(Imatge: logo IGC)
