Un gran despreniment de roques destrueix part del jaciment de dinosaures a Fígols.
El Col·legi de Geòlegs de Catalunya lamenta profundament l’esllavissada que hi ha hagut a la zona de Fumanya en el Berguedà, que ha afectat una bona part d’un jaciment molt important de petjades de dinosaures.
Es tracta d’un aflorament de grans dimensions on l’extracció de carbó, a cel obert, als anys 90, va permetre descobrir milers de petjades de dinosaures. Es tracta de l’aflorament de petjades fòssils (icnites) més gran del món de Titanosaures (dinosaures del Cretaci Superior). Des del seu descobriment fins a l’actualitat l’acció continuada dels agents atmosfèrics ha afectat seriosament aquest jaciment, ja que no té cap mena de protecció.
Des del COLGEOCAT veiem amb preocupació com el nostre Patrimoni Geològic es veu amenaçat per l’absència de mitjans de conservació i protecció que es mereixen. Ja siguin per actes vandàlics, construccions o pels mateixos agents atmosfèrics. De fet aquest jaciment tan important va estar a punt de ser enterrat de nou, ja que calia restaurar els talussos que l’empresa minera havia originat en l’extracció del carbó.
L. Viladric, l’any 1986, ja va informar de la possibilitat que fos un aflorament de petjades de dinosaures a l’Institut Paleontològic Miquel Crusafont. Però no va ser fins a l’any 1991, que a partir de la realització de la cartografia geològica de la zona per part d’A. Martínez i el treball de l’especialista francès, J. Loeuff del Museu dels Dinosaures d ‘Espéraza, es va posar de manifest la rellevància del jaciment.
A partir d’aquell moment es van fer diversos treballs d’especialistes en paleontologia dels quals destaca, en el 1996, la cartografia detallada de les petjades per part d’Annes Schulp (Museu d’Història Natural de Maastricht).
D’aquesta manera es va demostrar amb treballs científics la gran importància d’aquest jaciment i d’aquesta manera es va evitar la seva desaparició.
L’any 2000 es va incloure dintre del catàleg de geozones i punts dinterès geològic del Departament de Medi Ambient de la Generalitat. El 2002 es proposà a l’UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat. Actualment està declarat com un Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) per la Llei de Cultura. Segons aquesta figura de protecció, aquesta esllavissada és equiparable al fet que s’ensorrés Sant Climent de Taüll.
Amb el fons miner de l’empresa explotadora, juntament amb els ajuntaments i el Consell Comarcal s’han portat a terme activitats de restauració però, per manca de finançament, no s’ha portat a terme cap mesura de protecció. Aquest fet ens recorda que cal que la societat i les autoritats siguin conscients que a Catalunya hi ha un gran i ric Patrimoni Geològic que cal valorar i protegir.
(Imatge: www.ccma.cat)
