Magnitud 5,4 a l’escala Richter.
Ahir dilluns 23 de febrer, a les 17:16 hora espanyola, un terratrèmol amb epicentre a Ossa de Montiel, un poble de 2.645 habitants, situat a 83 km a l’oest de la capital d’Albacete, i molt conegut per ser la via d’accés a les Lagunas de Ruidera, va sacsejar el centre d’Espanya, amb tremolors que es van percebre a la Comunitat Valenciana, Murcia, Castella-La Mantxa i Madrid, segons confirmació per part de l’IGN (Instituto Geográfico Nacional), qui assenyala que es tracta d’un terratrèmol de magnitud 5,4 a l’escala Richter, el més intens a Espanya des del 2012.
Segons fonts del mateix Institut, l’origen es va situar a uns 10 km de profunditat, latitud 39.04 graus nord i longitud 2.65 graus oest.
A les 17:27 es va registrar una rèplica de 2,5 a l’escala Richter a 19 km de profunditat, i aproximadament una hora més tard una altra de 3,1, amb epicentre molt proper al primer.
El sisme es va produir a la mateixa falla que va ocasionar el terratrèmol que va afectar la localitat murciana de Lorca l’11 de maig del 2011, amb una magnitud de 5.1, precedit per un moviment sísmic de 4.5. Lamentablement, el terratrèmol de Lorca va causar quantiosos danys materials, 324 persones ferides i 9 víctimes mortals, donat que el sisme es va produir a tan sols 1.000 metres de profunditat.
A més a més, el terratrèmol d’Albacete s’ha produït en una zona de baixa densitat de població, a diferència del de Lorca que es va produir molt a prop del nucli urbà on conviuen 92.000 habitants.
El Ministeri d’Interior ha informat que no hi hagut danys materials ni estructurals, a excepció d’algun incident lleu.
Segons declaracions del President de l’ICOG, Luis Suarez, el terratrèmol d’Ossa de Montiel ha alliberat una energia "equivalent a 100 tonelades de TNT"; "el més estrany és que s’ha produït en una zona intraplaques, a la placa euroasiàtica, en una zona on quasi no hi ha registres previs de terratrèmols".
La setmana passada, l’ICOG denunciava que, tot i que arran del sisme de Lorca, el col·legi va enviar a tots els partits polítics un Decàleg per minimitzar els riscs sísmics d’Espanya, un document que recollia quatre mesures estatals i sis autonòmiques, algunes de les quals comportaven una despesa econòmica, però altres eres mesures sense cap cost associat, 4 anys després cap Administració, ni estatal, ni autonòmica, ni municipal, ha pres cap mesura de prevenció.
