Article de la Comissió Tècnica de l’Aigua del COLGEOCAT.
En les darreres dècades sha plantejat de forma reiterada el dèficit hídric de lentorn de Barcelona. Per afrontar aquest problema, shan proposat diferents alternatives, no exemptes de polèmiques, com és el transvasament de lEbre fins a Barcelona amb la interconnexió entre sistemes dabastament en alta el CAT (Consorci dAigües de Tarragona) i ATLL (Aigües Ter- Llobregat), la derivació des del Segre o el transvasament del Roine.
En el darrer Pla de Gestió de Districte de Conca Fluvial de Catalunya, document que elabora lAgència Catalana de laigua i que serveix per planificar totes les actuacions del proper lustre, el problema del dèficit estructural de la zona Metropolitana sanuncia però no saborda per diverses raons, però la principal és que totes les solucions anteriors depenen de lEstat.
Les dues infraestructures més importants per a augmentar la garantia dabastament realitzades als darrers anys són la dessalinitzadora del Prat (2m3/s) i la reutilització centrada en lERA del Llobregat (2-3 m3/s). Un cabal de 2 m3/s pot ser bombat des daquesta ERA fins a Pallejà perquè es barregi amb aigua del Llobregat i aigües avall sigui captat novament per la potabilitzadora de Sant Joan Despí. Tot i que encara no sha posat en marxa, les proves fetes el 2008 van donar resultats satisfactoris en termes de garantia sanitària.
També saposta per altres actuacions com lestalvi i gestió de la demanda (la qual a làrea de Barcelona ja ha donat molt bons resultats), la recuperació de pous, la millora de xarxes, i els estudis tècnics per a la futura nova ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera (de 20 a 80 hm3/any).
Lestratègia en lexplotació de les diferents infraestructures hidràuliques (embassaments, aqüífers, dessalinitzadores, i estacions de regeneració daigua) passa per, a través duna anàlisi cost-benefici (econòmic i ambiental), establir un rang de funcionament en funció de lestat dels embassaments del Ter i del Llobregat. A mesura que els embassaments redueixen el seu recurs emmagatzemat, saugmenta el règim de funcionament de la dessalinitzadora i dels aqüífers. El retorn de lERA del Prat no sha activat en els darrers anys per problemes econòmics i per no haver entrat en situació de sequera, fet que també ha provocat la paralització de la realimentació artificial de laqüífer del delta del Llobregat.
Un fet desfavorable que sha detectat en connectar-se algunes poblacions a les xarxes en alta generals, és que això ha provocat labandó de lexplotació dels petits aqüífer locals, en part com a conseqüència del tipus de contracte establert amb el subministrador en alta, el qual a través del preu de connexió molt alt respecte el preu de consum daigua acaba desincentivant lexplotació dels pous propis.
En tot aquest sistema hidràulic cal afegir a més, la voluntat política danar reduint la derivació de laigua del Ter cap a lÀrea Metropolitana de Barcelona. Però, com es pot aconseguir-ho si Barcelona té un dèficit estructural?
Una primera solució a implantar és la de potenciar la reutilització de lERA del Prat no només en èpoques de sequera (embassaments per sota el 40%) sinó que sactivi en situacions de normalitat i prealerta. En termes deconomia circular sempre és més favorable la reutilització que retorna aigua al medi i el millora, enfront de la dessalinització.
En lanàlisi de lestat dels aqüífers realitzat en el Pla de gestió es presenta el mal estat del 64% (24 de 37) de les masses daigua subterrània del districte de conca Fluvial de Catalunya. Per tant, cal dedicar-hi molts esforços tant en la investigació com en la seva millora perquè aquestes masses puguin permetre esponjar la demanda en municipis concrets.
Un dels aqüífers que podria ser utilitzat per la seva baixa utilització és el del Besòs amb 15 hm3/any de recurs disponible. De fet aquesta poca utilització provoca que només del pàrquing de Sant Adrià del Besòs es bombin 8 hm3/any sense donar-li actualment cap ús rellevant.
Una vegada simplanti de veritat la reutilització al Llobregat, caldria plantejar dimplantar-la també a lEDAR del Fòrum, on la capacitat de generar aigua podria arribar als 3-4 m3/s solucionant amb escreix el dèficit hidràulic de les conques internes. La injecció de part daquesta aigua a laqüífer del Besòs, juntament amb els seus cabals disponibles permetria assolir valors dexplotació de laqüífer comparables amb lampliació prevista de la dessalinitzadora de la Tordera.
Com a conclusió, cal continuar treballant per aconseguir tenir uns rius i uns aqüífers de millor qualitat i augmentar la garantia i resiliència de labastament a lÀrea Metropolitana de Barcelona. La potenciació de laqüífer del Besòs i de la reutilització de lEDAR del Fòrum pot ajudar a obtenir un nou recurs quilòmetre zero. En termes deconomia circular, socials i polítics aquesta font de subministrament evita haver de parlar de transvasaments o del seu eufemisme, la interconnexió de conques.
Comissió Tècnica de lAigua
COLGEOCAT
Abril 2018
(Imatge: F. Ribera. Al llarg de la història, el Besòs i el seu aqüífer han jugat un paper fonamental en labastament de lÀrea Metropolitana de Barcelona. En un futur hauria de jugar una altra vegada un paper rellevant).
